Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Gobierno y PP reducen a un acuerdo mínimo en vivienda la Conferencia de Presidentes
Incertidumbre en los Altos del Golán mientras las tropas israelíes se adentran en Siria
Opinión - ¡Con los jueces hemos topado! Por Esther Palomera

“El llit nou també és nostre”

Pau Martín

0

En el passat debat sobre l'estat de la ciutat, Joan Ribó va anunciar el que pot convertir-se en un dels projectes estrela per a la propera legislatura: la creació d'un corredor verd en el llit nou del Túria que connectaria el Parc Natural del Túria amb l´Albufera. Molt poc va definir la proposta, remetent-se a futurs estudis tècnics sobre la seua potencialitat i posant com a exemple les experiències del Manzanares a Madrid o la del Besós a Barcelona.

Hi ha motius per a celebrar aquest anunci. El nou llit és en l'actualitat un gegantí canal artificial d'evacuació d'aigua sense quasi valor mediambiental, que a més es va portar per davant durant la seua execució bona part de l´horta sud, perpetrant un desbarat injust no sols des del punt de vista ecològic, sinó també sociocultural pel trasllat forçós de les famílies que vivien en ella. Suposa, no obstant això, una gran oportunitat per al disseny d'un model de ciutat sostenible, responsable amb el medi ambient i bel·ligerant contra el canvi climàtic. Poder naturalitzar una superfície de quasi 150 hectàrees comportaria una infinitat de beneficis, a més de per a la flora i la fauna, per a la ciutadania de València i la seua àrea metropolitana: depuració de l'aire, regulació del microclima, drenatge, captació i depuració d'aigua que en l'actualitat es desaigua directament al mar i per descomptat beneficis culturals, educatius, estètics i socials.

La clau per a la consecució d'aquests beneficis està a poder dur a terme una verdadera naturalització d'aquest espai artificial, d'aquest canal de desaigüe, perquè es convertisca en un ecosistema el més paregut a un riu. I és en aquest punt on la política ha de fer-se a un costat i cedir el testimoni, ja que fins ara ningú ha demostrat ser millor naturalitzant i creant rius que la mateixa naturalesa i damunt ho fa gratis, no cobra. Per poc que se li done una espenta inicial millorant el sòl ací, realitzant algunes plantacions allà, la naturalesa et munta un bosc de ribera en unes poques dècades.

Una bona ajuda inicial ideada per tècnics competents en la matèria i unes poques dècades, ací està el possible problema. L'Ajuntament ha de ser conscient que el que es projecte i es comence a executar en les properes legislatures no hauria de donar els seus verdaders fruits en l'horitzó temporal de les mateixes. Que açò fóra així només podria fer-se projectant i executant una zona verda, un parc en definitiva i un parc és bàsicament artificializar el natural, just el contrari del que hem descrit més amunt. Conceptes que s'han mencionat en la premsa al parlar del projecte com a jardí, zones esportives, zones de passeig o carril bici, deurien segons el nostre parer, desterrar-se en la concepció inicial de les actuacions per a no condicionar les mateixes i no desviar esforços i muntants econòmics d´allò verdaderament important. A més, per a connectar el Parc Natural del Túria amb l ´Albufera per mitjà d'una infraestructura verda de manera ràpida, l'Ajuntament bé faria en executar el projecte que Per l´Horta a posat damunt de la taula per a la ZAL.

Perquè València ja té un parc en un llit que va suposar una de les grans conquistes de la ciutadania en l'últim terç del segle XX. Les necessitats de la ciutat del primer terç del segle XXI són diferents. El que es faça en el llit nou, poc o res hauria d'haver de veure amb el que es va fer en l'antic. Ja no necessitem simplement un “riu verd”, necessitem quelcom que s'assemble el màxim possible a un riu de veritat.

Així, doncs consisteix en un exercici de responsabilitat política des del punt de vista mediambiental i econòmic no escometre un projecte d'aquestes característiques limitant-se als horitzons temporals d'una o dos legislatures. I si no és molt demanar, la labor experta dels tècnics convindria que fóra acompanyada d'un procés d'informació i participació cap a la ciutadania perquè aquesta també siga protagonista del mateix, i no ens assabentem a manera d'anunci personalista i mediàtic en un debat en el ple de l'Ajuntament. Perquè el “llit nou també és nostre”, no sols del senyor Ribó.

En definitiva, ens felicitem per l'anunci de l'alcalde, Joan Ribó, perquè davall els criteris oportuns es tracta d'un projecte que farà que la nostra ciutat siga en un futur més sostenible del que és hui. Però ens genera molts dubtes que siga l'Ajuntament qui haja d'escometre aquest projecte, sent més propi per exemple, de la Conselleria de Medi Ambient. I també genera incertesa que un alcalde que s'ha posicionat de perfil en altres qüestions territorials com l'ampliació de la V- 21 o la ZAL, siga l'indicat per a conduir un projecte com aquest, que pareix desviar l'atenció d'algunes d'eixes mateixes qüestions.

*Pau Martín Rivera, enginyer forestal, Àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Movilitat. CCM Podem València

Etiquetas
stats