El goig del psicòtic i les boles de la DANA

La tradició psicoanalítica ens ensenya que una pulsió no renuncia mai a ser satisfeta. La satisfacció pròpia de l'animal racional és el goig –“Lust/Lustbefriedigung” per als freudians i “jouissance” per als lacanians–, satisfacció diferenciada del mer plaer animal per la seua compulsivitat i pel seu caràcter estructural. És a dir, l'ésser humà pot sentir plaer com la resta dels animals, però també pot modificar eixa tendència natural i convertir el displaer en satisfacció. Per exemple, podria ser natural el plaer d'ingerir aliments dolços, però no pegar-se una fartada de brioixeria industrial. Fartar-se exemplificaria la satisfacció del goig, però es tractaria d'una satisfacció paradoxal, perquè mai assaciaria la fam i representaria, per tant, una satisfacció insatisfactòria. En aquest cas el plaer de consumir la glucosa dels aliments dolços, necessària per a adquirir vigor i energia, es podria transformar en el goig d’engolir un brioix industrial darrere l'altre, no fins a assaciar-se, sinó fins a acabar-se compulsivament tota la bossa.

S'assembla la ingesta de brioixeria industrial a les creences basades en les boles sobre la DANA? En part sí. La repetició de les boles sobre els pantans, les dades pluviomètriques o els cabals de les rambles de la CHJ satisfan a qui les propaguen i reenvien tan compulsivament com la ingesta de brioixeria industrial a qui pateix una addicció alimentària: la sacietat natural no els arriba mai. L’enviament de la bola ja està preparant el sistema nerviós per al proper reenviament, per això, la satisfacció no arriba mai, de tal manera que cada vegada es necessita un estímul més potent per a arribar al mateix nivell de plaer o per a arribar a la recompensa del mateix pic de dopamina, si combinem l'explicació psicoanalítica amb la química. Aquesta satisfacció que no arriba a satisfer és el goig.

A banda de la compulsivitat, hem assenyalat una altra característica del goig de reenviar una bola, a saber, el seu caràcter estructural, perquè allò que no es pot satisfer en els fets se satisfà en l'estructura. Allò que no pot ser satisfet en la realitat, perquè en realitat els cabals de les rambles no depenen de la voluntat humana, se satisfà en l'estructura lingüística dels missatges reenviats. Els propagadors de boles juguen amb una suposada “voluntat” humana que mantindria controlada la incontrolable natura. Les boles funcionen com auspicis de control en situacions que mostren que l'ésser humà (encara) no controla totes les vicissituds de la seua existència. Contra l'atzar, la bola. Contra les DANES i la crescuda sobtada de rambles, les preses (no demolides). Paradoxalment, els que no propaguem boles i confiem en el criteri dels tècnics també repetim el mateix patró: contra les DANES, el criteri dels tècnics i científics. Contra la týche, la téchne i l’epistéme, en dirien els platònics. Tanmateix, ambdós perfils, bolers i cientifistes, repeteixen un esquema mental semblant contra una natura imprevisible i incontrolable (encara).

L'estructura de les oracions actives –per exemple, de les frases que expressen l’acció d’enviar– emmascara la nostra passivitat davant les forces de la natura –per exemple, ser enduts per un corrent torrencial– i satisfà la necessitat d’agència. La satisfà per un instant, als segons ja es percep la insatisfacció.

Esta satisfacció insatisfactòria en el llenguatge nega o suprimeix la realitat al substituir les perspectives diverses per l'absoluta certesa d'un psicòtic. Què se satisfà a través dels individus que repeteixen la bola? La pulsió de domini que utilitza la funció expressiva del llenguatge abans que la funció de representar la realitat. Recordem que una pulsió no renuncia mai a la seua satisfacció, d'ací que la pulsió de domini o control, fins i tot, de manipulació, mai renunciaria a la seua satisfacció.

En suma, la pulsió de domini no se satisfà en la realitat d’una catàstrofe i s'ha de satisfer en el llenguatge, per exemple, en els missatges de WhatsApp o de qualsevol aplicació de missatgeria. És més, eixe goig estructural del control i de les oracions actives requereix de la repetició compulsiva per a adquirir l'absoluta certesa del creient: així es complementen caràcter estructural i compulsivitat. Els propagadors de boles actuen enviant missatges –o creuen que actuen, perquè molts no ajuden els afectats de cap manera– contra la passivitat i la devastació de la natura.

No obstant això, aquestes disquisicions sobre la negació de la realitat i les boles queden lluny de l'anàlisi dels qui les propaguen compulsivament. L'estructura activa del verb enviar és més satisfactòria per un instant que la comprensió de la passivitat d’un cos endut aigües avall. O de la passivitat perpètua: la mort. L'anàlisi de l’acció d’enviar i reenviar missatges compulsivament permet concloure que, en les pròximes eleccions, molts psicòtics tornaran a negar la realitat i votaran a partits que estimulen el goig de suplantar els fets pel llenguatge obstinat.