Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Quin mosso d'esquadra va disparar a Ester Quintana?

Ester Quintana el dia que va acudir al tribunal a declarar

Oriol Solé Altimira

Un agent dels Mossos d'Esquadra va mutilar Ester Quintana, però no se sap quin va ser. L'antiavalots que va deixar sense ull a aquesta veïna de la Verneda segueix sense confessar els fets. La Generalitat encara no l'ha identificat. Aquest dilluns es compleixen quatre anys de la jornada de vaga general en que es va produir l'agressió policial a Quintana. Des d'aquell 14 novembre 2012 fins avui, la conselleria d'Interior ha canviat la seva versió dels fets mitja dotzena de vegades, un jutge meticulós va instruir el cas fins que va asseure dos antiavalots al banc dels acusats i l'Audiència de Barcelona va acabar absolent als agents per falta de proves directes. Una pregunta segueix sense resposta: quin mosso d'esquadra va disparar a Ester Quintana?

Sobre el cas hi ha més indicis que certeses. La secció tercera de l'Audiència de Barcelona va donar credibilitat a la versió dels fets de Quintana. No obstant això, va absoldre els dos acusats pel dubte de si les lesions van ser provocades per una bala de goma o un projectil de 'foam'. Els dos policies que van seure al banc dels acusats sempre van negar ser els autors dels fets, i van apuntar veladament a un altre antiavalots com a responsable del tret.

El que a dia d'avui sí està clar és que el 14 novembre del 2012 tres furgonetes d'antiavalots es van aturar a la confluència entre la Gran Via i el Passeig de Gràcia de Barcelona. Malgrat que no hi havia aldarulls, es van produir dos trets i un projectil policial va deixar sense ull a Quintana.

Fins aquí les certeses, que donen pas a preguntes sense resoldre sobre quin agent i amb quin tipus d'arma va lesionar a Quintana. En aquest mar de dubtes, des del punt de vista del tribunal va jugar un paper fonamental la deficient investigació inicial de la conselleria d'Interior, aleshores sota el comandament de Felip Puig. Els jutges van retreure al departament no haver donat per bona, encara que fos de manera provisional, la versió de la víctima. “S'hauria obtingut així una major informació sobre el realment esdevingut”, van assenyalar els togats.

A diferència de Quintana, que sempre ha mantingut la mateixa versió, la primera explicació dels fets de la Generalitat assegurava no només que la policia no va disparar, sinó que Quintana s'havia situat “en la línia de tir dels esvalotadors”. És a dir, que podria haver estat ferida per manifestants. La realitat va desmentir a Interior, ja que els vídeos van demostrar que en el moment dels fets la situació era de calma i no hi havia disturbis.

De la nul·la credibilitat que va donar la conselleria de Felip Puig a Quintana deriven altres aspectes de difícil explicació del cas, que també recull la sentència absolutòria. Per exemple, que els Mossos no lliuressin al jutge la pistola de bales de gomes de l'agent imputat fins el febrer del 2013 –tres mesos després dels fets. O que la policia encarregués investigar els fets al sotsinspector imputat.

Després de desmuntar-se cadascuna de les cinc versions que va donar Interior, la conselleria va admetre l'autoria policial de les lesions de Quintana i la va indemnitzar. El departament no ha concretat en aquests anys quin agent i quin tipus d'arma va lesionar a Quintana. Tot això malgrat que els Mossos no han tancat files i destacats comandaments han advertit que l'agent culpable “s'està amagant”.

La sentència judicial també retreu a Interior que els GPS amb els que van equipats totes les furgonetes antiavalots no poguessin determinar “d'una forma concloent i inequívoca” el lloc exacte on es van aturar les furgones. Aquest punt resulta fonamental, ja que impedeix validar la hipòtesi alternativa insinuada pels agents absolts: si la furgoneta Drago 414 va avançar o arribar a estar en paral·lel a la dels acusats (la Drago 40), situant-se així a l'abast d'Ester Quintana. “Quan d'una furgoneta ningú es recorda de res, doncs home...”, va dir durant el judici el sotsinspector absolt, en referència a la 414.

'Foam' o bala de goma?

Les versions dels agents de les furgonetes sobre la seva posició són diferents, però sí que coincideixen en una cosa: que no van disparar a Ester Quintana. Interior, que manté oberta una investigació oberta sobre el cas, té apartats dels antiavalots els agents de la Drago 414 per ocultar informació.

Els acusats de la Drago 40 van dir que només van disparar salves. Al judici, el caporal de la Drago 414 va assegurar que no van disparar en cap moment a la zona on estava Quintana i que, a més, l'escopeter de bales de goma no va arribar a baixar de la furgoneta ja que li feia mal l'esquena. Per contra, l'última tesi d'Interior apuntava que algun agents de la 414 va realitzar una salva (tret sense projectil).

El tribunal va considerar que “el més probable” era que Quintana una bala de goma hagués tocat a Quintana, però no va descartar del tot la hipòtesi del 'foam'. Si va ser aquest últim projectil, la conclusió a que van arribar tant el tribunal com els perits resulta preocupant. A diferència de la bala de goma, el projectil de 'foam' no rebota contra el terra, de manera que només pot produir el tipus de lesions que va patir Quintana quan el tret es realitza apuntant directament a la cara de la víctima.

Tot i que no va poder acreditar qui va ser el culpable, el tribunal sí que va deixar clar que el cas de Quintana és un exemple de mala praxi policial. En concret, la sentència assenyala que no es van respectar els protocols que prohibeixen disparar cap a les parts superiors del coll, fer-ho a una distància menor de 50 metres –el tret a Quintana es va produir a 30 metres d'ella– i amb una perceptiva autorització prèvia.

“Els agents sabien que estaven incomplint els protocols i no podien desconèixer que les instruccions tenen per objectiu evitar successos tan lamentables com el que ha provocat a Ester Quintana unes lesions i seqüeles que sens dubte la seguiran afectant de forma permanent al llarg de la seva vida, impedint-li o dificultant-li la realització de múltiples activitats a les que els altres tenim un fàcil accés”, van concloure els magistrats. Quatre anys després, el policia que va disparar a Quintana segueix sense confessar i sense ser identificat.

Etiquetas
stats