Descobert a la Illeta dels Banyets del Campello un edifici ibèric clau per a conéixer les construccions de l'època

Els treballs realitzats en el jaciment de la Illeta dels Banyets del Campello aquest estiu amb motiu de la XIX Campanya d'Excavacions del MARQ han tret a la llum un edifici ibèric, les restes del qual són clau per a conéixer les construccions de l'època.

Es tracta d'una casa quadrangular amb un espai intern dividit en quatre departaments, un dels quals va patir un incendi que, en aquest cas, eleva les expectatives de recuperar en el seu interior un moment fossilitzat de la vida fa 2.300 anys. A la vista dels resultats, l'any vinent es continuarà amb l'excavació per a tractar d'esclarir la funcionalitat de la planta baixa d'aquest edifici i així poder oferir als visitants del jaciment nous espais musealizados que amplien la informació sobre l'ocupació protohistòrica de la Illeta.

El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha visitat aquest matí l'enclavament arqueològic, situat al Campello, per a conéixer de primera mà els resultats d'aquesta campanya que ha tingut una duració de quatre setmanes. Acompanyat per alcalde del Campello, Juanjo Berenguer, la regidora Lourdes Llopis i pel director del MARQ i coordinador de la Campanya, Manuel Olcina, el responsable provincial ha recorregut l'enclavament en el qual, durant quatre setmanes, ha treballat un equip de professionals sota la direcció d'Adoración Martínez i del mateix Olcina.

Navarro ha agraït el suport municipal a aquesta “joia arqueològica que, sota el paraigua de la Diputació, ofereix any rere any nous descobriments i rellevants resultats científics per a conéixer la nostra història i el nostre destacat patrimoni cultural”. A més, el diputat ha destacat la museïtzació duta a terme pel MARQ i per l'Àrea d'Arquitectura de la institució provincial, “que continua apostant per conservar, promocionar i difondre el nostre llegat”.

Per part seua, Olcina ha explicat que “és un enclavament extraordinari, un lloc de referència en l'arqueologia espanyola i europea on se sintetitzen les cultures del Mediterrani des de la Prehistòria fins a l'època romana amb vestigis importantíssims com els espais productius de l'establiment ibèric-púnic o les termes i vivers de la fase romana”.

D'acord amb els resultats de l'excavació s'ha determinat que l'altura d'aquest edifici podria ser superior als 3,8 metres. Els murs conserven encara part dels alçats de toves i els seus revestiments i a l'interior de les estades es conserven equipaments i estructures construïdes amb toves, com a bancs i plataformes, la qual cosa permet aprofundir en els coneixements de la “arquitectura en terra crua” que prevalia durant la protohistòria.

A més, s'ha pogut estudiar el patró de mesures emprat en la construcció de l'edifici. Cada poble en l'antiguitat emprava un patró de mesures i proporcions diferents i aquest projecte d'investigació pretén, a més, establir si la modulació arquitectònica dels edificis respon a un patró púnic clàssic o si, per contra, empra el peu ibèric o el colze púnic documentat en la part central del jaciment i en la zona de Menorca. Per part seua, els materials ceràmics trobats revelen la primacia dels productes importats, sent freqüent la presència de materials àtics, d'Eivissa, del nord d'Àfrica especialment de Cartago, i de la zona de l'estret.