Francisco Brines, en ‘petit comité’ a sa casa d’Elca

Francisco Brines (Oliva, 1932) rebrà aquest 12 de maig el Premi Cervantes 2020 en presència dels reis Felip i Letízia, que es desplaçaran fins a la casa del poeta, en aquest cas a Elca (Oliva) per assistir al lliurament del màxim reconeixement de les lletres hispàniques. El mes de novembre passat, el Ministeri de Cultura i Esport li va concedir aquest premi, dotat amb 125.000 euros, que fa fet que siga en el primer valencià a tindre el preuat guardó.

El 23 d’abril passat, Brines no va poder recollir el premi en la tradicional cerimònia que té lloc en la Universitat d’Alcalá de Henares a causa del seu delicat estat de salut i, aquell dia, li van comunicar que el lliurament seria en la seua terra natal. Un homenatge que tanca tot un cicle vital. “La seua poesia se centra en dues coordenades: la seua infància i Elca. Aquest acte dona sentit a tot, és justícia poètica que siga en aquest lloc, i als 89 anys”, expressa Àngels Gregori, directora de la Fundació Francisco Brines.

A l’acte assistiran només una desena persones entre les quals estan els reis, el ministre de Cultura, Manuel Rodríguez Uribes, la directora general del Llibre, María José Gálvez, la neboda del poeta, Mariona Brines, la poeta Àngels Gregori, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i altres representants institucionals. Des de fa dies, al jardí de la casa “estan les cadires a punt i tot preparat” per a rebre aquesta visita excepcional, que serà “un petit comité, una conversa íntima entre els presents en un territori mític per als lectors de Brines”. Al desembre del 2019, el seu domicili també va ser testimoni del lliurament de l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, que es concedeix anualment cada 9 d’Octubre.

Llicenciat en Dret, Filosofia i Lletres i Història, Francisco Brines atresora nombrosos reconeixements com el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1999), el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (2010) o el IV Premi Internacional de Poesia Federico García Lorca (2007). Va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València, ha sigut lector de literatura espanyola en la Universitat de Cambridge, professor d’espanyol en la Universitat d’Oxford i, des del 2001, és acadèmic de la RAE.

La seua obra ha sigut reconeguda amb guardons com el Premi Adonais per Las brasas (1959), el Premi de la Crítica en la modalitat de poesia castellana per Palabras en la oscuridad (1967), el Premi Nacional de Poesia per El otoño de las rosas (1987) o el Premi Fastenrath per La última costa (1998). Després de la defunció diumenge passat del poeta José Manuel Caballero Bonald, Brines és un dels últims escriptors vius pertanyents a la generació del 50.

“Un poeta essencial”

“Brines està molt il·lusionat amb tot el que està passant; no para de rebre correus i cartes. Està molt feliç de veure que la gent es recorda d’ell”, relata Àngels Gregori. Durant els últims mesos, la Fundació Francisco Brines ha presentat a Madrid una exposició sobre la vida del poeta i la seua obra, la preparació de la qual va desencadenar una sèrie de troballes sorprenents. Mentre regiraven en caixes de mudances que tenia, van trobar Dios hecho viento, un primer llibre (inèdit) que el poeta va escriure amb “tan sols 17 anys i que no recordava que havia escrit”. El text el va escriure uns deu anys abans del seu primer llibre publicat Las brasas i, encara que no tinga “l’altura d’altres, ja apuntava les temàtiques que aniria desenvolupant”.

Entre aquestes caixes desordenades també hi hagué una altra aparició sorprenent: poemes en valencià. “Són els tres o quatre únics poemes en valencià que té”, assegura Gregori. Uns “poemes irònics amb molta gràcia”, titulats Receptes de cuina, en què “interpel·la Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster”. “Es nota que són proves d’aproximació a la llengua, igual que l’altre llibre es nota que és el poeta al principi escrivint”, conta.

Brines també està “molt emocionat” pel gran nombre de participants en la primera edició del Certamen Internacional de Poesia Francisco Brines, que ha rebut 1.300 textos i el veredicte del qual es coneixerà al juny. També aquest mes (i a sa casa) tindrà lloc un altre petit gran acte. Brines depositarà “el seu llegat” en una caixa negra que viatjarà fins a Madrid per entrar en la Caixa de les Lletres, que guarda més de 60 objectes de personalitats reconegudes de la cultura. Una caixa en què “està pensant què ficar” i on vol incloure “moltes coses”.

“Brines és un dels grans de la poesia espanyola, un dels noms més respectats pels seus companys; un poeta essencial amb una quantitat important de deixebles. Brines no ha sigut un poeta prolífic: en canvi, la seua obra ens ha deixat una meditació constant i molt reflexiva”, diu Àngels Gregori del ja Premi Cervantes 2020.