Així són els finançadors del PP: els amos d’Alacant, el rei de l’aigua a Castelló i l’especulador que cuida dependents
Els empresaris valencians que han reconegut haver finançat el Partit Popular de la Comunitat Valenciana no són uns patrons qualsevol. Entre els noms dels corruptes confessos hi ha des de l’expresident de la patronal alacantina Coepa, Tomás Martínez Berna, fins a l’empresa que deté el monopoli de l’aigua a Castelló, Facsa, d’Enrique Gimeno, passant per les constructores que gràcies a una llei del PP es van convertir en la firma amb més places concertades en residències per a persones majors, Sedesa i Grupo Ortiz de Vicente Cotino i Enrique Ortiz, respectivament.
Entre tots i sense comptar Piaf (dels germans Antonio i Alejandro Pons Dols, que està en concurs de creditors) van ingressar l’any passat gràcies a la contractació pública al voltant de 300 milions d’euros. Gestió del cicle integral de l’aigua, depuradores, neteja d’edificis públics, recollida de fems, manteniment de carreteres, treball amb dependents i obra pública. Tots els sectors on hi ha inversió pública i que depenen dels cicles polítics.
El primer que va pactar amb la fiscal i un dels empresaris més importants d’Alacant és Enrique Ortiz, del grup Cívica, conegut també per les gravacions del cas Brugal com “la polla insaciable”. Va ser el patró que va obrir el camí als altres i qui té altres causes per presumpta corrupció obertes. Ortiz és conegut per haver presidit l’Hèrcules Club de Futbol i les seues empreses continuen vent en popa a pesar de la crisi i les seues implicacions en escàndols polítics El 2016 les seues empreses van tenir un benefici de 26 milions d’euros amb contractes tan importants com la recollida del fem d’Alacant. Només amb una multa de 109.000 euros s’ha lliurat de la presó després d’haver confessat en el cas Gürtel.
Al començament de la dècada del 2000, aquest constructor va diversificar les seues inversions cap a l’atenció de dependents a l’ombra d’una llei creada per l’exconseller pres Rafael Blasco i regada amb diners a cabassades pel també exconseller Juan Cotino. Com a soci va triar un altre dels empresaris confessos. Es tracta de Vicente Cotino, amb qui va muntar Saba Geroresidencias, una societat que tenen concertades centenars de places públiques de persones majors.
El 2009, la policia va intervenir una conversa entre Vicente Cotino i Enrique Ortiz, mentre el primer estava de viatge al Carib. En la gravació ordenada pel jutge, Ortiz li recorda que cal «pressionar Joaquín Martínez (secretari autonòmic de Benestar Social), i afig que «el conseller té tot l’interés del món a omplir les nostres residències, però Joaquín Martínez s’està tocant els collons i tant li fa omplir les residències nostres que les del tio la boina». El conseller era Juan Cotino, oncle de Vicente i a qui Álvaro Pérez El Bigotes acusa de ser el recaptador del PP.
En l’actualitat, Saba Geroresidencias continua gestionat el mateix nombre de centres concertats per a persones majors que quan se li van adjudicar el 2001. El PP li va blindar un negoci per a dues dècades.
Un altre dels empresaris que han confessat haver finançat al PP durant els anys 2007 i 2008 és Enrique Gimeno, de l’empresa Facsa, que té més d’un segle d’història. Gimeno té el monopoli de l’aigua a la província de Castelló en municipis, en la Diputació i fins i tot en les depuradores de la Generalitat, de les quals gestiona el 90 per cent. No té competència en aquesta zona, però tampoc s’expandeix a altres, i això evidencia un repartiment del mercat més que particular.
Pràcticament sense eixir de les comarques de Castelló, la firma de Gimeno va superar 100 milions de facturació el 2016 i 8,5 de benefici. L’exercici passat va demostrar que els canvis de govern a partits d’esquerra no l’han afectat. Continua guanyant contractes milionaris.
Un altre dels patrons de Castelló que ha acceptat pagar la multa i reconéixer els delictes de falsedat documental i delicte electoral és Gabriel Batalla. La seua família tenia la propietat de Lubasa –ja condemnada per haver falsejat contractes– i li va canviar el nom per a batejar-la com a Becsa. Fa poc van consolidar totes les societats de la família com a Grup Obinesa, on també tenen concessionaris de cotxes i una del taulell. Gabriel Batalla n’és el president, encara que l’any passat va perdre el control de la societat quan va vendre el 55% al fons Atitlan de Roberto Centeno, el gendre de Juan Roig.
Només amb Becsa, que és l’empresa d’obra pública que el 2017 va guanyar un concurs de la Generalitat de 25 milions per a manteniment de carreteres, la societat que presideix Batalla va facturar el 2016 75 milions. Va tenir 550.000 euros de benefici.
Tomás Martínez Berna va arribar a ser el president de la patronal alacantina Coepa. Amb el seu germà Rafael Martínez Berna són propietaris de Hormigones Martínez, del Grupo Vallalba. Són els “prínceps” de la Gürtel, segons la policia, i fa poc van guanyar un concurs de més de 20 milions d’euros pel manteniment de les carreteres del nord de la província d’Alacant. Com Facsa amb l’aigua a Castelló, en l’obra pública també hi ha un repartiment geogràfic del mercat.
Només a través de l’empresa Hormigones Martínez van facturar el 2016 70 milions d’euros i en van guanyar 1,3. La multa per a evadir la presó que els va imposar la fiscal per haver confessat els va costar al voltant de 400.000 euros.
Els que més malparats han eixit de la crisi i d’haver eixit esguitats pel cas Gürtel són els germans Antonio i Alejandro Pons Dols que, a més d’haver trencat la seua relació personal, han portat la seua empresa Piaf a concurs de creditors. Són els empresaris més modests de tots els implicats en el finançament del PP, però al seu dia facturaven una mitjana de 30 milions d’euros. Piaf també està sent investigada en un altre presumpte cas de corrupció vinculada als populars, en aquest cas a Vila-real.
“Són tots els que estan, però no estan tots els que són”, va dir El Bigotes en el judici de Gürtel.
