El Govern Valencià recupera uns premis taurins que va instaurar el PP en plena guerra per les senyes d'identitat
Al març de 2015, en vespres de les eleccions municipals i autonómiques de maig d'aqueix any i en plena 'guerra' del PP per les senyes d'identitat valencianes, entre les quals destacaven els festejos taurins, el llavors conseller de Governació, Luis Santamaría, anunciava la concessió del primer premi 'Va de Bous' impulsat pel Govern d'Alberto Fabra, uns premis creats el 2014.
Ara, quatre anys després, el Consell del Botànic (format per PSPV i Compromís) ha recuperat aquests reconeixements -de caràcter biennal- i premiarà, en cadascuna de les dues categories (espectacles taurins en plaça de bous i festejos taurins tradicionals -'bous al carrer'-), el periodista especialitzat José Luis Benlloch Rausell, l'Entrada de Bous i Cavalls de Sogorb i el ramader Vicente Peris Maximino. L'acte de lliurament tindrà lloc el pròxim 6 de març en l'Ateneu Mercantil.
La resolució de la direcció general per a l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, dependent de Presidència, es publicava aquest dilluns en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Els guardons tenen un caràcter honorífic i consisteixen en una escultura de Miquel Navarro i el jurat està compost pel director de l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, José María Ángel, la directora general de Seguretat, Aurora Valero, i el cap de servei Fernando Castellano
Els premis, impulsats per la Conselleria de Governació i Justícia, estaven emmarcats en la lluita de l'Executiu popular per blindar les senyes d'identitat. Iniciatives com aquests guardons taurins van nàixer, en paraules de Santamaría, per a “revaloritzar i difondre” aquests festejos, així com per a “vetlar per la protecció i defensa de la seua identitat”.
Els primers premis 'Va de Bous' van ser concedits al matador valencià Enrique Ponce, per la seua “gran trajectòria que durant 25 anys l'ha convertit en referent de la tauromàquia i una figura reconeguda a nivell internacional”, i a Manuel Vicent, expresident de la Federació de Penyes Taurines de la Comunitat Valenciana.
Els 'bous al carrer' contra l'esquerra
A final de la passada legislatura, el PP va utilitzar 'símbols' com la llengua o els 'bous al carrer', que s'ha cobrat més d'una trentena de víctimes mortals en l'última dècada, per a atacar a l'esquerra. El Consell d'Alberto Fabra pretenia “protegir i emparar sense complexos” per llei els festejos taurins.
La justificació era el “profund arrelament” de la festa, sobretot en les comarques del nord de València i Castelló, i estava previst que fins i tot s'estudiaren els 'bous al carrer' en els col·legis dins de l'assignatura Cultura del Poble Valencià per a impartir entre els escolars l'“ADN cultural del poble valencià”.
La polèmica pels 'bous al carrer' es va traslladar a la campanya electoral de juny del 2016, quan en diverses ocasiones grups de protaurins van protagonitzar accions de protesta en actes electorals de la candidatura 'A la valenciana' en què participava la vicepresidenta Mónica Oltra.
