Un Aplec del Puig diferent

“Darrer diumenge d’octubre el camí ja és ben sabut. Eixiu a la carretera que cal aplegar-se al Puig”. Malauradament, el valencianisme ens hem quedat enguany sense l’Aplec del Puig, la nostra principal trobada anual. Trobarem a faltar veure’ns, reconéixer-nos, raonar, dinar en bona companyia. Especialment trist és no poder fer justament enguany la tradicional Marxa al Puig en homenatge al nostre enyorat Enric Tàrrega, ara que estem orfes del seu mestratge en el propi camí al Puig i en el camí de l’esquerra valencianista. 

La pandèmia no ens ha deixat fer l’Aplec. La pandèmia marca el context social i econòmic que vivim i viurem en els propers mesos i qui sap si anys. Moments d’incertesa. Pot paréixer que la societat estiga un poc desorientada entre miratges de recuperacions, rebrots i mesures de restricció. Com sempre, les persones treballadores, la majoria, som les més afectades per la crisi i la incertesa. Se succeeixen les crisis, però això mai canvia: la minoria privilegiada observa la realitat des de les seues torres de marfil mentre la gent treballadora aguanta com pot. 

Aquesta crisi ens situa davant una nova cruïlla social i política i el valencianisme d’esquerres ha de tindre clara la seua resposta. Ja sabem totes què va passar en 2010: el bipartidisme de PP i PSOE, dominant en aquell moment, van decidir descarregar els efectes de la crisi en els ronyons de la majoria treballadora, castigada per retallades brutals que van generar massa patiment. Per contra, mai faltaven diners per a rescatar bancs. Algú sap on estan aquelles desenes de milers de milions d’euros? Perquè no hem vist que ningú ens els torne. Davant d’aquella actitud imperant de defensa dels poderosos, Compromís ho vam tindre clar: rescatem persones. Els diners han d’anar als serveis públics per al benefici de la majoria, no a les butxaques dels rics de sempre.

Hui en dia vivim una altra crisi, amb causes diferents, però que ens situa en una cruïlla pareguda. La resposta de l’esquerra valencianista, de nou, és nítida: les persones primer. Ningú pot caure en la temptació de fer caure de nou el pes de la crisi en la majoria. A dia de hui, humilment crec que per sort, hi ha una gran diferència respecte la crisi de 2010: Compromís estem en les institucions utilitzant tota la nostra capacitat política perquè hi haja una resposta social i comunitària a la crisi. No permetrem que els protagonistes de l’última crisi repetisquen els errors del passat. Tenim molt clar que ens devem a la majoria treballadora del País Valencià, la que s’esforça per tirar endavant una vida digna cada dia de forma honrada. Bloquejarem per tant qualsevol temptació o cant de sirena provinents de la dreta neoliberal i no deixarem que impregne la política al País Valencià.

Crec honestament que hem demostrat aquesta actitud durant els últims cinc anys de governs amb Compromís i sobretot durant la crisi. Hem comprovat com l’autogovern valencià funciona quan hi ha governs que pensen en el benefici de la majoria. Posant per davant els serveis públics als interessos privats. Prioritzant les polítiques per a la majoria: l’educació, la sanitat, les ajudes a les persones treballadores, autònomes, xicoteta empresa, l’impuls dels serveis socials...  Des del Consell, les Corts, les diputacions i ajuntaments on governem. Consellers, diputades i diputats, alcaldesses i alcaldes, regidores i regidors. Sempre pensant en el bé comú, en salvar vides i en garantir les oportunitats per a tothom, siga qui siga i vinga d’on vinga, sobretot en els moments més difícils. Per a nosaltres, les persones primer.

I garantirem que aquesta direcció clara que tenen els governs on participa Compromís seguisca endavant. No permetrem cap pas enrere en les polítiques socials valentes per a la majoria. Perquè la nostra recepta és clara i està basada en dos eixos principals: enfortiment dels serveis públics com a garantia de la igualtat i el benestar per a tothom i transició ecològica del model productiu per a tindre més treball i de més qualitat. 

Per a tindre més i millors serveis públics i poder transformar la nostra economia necessitem una cosa tan bàsica com imprescindible: recursos. És per això que ara més que mai hem de tindre clar que la prioritat de totes les persones que creiem en l’autogovern valencià com a garantia de benestar és exigir que se solucione l’espoli que patim valencianes i valencians amb un sistema de finançament dolorosament injust. La reforma del sistema és imprescindible per a la vida de la nostra gent. La capacitat de la Generalitat de pagar escoles, hospitals, ajudes a autònoms i qualsevol política pública, en temps de crisi més necessària que mai, depèn d’uns recursos que ara mateix són insuficients perquè el govern espanyol de PSOE i Podemos no hi posa solució mentre les seues filials valencianes miren cap a una altra banda. No es pot entendre que només Joan Baldoví exigisca a Madrid el que tothom demana a València. Els altres diputats i diputades valencianes estan consentint a dia de hui que continue el maltractament. Cal tindre clar el calendari del nou sistema i una compensació mentre no arribe. Si no, no podrem donar suport als Pressupostos Generals de l’Estat. Els nostres serveis públics, els que atenen a la majoria treballadora valenciana, no poden seguir hipotecats per la submissió d’alguns dels nostres representants als seus amos de Madrid.

Però encara hem d’afegir més recursos per a treballar per a la majoria: volem una reforma fiscal que millore la progressivitat en les contribucions. En resum: que la minoria de la part més alta de la societat, l’1% que té més ingressos, contribuïsca més perquè l’altre 99% tinga més oportunitats. Qui s’opose a aquesta reforma justa i proporcionada és que defensa la injustícia. Qui no vulga tirar-ho endavant ens estarà demostrant que està en política per a defensar als poderosos, a la minoria privilegiada. Treballarem perquè aquesta reforma fiscal tire endavant tot i l’oposició dels sicaris dels més rics.

Compromís som la garantia de polítiques valentes i som la garantia de l’exigència de recursos per a treballar a favor de la majoria. Però no podem perdre de vista una altre front de batalla del valencianisme d’esquerres: la lluita en defensa del nostre autogovern i per la nostra sobirania i en contra de les forces reaccionàries i recentralitzadores que volen fer-nos desaparéixer com a poble. No ens enganyem: qui vol retallar en autogovern i qui vol suprimir la Generalitat no està pensant en cap millora dels recursos públics, perquè bé que a la dreta espanyolista li agraden les diputacions. És tot una excusa de mal pagador per a suprimir la consciència col·lectiva del poble valencià. Ens volen veure submisos i desintegrats i per això lluiten contra els nostres drets individuals i col·lectius, contra la nostra capacitat de decidir per més menuda que siga. Per exemple, contra el valencià. I no estem parlant només de partits: parlem de tot un aparell polític, social, mediàtic i judicial que treballa cada dia per la supremacia de la seua classe i la seua nació contra tota dissidència. Hereus del franquisme amb al·lèrgia a la diversitat. Davant d’això, Compromís ofereix fermesa i constància en el treball per eixamplar els nostres drets com a persones i com a poble, el dret a ser el que vulguem ser. Ningú ens farà abaixar la cara.

Perquè davant la crisi, davant la cruïlla en la qual ens trobem, la resposta del valencianisme ha de ser clara: més drets, serveis públics forts, transició ecològica de l’economia, més i millor treball i justícia social. En definitiva, més autogovern i més sobirania. Estem ací per a vetlar per aquests principis i valors. Aquesta és la missió de Compromís.