Amnistia Internacional acusa el Govern de Mazón de vulnerar drets humans amb la seua actuació “negligent” en la DANA

Amnistia Internacional (AI) ha investigat la “negligent” gestió de la DANA a València del 29 d’octubre passat, que ha deixat 228 víctimes mortals. I les seues conclusions apunten directament a vulneracions de drets humans per part del Govern autonòmic de Carlos Mazón, que detenia el comandament únic de la resposta a la catàstrofe. L’ONG considera que la “resposta institucional” davant les inundacions va ser “deficient” i “va vulnerar drets humans, entre els quals el dret a la vida, ja que la Generalitat Valenciana, responsable de la direcció de l’emergència, ni va reaccionar amb celeritat ni va proporcionar informació necessària per a la protecció de la població”, segons indica l’informe. Malgrat “que tenia dades rellevants de diverses fonts”, l’executiu de Mazón no va emetre un “avís generalitzat amb instruccions clares a la població” ni va facilitar als ajuntaments “informació adequada i suficient per a avaluar el risc i advertir” els veïns del perill letal. Així doncs, la “falta d’informació” per part de la Generalitat “va vulnerar el dret de nombroses persones a rebre dades precises sobre l’emergència, fet que va posar en risc la vida i la integritat física”. 

L’ONG ha mantingut entrevistes amb persones afectades per la barrancada i amb institucions públiques com la Conselleria d’Emergències i Interior, el Ministeri de l’Interior, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer o diversos ajuntaments, entre altres. 

L’informe considera que l’alerta automàtica als mòbils, enviada per la Generalitat a les 20.11 del 29 d’octubre, va ser una “mera informació a destemps de l’evidència del desastre”. I recorda que, segons la legislació i la jurisprudència internacional, “totes les persones i les comunitats afectades per desastres naturals tenen dret a rebre informació fàcil, accessible, oportuna i significativa sobre la naturalesa i el nivell de la catàstrofe, els riscos previsibles i les possibles mesures a adoptar per a mitigar els riscos, com ara comportaments adequats, rutes d’evacuació, zones segures o refugis d’emergència i informació d’alerta primerenca sobre possibles conseqüències futures”. 

AI afirma que la “totalitat” dels testimoniatges que ha recaptat per a l’elaboració de l’informe “esmenten expressament” que el missatge d’alerta “va arribar massa tard”. La Conselleria d’Emergències i Interior, que dirigeix Juan Carlos Valderrama, va adduir davant l’ONG que l’eina Es-Alert “no està protocol·litzada en el marc normatiu o regulador autonòmic”. No obstant això, l’informe recorda que el protocol del Ministeri de l’Interior adjudica als centres d’emergències de les comunitats autònomes l’enviament del missatge d’alerta si urgeix comunicar a la població mesures d’autoprotecció, tal com va informar aquest diari. 

També ressenya els dos assajos del sistema Es-Alert el 2022 a l’Eliana i l’any següent a la comarca del Baix Segura. El departament autonòmic d’Emergències va assegurar a AI que el 29 d’octubre passat es tenia por que l’enviament de l’avís als mòbils poguera mobilitzar la gent (i provocar més desplaçaments) i que “van sorgir molts dubtes precisament per no estar procedimentat”. 

L’informe al·ludeix al Pla d’Inundacions de la Comunitat Valenciana i al seguiment dels cabals en rius i barrancs, que correspon a una gran varietat d’actors: la Confederació Hidrogràfica corresponent (en aquest cas, la del Xúquer), els municipis i els “serveis d’intervenció” (Guàrdia Civil, brigades d’emergència de la Generalitat i de la Diputació, Policia autonòmica i agents mediambientals). 

No obstant això, els ajuntaments consultats per a l’elaboració de l’informe (Catarroja, Benetússer, Massanassa, Alfafar, Picanya i Paiporta) van assegurar que no van disposar d’ “informació suficient ni precisa” i que la Generalitat “no els va informar de la ràpida i abundant crescuda del cabal” del barranc de Poio. Els consistoris consideren que no van ser informats per part de l’“autoritat competent en la direcció de l’emergència per a haver reaccionat amb més marge de temps davant el desastre”. 

El Ministeri de l’Interior va afirmar davant AI que la possibilitat d’assumir la direcció de l’emergència “només seria possible si ho sol·licitara així la comunitat autònoma”, cosa que Carlos Mazón no va fer. Per contra, l’ONG recorda que la “responsabilitat internacional de l’Estat és unitària” i que la normativa del Sistema Nacional de Protecció Civil “indica expressament” que Interior pot declarar una emergència d’interés nacional “per iniciativa pròpia”. 

“La falta de coordinació entre els diferents nivells del Sistema Nacional de Protecció Civil va agreujar les conseqüències del desastre”, afirma AI, que recorda que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha determinat que la passivitat institucional davant riscos naturals “constitueix una violació del dret a la vida” i “pot ser constitutiva de responsabilitat estatal”. No obstant això, l’informe descarta “deficiències” en la legislació d’emergències i protecció civil “respecte del que indiquen els estàndards internacionals en matèria de respostes davant catàstrofes naturals”. L’ONG detecta, per contra, fallades en “aspectes clau com l’adopció de decisions adequades, en temps real, per a la protecció de la població”. 

La “lenta i descoordinada resposta a la crisi”

Sobre la “lenta i descoordinada resposta a la crisi”, l’informe afirma que els primers serveis d’emergència i ajuda “van arribar als municipis afectats en moments dispars” i destaca la percepció de “gran descoordinació” entre els nivells de l’Administració en les tasques de recuperació“. ”La informació recaptada per Amnistia Internacional suggereix que la fase de recuperació ha mancat d’un enfocament participatiu i no ha tingut en compte el punt de vista i l’opinió de les persones afectades“, indica l’informe, que també al·ludeix a la mateixa percepció per part dels ajuntaments consultats. 

El comissionat especial per a la reconstrucció designat pel Govern central, José María Ángel, va detallar a l’ONG les dificultats durant els primers dies de l’emergència: la caiguda de la xarxa de comunicacions que va deixar nombroses zones sense cobertura i la falta de mitjans com ara maquinària pesant, tractors i camions cisterna. Ángel va destacar la necessitat de comptar amb una xarxa de comunicació “robusta” com a “lliçó apresa”. 

Per part seua, la Conselleria d’Emergències i Interior va adduir que la prioritat en els primers dies va ser la cerca de persones desaparegudes: “La magnitud dels fronts que es van haver d’abordar va ser molt gran” i “el sistema no estava dimensionat per a la situació viscuda”, van argumentar. 

Sobre l’“elevat nombre” de faules i fake news, l’informe destaca el seu “impacte negatiu” i el “desassossec i la por” que van causar, en un context en què l’accés a informació “precisa i rigorosa” era “vital”. 

AI destaca la situació de les persones amb discapacitat, que “s’enfronten sovint a riscos elevats” en contextos de catàstrofes. També el fet, investigat en tragèdies com el cicló de Bangladesh el 1991, que xiquets i persones majors (especialment dones) “tenen més probabilitats d’ofegar-se que altres grups d’edat”. En l’huracà Katrina, de les quasi 1.000 morts identificades en un estudi, 103 eren persones majors que vivien en residències i 168, residents hospitalitzats. 

L’informe recorda que, segons l’Organització Meteorològica Mundial, el nombre de desastres naturals es va multiplicar per cinc entre el 1970 i el 2019. Es van registrar quasi 12.000 desastres relacionats amb les condicions meteorològiques, que van causar més de dos milions de morts i pèrdues econòmiques per valor de 4,3 bilions de dòlars. 

“Es preveu que, per al 2030, el nombre de catàstrofes de mitjana o gran magnitud arribarà a 560 esdeveniments a l’any al món”, alerta AI.