Comença la museïtzació del jaciment dels Banys de la Reina de Calp que abasten de l'imperi romà a l'alta edat mitjana
El jaciment dels Banys de la Reina a Calp ha iniciat el seu procés de museïtzació, un jaciment que abasta restes que van des de l'època imperial romana fins a l'alta edat mitjana. Aquesta museïtzació s'executa amb una inversió de la Diputació d'Alacant de 440.000 euros, el 90% del pressupost total de la intervenció
L'adequació i posada en marxa de la Fase A del Pla Director, que va començar a l'abril i es prolongarà fins a octubre, suposa un pas més per a salvaguardar l'enclavament i promocionar-lo com un destacat atractiu turístic de valor internacional. La diputada provincial d'Arquitectura, Carmen Sellés, ha visitat els Banys de la Reina acompanyada per l'alcaldessa de la localitat, Ana Sala, i per la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana, Pilar Tébar.
La diputada provincial ha destacat que es tracta de “un dels bastions de l'època romana de la costa mediterrània espanyola, considerat un tresor únic a la província per la seua singularitat i monumentalitat”. Per part seua, l'alcaldessa de Calp ha agraït el suport rebut per part de la Diputació per a tirar avant l'anhelat projecte i fer realitat aquest projecte de parc arqueològic visitable.
El Pla Director, que va començar a gestar-se en 2019, engloba les actuacions necessàries per a la consolidació de les restes arquitectòniques de l'àrea i la seua rehabilitació com a museu de lloc, a més de les modalitats de gestió, estudi econòmic i sostenibilitat.
El jaciment ocupa una extensió de terreny pròxima a les quatre hectàrees. Als vivers de la zona -que proveïen de peix fresc a les viles romanes- se sumen restes romanes adscrites a una àmplia seqüència cronològica que abasta des del segle I al VII d. C. Totes les edificacions aparegudes fins a la data van formar en l'antiguitat una agrupació estructurada, esguitada de construccions residencials, d'oci, instal·lacions industrials o de caràcter religiós. També se situen elements més moderns com el Molí del Morelló, del segle XIX, o la pedrera de tova emplaçada en la franja costanera.
0