Què ha fet l’autogovern per nosaltres? La gestió descentralitzada de l’estat del benestar redueix la desigualtat

Els ciutadans de la Comunitat Valenciana viuen millor que fa 40 anys. Almenys, segons els indicadors econòmics. És una de les conclusions de l’informe d’impacte econòmic de l’autogovern valencià, un document elaborat pel Laboratori de Polítiques Públiques de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), en col·laboració amb Presidència de la Generalitat, amb motiu de l’efemèride de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia valencià.

En l’informe L’economia valenciana 40 anys després de l’Estatut d’Autonomia, coordinat per Francisco Pérez, s’examina com ha canviat l’ecosistema econòmic postfranquista fins a arribar a l’actual i se n’exposen les fortaleses, febleses i reptes futurs. Des de l’aprovació de l’Estatut, el 1982, han augmentat el producte interior brut, la renda per capita i l’ocupació, però també la bretxa amb altres territoris. L’autonomia sempre ha estat per davall de la mitjana nacional, però, mentre que el 1982 la renda per capita era del 99% respecte de la mitjana estatal, el 2021 queia al 88,5%. La distància s’engrandeix en la primera dècada dels 2000, paradoxalment la de més creixement econòmic, i obeeix a múltiples factors, com l’augment de població a la Comunitat Valenciana, però també al seu ecosistema productiu. En el mateix període, Madrid, de la seua banda, ha passat de superar la mitjana espanyola en un 25% a fer-ho en un 37%. Hi ha hagut descentralització de les competències, però no desconcentració del poder, ni finançament d’acord amb aquestes.

En el període autonòmic la població ha passat de 3,7 milions als 5 actuals, els empleats, d’1,1 milions a 2,2 i mentre el PIB es duplica, però el PIB per capita només creix un 60%, i a menys ritme que el de la mitjana nacional. Hi ha més dones treballant que en els huitanta –quasi el doble– i es quintupliquen els treballadors amb estudis superiors, però, apunta l’informe, l’economia s’ha especialitzat en sectors de baixa productivitat (turisme, comerç i construcció) i poc capaces de crear valor afegit. L’escàs marge financer, derivat del sistema de repartiment de recursos de l’Estat, dificulta les polítiques públiques amb efecte econòmic tractor.

Malgrat les mancances, el document sosté que el desenvolupament de les competències de l’estat del benestar, que assumeixen les comunitats autònomes des de l’aprovació del seu marc normatiu propi, ha resultat fonamental per a reduir les desigualtats i mitigar l’impacte de les grans crisis de les últimes dècades. Des de l’aprovació de l’Estatut, la Generalitat Valenciana ha anat desplegant serveis i prestacions que enguany freguen el 20% del PIB i que han servit per a frenar la destrucció d’ocupació i la pèrdua de poder adquisitiu de les llars en les crisis successives. El 2019 la Generalitat Valenciana aconsegueix equiparar-se en despesa pública a la mitjana en educació, sanitat i serveis socials, malgrat l’infrafinançament autonòmic.

Els serveis i les prestacions públiques són “un component dels recursos reals de les famílies valencianes, especialment per a igualar les oportunitats de les més desfavorides”. Segons l’anàlisi, “la desigualtat després del conjunt de les intervencions públiques és la meitat que l’anterior a aquestes”, en casos com el de la crisi econòmica iniciada el 2008. L’informe fa èmfasi en la necessitat de polítiques predistributives i redistributives i indica que “el pagament d’impostos directes i les transferències en espècie aconsegueixen una reducció notable de la desigualtat”.

Les comunitats autònomes “han coprotagonitzat el desenvolupament de l’estat del benestar a Espanya”, responsables dels serveis públics i l’expansió de drets. “L’expansió de la despesa en salut, educació i serveis socials ha permés una ampliació clara de la quantitat i la qualitat d’aquests serveis i l’accés a aquests ha corregit part de la desigualtat de les rendes generades en els mercats”, sostenen els economistes que signen el treball.

Educació i mobilitat social

La millora dels nivells educatius de la població és un dels resultats més importants des que es va aprovar l’Estatut, consideren els economistes, que assenyalen dues conseqüències: garanteix una oferta de recursos humans que possibilita la transformació del sistema productiu i és una “gran palanca de mobilitat social”, un concepte actualment en discussió, en paral·lel al de la meritocràcia, i que en l’informe reconeix les seues limitacions.

L’informe planteja si, en paral·lel a la intervenció directa, hi ha mobilitat social en la comunitat autònoma i si l’educació, que és la política de mobilitat social per antonomàsia, és efectiva. En tots dos casos el document respon afirmativament i apunta: “La mobilitat social és limitada, però n’hi ha, pel fet de mostrar que l’estrat social d’origen condiciona clarament la qualitat de l’ocupació”. L’educació –sobretot la superior― “opera com un ascensor social potent que fa molt més rellevants els estudis completats que l’origen social per a aconseguir les ocupacions altes”, assegura el text, i indica que una persona d’un estrat baix i sense estudis superiors és molt poc probable que exercisca una ocupació alta, però si té educació superior ho aconseguirà en el 53% dels casos. No obstant això, l’estudi recalca que “la probabilitat de cursar aqueixos estudis no és la mateixa per a les persones amb diferents estrats socials de partida: els fills de famílies d’entorns socioeconòmics favorables estan sobrerepresentats en les universitats valencianes i els d’entorns desfavorables infrarepresentats”. Per això, el document insta a continuar avançant en polítiques predistributives i redistributives.

El llast de l’infrafinançament i la infrainversió

El creixement econòmic no ha seguit un procés lineal, sinó que ha experimentat “interrupcions importants” des dels anys setanta i la primera meitat dels huitanta, també a principis dels noranta i, ja en el segle XXI, amb la crisi economicofinancera del 2008, la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, apunta el document. Les sacsejades econòmiques han impactat en les rendes familiars, així com en el teixit productiu, i la intervenció pública de les administracions ha resultat clau. “Aquestes funcions estabilitzadores del sector públic no eliminen els problemes, però els mitiguen”, recalca el text, que indica que l’acumulació de xocs “exigeix respostes noves i potents, que reforcen la confiança col·lectiva sobre les possibilitats valencianes de continuar prosperant i fer-ho sense que ningú quede arrere. Per fer-ho cal partir de diagnòstics realistes i aconseguir la cooperació social que facilita l’acció col·lectiva”, assenyala l’informe.

El document destaca la intervenció d’allò públic per a pal·liar les conseqüències de les crisis cada dècada, però apunta que, amb l’estat de les arques, pot generar-se una situació problemàtica. Per a finançar les actuacions públiques que han exercit com a matalaf davant una patacada econòmica s’ha recorregut sovint a l’endeutament “amb una intensitat que fa perillar la sostenibilitat de les polítiques de benestar a mitjà termini. En el cas valencià aquest problema s’ha agreujat per l’infrafinançament patit per la Generalitat”, alerta el document.

Malgrat tindre menys recursos, la Comunitat Valenciana s’equipara a la mitjana en despesa pública per habitant, però per fer-ho fa un esforç més gran que té conseqüències: es reflecteix en la despesa més baixa en la resta de les funcions, entre les quals hi ha les de foment del desenvolupament econòmic, així com en més endeutament, reitera l’informe. A més, el suport públic a les activitats productives valencianes és més baix, però pot corregir-se amb actuacions com els fons europeus, apunta el document coordinat per Pérez.

Els reptes de l’autogovern

El document apunta tres reptes fonamentals de l’economia per a les pròximes dècades: un teixit productiu i un sector públic que es recolzen en el coneixement i la innovació, un desenvolupament econòmic inclusiu i un ecosistema de creixement sostenible mediambientalment. L’informe de l’IVIE coincideix en el seu plantejament amb el d’un acte de la Fundació Nexe, la fàbrica d’idees d’una branca del valencianisme polític. En un acte celebrat el 13 de juliol passat, la fundació va reunir diverses entitats per plantejar reptes de l’autogovern a incorporar en la reforma estatutària. Entre aquests: el finançament autonòmic i l’autonomia fiscal, la federalització de l’Estat “com a eina per a aprofundir en una societat més democràtica i participativa”, la protecció de la llengua i dels espais comunicatius propis, la protecció del dret a les cures i la protecció del territori.