Puigdemont aconsegueix formar un Govern per al referèndum 18 mesos després d'arribar a la Generalitat
“Tenim pendent aconseguir una majoria també a les urnes”. Així s'expressava el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en una entrevista amb eldiario.es al març de 2016. El president, dos mesos després de ser investit, reconeixia així que els resultats de les eleccions del 27-S no permetien declarar la independència tot i la majoria parlamentària de JxSí i la CUP.
Puigdemont només ha pogut trobar en la doble crisi de Govern d'aquest mes de juliol la manera de conformar un Executiu disposat a anar fins al final amb el referèndum, un objectiu que no figurava en cap full de ruta a l'inici de la legislatura.
Els consellers van entrar al gener del 2016 en un Govern amb l'objectiu inversemblant de proclamar la independència en 18 mesos, que es compleixen, precisament, aquest juliol. No obstant això, es van trobar amb un canvi de plans al setembre de l'any passat: Puigdemont, per superar la qüestió de confiança, va accedir a la proposta de la CUP per celebrar un referèndum amb o sense permís de l'Estat. No tots els consellers estaven preparats per això, però van seguir en el càrrec.
Un cop ha arribat l'hora de la veritat, bé per no voler assumir la resposta de l'Estat en forma d'eventual pèrdua de patrimoni personal, bé per discrepàncies sobre l'estratègia cap a l'1-O, no segueixen al Govern els consellers Jordi Baiget, Neus Munté, Jordi Jané, Meritxell Ruiz i el secretari Joan Vidal de Ciurana, tots ells del PDECat.
Els seus substituts són Lluís Puig a Cultura, Jordi Turull a Presidència i com a portaveu, Joaquim Forn a Interior, Clara Ponsatí a Ensenyament i Víctor Cullell a la secretaria. Tot àrees clau per al referèndum: des de l'obertura de les escoles i instituts públics que siguin col·legis electorals l'1-O a la direcció dels Mossos d'Esquadra, passant per la comunicació interna i externa de l'Executiu.
“Un pas al costat després de complir un cicle”, ha dit sobre els seus exconsellers el president, que ha volgut remarcar que les baixes d'aquest divendres no són un cessament com el de Baiget. En aquesta crisi de Govern, Puigdemont ha rebut el suport tancat del PDECat, a diferència de la bretxa entre partit i president que va provocar la destitució fulminant del conseller d'Empresa.
Amb la sortida de cinc dels seus nou membres del Govern en deu dies, el PDECat pretén fugir definitivament de l'ombra autonomista que el persegueix des que aquest diari revelés que la sala de màquines del partit contemplava presentar un candidat no independentista a les eleccions. Ara, amb la remodelació de l'Executiu, les temptacions de frenar la marxa cap al referèndum que algú pugui mantenir al partit no haurien d'arribar al Govern.
No obstant això, els canvis al Govern han afectat només a consellers neoconvergents. A més, després de la crisi l'Executiu ha perdut un carnet del PDECat, ja que Clara Ponsatí és independent. La coordinadora del PDECat, Marta Pascal, ha tirat de clàssics i ha dit que ningú pot “donar lliçons sobre determinació amb l'1-O” al seu partit. Ha recordat així mateix que els membres del seu partit condemnats pel 9-N, Artur Mas, Irene Rigau i Francesc Homs, ja han pagat “el preu per la covardia de l'Estat”.
¿Treva entre ERC i el PDECat?
A més de la lectura en clau referèndum i en la situació interna del PDECat, els canvis en l'Executiu –que, per cert, ha agreujat el seu dèficit de paritat després de la remodelació, amb 10 consellers per només quatre conselleres– també han d'explicar-se d'acord amb la batalla soterrada que mantenen el PDECat i ERC pel lideratge independentista.
Després de mesos de retrets i acusacions mútues de no voler córrer riscos amb el referèndum, la situació va arribar al límit aquest mes de juliol. La consellera de Governació, Meritxell Borràs (PDECat), no va iniciar la compra directa d'urnes després del fracàs del primer concurs. Aquesta situació va portar a Junqueras i al conseller d'Exteriors, Raül Romeva, a fer un pas endavant i assumir la compra d'urnes a canvi de demanar un Govern capaç d'anar fins al final.
El temps apressa i aquest mateix dimarts, a la que serà la primera reunió del nou Govern, Junqueras i Romeva assumiran les competències de Borràs (que, malgrat tot, s'ha quedat a l'Executiu) per adquirir les urnes. La compra es formalitzarà amb algun tipus d'actuació col·legiada del Govern. Consultades sobre què implica a nivell penal una signatura col·legiada en la compra d'urnes, fonts jurídiques apunten que la participació d'algú en una decisió que no depèn d'ell seria un “acte neutral impune”.
Pesaran encara sobre el referèndum grans interrogants com el cens, l'enviament de les targetes censals a la població o el sistema informàtic per comptar els vots. L'encarregat de resoldre-ho serà l'òrgan de coordinació del referèndum que Puigdemont i Junqueras han anunciat aquest divendres. A més de president i vicepresident, el conformaran el secretari general d'Economia, Josep Maria Jové, i el nou secretari del Govern, Víctor Cullell.
“Alguns pensaven que Puigdemont hi era per escalfar la cadira i que no exerciria de president”, comentava una font coneixedora de les interioritats de la Generalitat aquest divendres. La qüestió ara és si el Govern i Puigdemont aconsegueixen posar tota la carn a la graella i que el referèndum promès no es quedi en botifarrada.
