Robert Wyatt a la Filmoteca Valenciana: Little Red Riding Hood i Schopenhauer

La Filmoteca Valenciana va inaugurar este passat dimarts la dotzena edició del festival internacional Prime the Animation! El festival es prolongarà fins el dissabte 26 d'octubre, amb un extens programa d'activitats en tres seus principals: la Facultat de Belles Arts (UPV), la Filmoteca i Las Naves. En la sessió inaugural es projectà en la sala Berlanga de la Filmoteca Rock Bottom (2024), dirigida per María Trénor i presentada al públic per la mateixa directora.

Rock Bottom va ser seleccionada per a participar en la secció oficial del Festival Internacional d’Animació d’Annecy, el més important del vell continent. El llargmetratge sobre el músic britànic Robert Wyatt es va estrenar a Annecy el juny passat, quan es complien 50 anys de la publicació del seu àlbum Rock Bottom (1974).

L’homonímia de pel·lícula i àlbum està més que justificada perquè, en paraules de la directora, la música és el 80% del film. La resta és la lletra i la vida de Robert Wyatt. Mala vida i males lletres. Wyatt suplia amb melodies hipnòtiques les llacunes de significat de les lletres que odiava escriure. Suplències i metalyrics: significants a la recerca d'un significat.

Rock Bottom recerca el fons marí de Mallorca amb uns moviments ondulatoris tan reeixits com el balanceig animat de diverses natges perfectes: bottoms diferents d'un únic significant: bottoms sobre els quals naden i ballen els cossos nus a la Mediterrània i a Nova York: bottoms sobre els quals jauen en una carretera de la serra de Tramuntana i en una vorera novaiorquesa. Declinacions modernes d'escenes tan perpètues com el descendiment de Van der Weyden. Passions, morts i resurreccions. Així, els múltiples significats de bottom interactuen en el film fins a envellir amb un Wyatt invàlid i fins a descendir a les tres generacions de la matèria amb el nom d'un quark.

Més encara. El bottom d'un eriçó, suau i inferior, contrasta amb la seua superior cuirassa punxant. Wyatt i l'eriçó coincideixen en el descendiment de la carretera de la serra de Tramuntana i en la lletra de Little Red Riding Hood:

I lie in the road try to trip up the passing cars

Yes, me and the hedgehog

We bursting the tyres all day

As we roll down the highway towards the setting sun

Les lletres i la vida de Wyatt esperen un sentit que mai no arriba, com un cotxe que esbudelle ensems a músic i eriçó sobre la carretera de Tramuntana. La història d’amor autodestructiu entre Wyatt i Alif els submergeix en la recerca infructuosa d'un sentit en la cultura hippy dels setanta: estiu a Mallorca, malson i viatge. Entre l’eufòria i l’angoixa malviuen de la creació artística. Lluiten contra la rutina fins que la lluita acaba sent rutinària. Entre l’odi i la necessitat, estrenyen els lligams amb les persones amb qui conviuen, però això no té sentit com les lletres de Wyatt. 

Rock bottom ens mostra, en suma, un dilema universal: punxem com els eriçons. Així s'entrellacen la pel·lícula i els Parerga i Paralipomena (1851) de Schopenhauer en què explica el dilema dels eriçons: com més estreta siga una relació, més probable és que acabe fent mal. Inversament, com més llunyana, més probable que provoque nostàlgia i desig d’unitat. Com els eriçons: si s'apropen l'un a l'altre, les espines d'un fan mal a l'altre. Però els eriçons tenen la necessitat d'estar a prop per escalfar-se per baix. Bottom: el dilema perpetu del desig d’unió i soledat. Insoluble. Sense sentit com les lletres de Wyatt.