La ruptura de CiU desencadena una guerra interna en el si d'Unió
El to de satisfacció del secretari general de CDC, Josep Rull, a la roda de premsa en la que va certificar la fi de CiU deixava pocs dubtes sobre quina era la part més damnificada en el divorci de la històrica federació. Només un dia després que el catalanisme conservador quedés fracturat, la crisi s'ha desplaçat cap a les files d'Unió, amb una batalla oberta entre el sector de Duran i els crítics que en la consulta interna del 14 de juliol van demanar el 'No', el cap visible és el diputat i secretari d'Universistat i Recerca, Antoni Castellà. El sector independentista d'Unió està disposat a desobeir la cúpula del partit i prepara ja la pugna contra els de Duran per les sigles del partit.
Unió va resoldre aquest dimecres que tots els seus càrrecs sortissin del Govern, un gest de “coherència”, segons el seu secretari general, Ramon Espadaler, que no obstant això es va adoptar amb una forta divisió en la direcció nacional del partit. Dels 28 membres de l'executiva d'Unió, 16 van votar a favor de sortir del Govern de Mas, contra 10 que van votar en contra. La decisió implica, no només la renúncia dels seus tres consellers, sinó també la marxa de diversos secretaris i directors generals democristians. Però l'ordre va ser contestada immediatament pels independentistes d'Unió, acusant al seu partit de fer xantatge a Artur Mas i negant-se a abandonar els seus llocs de responsabilitat a l'Executiu.
El sector crític arriba ara més enllà i planteja convocar un congrés extraordinari per discutir el rumb que el partit ha de prendre, encara que el propi Castellà no nega que la batalla de fons és per guanyar les sigles d'UDC al duranisme per a l'independentisme. “A mi no m'importa tant que ens presentem sols com que ho fem amb un programa que defensa el 'Sí-No', quan aquest no és el missatge que va sortir de la consulta”, va assegurar Castellà en el moment que es va consumar la ruptura de CiU. El mateix líder del partit, Duran i Lleida, ha respost aquest divendres a la pretensió dels seus crítics en la carta setmanal que dirigeix a la militància. En ella, el diputat al Congrés reconeix que el procés sobiranista està trencant Unió “com ja va trencar el PSC”, i rebutja la convocatòria d'un congrés extraordinari. “El partit ha de decidir, però fer ara un congrés no és altra cosa que un instrument polític per liquidar [Unió]”, ha afirmat Duran.
De moment el sector independentista es manté a l'espera dels següents passos del seu partit, i amb un ull posat en la conferència que aquest dissabte pronunciarà Artur Mas a Molins de Rei, en la qual podria lliscar la seva proposta de formar una candidatura esquitxada de noms independents per a les pròximes eleccions autonòmiques. Alguns dels crítics es van posar “a la dispocició del president” tan bon punt la federació va quedar trencada, un oferiment que podria anar més enllà de les responsabilitats del Govern. Però, abans de plantejar aventures en solitari o sumar-se als seus fins ara socis, els independentistes volen donar la batalla en el si d'Unió.
Grups parlamentaris i noms propis
Diversos dels diputats de CDC al Congrés s'han reunit aquest divendres a Barcelona per preparar la ruptura del grup parlamentari a Madrid. Només 6 dels 16 representants de CiU a les Corts són d'Unió, de manera que la ruptura els portaria al Grup Mixt. La solució que avaluen els convergents és rellevar Duran com a president i mantenir el grup català amb dos portaveus fins a les eleccions generals, una decisió que, en qualsevol cas, hauria de ser avalada per Duran, ja que els diputats d'Unió al Congrés són lleials a la direcció i podrien decidir passar al Grup Mixt.
A l'espera de la remodelació del Govern que Mas anunciarà aquest dilluns, i després que Josep Rull acceptés que no hi haurà canvis en els grups municipals que acaben de constituir-se, la guerra interna dels democristians s'ha traslladat al Parlament. El futur del grup nacionalista de moment es manté en discret secretisme, fora de la promesa d'Espadaler que els seus diputats continuarien donant suport al Govern des de la Cambra. Unió té 15 diputats dels 50 de CiU, 6 dels quals estan alineats amb el sector independentista, començant per la pròpia presidenta del Parlament, Núria de Gispert. Precisament ella, al costat de Joana Ortega i Joan Rigol, són tres peces d'important influència i que marcaran el futur d'Unió, a més de persones que en l'últim temps s'han allunyat del sector duranista.
Les relacions entre Duran i De Gispert s'han vingut refredant des de l'estiu passat, segons ella va anar acostant-se a Mas. En vigílies de la consulta interna d'Unió, la presidenta del Parlament es va sumar al sector crític i va llançar crítiques contra la direcció del seu partit. També Joana Ortega, com a vicepresidenta del Govern, ha estat una estreta col·laboradora del president, sobretot en l'execució del 9-N, per la qual està imputada. Ortega va anunciar que deixaria la política després d'abandonar el govern. Entre els alts càrrecs del Govern que s'han negat a abandonar estan el propi Castellà, el director general de Recerca, Josep Maria Martorell, o el secretari d'Habitatge, Carles Sala.
