El cervell també té drets: científics i filòsofs impulsen una declaració per al seu reconeixement

“El cervell és l’òrgan que genera tot la ment humana, totes les capacitats mentals i cognitives: els pensaments, les memòries, la imaginació, les emocions, el comportament; la intel·ligència i la consciència”. Per a Rafael Yuste, neurobiòleg de la Universitat de Columbia, el cervell és “el santuari de la ment humana”, i consegüentment cal defensar-lo, blindar els seus drets davant possibles usos que contravinguen la integritat de les persones.

“Igual que es fa hacking en un dispositiu electrònic, es pot fer hacking en un cervell”, apunta la filòsofa Ana Noguera, fent seues les paraules de la neurocientífica Divya Chander. És una de les ments que ha inspirat aquesta doctora en ètica, membre del Consell Valencià de Cultura, per a impulsar el reconeixement dels neurodrets en la Carta de Drets Humans, canalitzant la proposta de la fundació de Yuste, The Neurorights Foundation.

Quan es compleixen 75 anys de l’aprovació de la Carta de Drets Humans, el Consell Valencià de Cultura ha reunit neurocientífics, filòsofs, investigadors i experts en dret per reclamar una actualització del compromís mundial, adaptant-lo a les tecnologies i a les investigacions en curs. Suposa, en paraules de Fernando Flores, director de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València, una actualització de drets humans ja existents a un context nou.

El compromís és una resposta ètica al desenvolupament de les neurotecnologies que permeten registrar i obtindre informació del cervell. “Els neurodrets són nous drets humans que protegisquen l’activitat cerebral i la informació que en procedeix”, defineix Yuste. “La neurotecnologia, que comença ara a desenvolupar-se de manera molt accelerada, permet registrar l’activitat cerebral i canviar-la”. Això implica que també pot canviar-se l’activitat mental: el que sentim, el que percebem, el que pensem. “És una cosa que no s’ha fet mai en la història de la humanitat i tenim la tecnologia que permet començar a fer-ho, pensem que cal protegir el cervell com un òrgan especial del cos, perquè és l’òrgan de la ment humana. Per això pensem que cal afegir nous drets en els tractats perquè entrem en aquest nou futur xafant fort”.

L’investigador defensa la responsabilitat ètica dels seus coetanis per a evitar un mal ús de la tecnologia. Passa de manera semblant a l’energia nuclear, apunta, i subratlla que la neutralitat de la tecnologia no impedeix usos moralment qüestionables. “La neurotecnologia encara no ha arribat a la societat, està eixint dels laboratoris d’investigació. Els que hi estem veiem vindre el problema, tenim l’obligació d’avisar la societat que això és molt important, serà una revolució tecnològica i hem d’estar-hi preparats. Hem de fer-ho d’una manera intel·ligent per poder aprofitar els beneficis d’aquesta nova tecnologia, beneficis extraordinaris per a pacients amb malalties neurològiques o mentals... És una cosa molt positiva, ho veig com un nou renaixement, però hem de fer-ho d’una manera que protegisca l’essència de l’ésser humà, amb els valors humanístics per davant”, insisteix.

Entre les aplicacions mèdiques, el neurobiòleg apunta: “L’any passat es va aconseguir desxifrar la parla de pacients amb síndrome d’enclaustrament, també tetraplègics que poden moure braços i cames robòtiques [amb implants]; ara treballem en pròtesis cerebrals per a curar la ceguesa, que seria com un miracle i es pot fer”: “Aquestes aplicacions mèdiques seran revolucionàries”, sosté.

El seu laboratori és capaç d’introduir imatges en el cervell dels ratolins cecs, que aquests interpreten com si les hagueren vistes realment; les processen com una cosa interna, no externa. La investigació serveix per a mapar el cervell, trobar-hi zones fosques, i té impacte en les persones amb malalties mentals greus o neurodegeneratives, entre altres. “Tenim l’obligació urgent d’ajudar aquests pacients desenvolupant mètodes per a poder entendre el cervell, per a poder reparar-lo, però els mètodes seran tan potents que hem de pensar-ho bé. De la mà d’aquests mètodes ha d’haver-hi una protecció de la ciutadania”, sentencia.

Al seu torn, aquestes tecnologies van de bracet de la intel·ligència artificial i els seus algorismes, sense una governança clara. “Els algorismes de l’IA porten moltes vegades biaixos, que amb la neurotecnologia són incorporats al cervell. És una qüestió molt mes important que els biaixos informatius, els interpretes com a propis, com si fora el que penses. És una situació en què hem de respectar el santuari de la ment humana, que no hi entre res que estiga esbiaixat”, apunta el professor, que situa la defensa contra els biaixos entre els compromisos.

En un congrés organitzat a València pel Consell Valencià de Cultura, científics, filòsofs i experts en dret defensen l’actualització de la carta per a introduir aquesta perspectiva en els drets humans. Fer-ho és la manera que la major part dels països assumisquen el compromís, un imperatiu ètic que s’anticipa al desenvolupament tecnològic. En el congrés van participar, a més de Yuste, Fernando Flores, director de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València; José Miguel Carmena, neurocientífic de la Universitat de Califòrnia-*Berkeley; Adela Cortina, catedràtica d’ètica de la Universitat de València, i Ángel Barco, director de l’Institut de Neurociència de la Universitat Miguel Hernández-CSIC.

València és la primera ciutat europea a impulsar aquest compromís, apunta Noguera, encara que hi ha altres organismes que treballen en aquesta qüestió. La Secretaria d’Estat d’Intel·ligència Artificial ha promogut la carta de drets digitals, està estudiant-se la incorporació en les Nacions Unides, en el Consell de Drets Humans a Ginebra, i es va introduir en la reforma de la Constitució de Xile. “La neurociència està creant una explosió que serà una cosa sorprenent, medicinalment extraordinària, però també té riscos. Volíem elevar enguany, en el 75 aniversari dels drets humans, aquest compromís per a protegir la identitat del jo, protegir la manipulació cerebral i que totes les investigacions mèdiques vagen en benefici de la humanitat”, defensa la doctora en ètica.

El neuròleg Oliver Sacks, un dels científics que més ha contribuït a la divulgació del coneixement sobre el cervell, advocava per la unió de “ciència i decència” com a recepta per a un món en crisi. Ho va deixar negre sobre blanc en La vida sigue, un dels seus últims textos, escrit quan la seua vida s’apagava: “Encara que venere la bona literatura, l’art i la música, em sembla que només la ciència, ajudada per la decència humana, el sentit comú, l’amplitud de mires i l’atenció als desfavorits i els pobres, suposa una esperança per a un món sumit en el marasme moral”.