Lluís-Anton Baulenas guanya el Ciutat d’Alzira amb una novel·la irònica, carregada de crítica social

L’escriptor Lluís-Anton Baulenas és el guanyador del XXVIII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb Amics per sempre. El XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha sigut per a Andreu Escrivà per Encara no és tard, una anàlisi sobre les claus per entendre i aturar el canvi climàtic; el XVIII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, l’ha guanyat Jaume Subirana per Cafarnaüm; l’XI Premi de Poesia Ibn Jafadja ha distingit Eva Baltasar per Neutre, mentre que Toni Cabo ha rebut el I Premi Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna per Nanuq. Tal com ja es va fer públic, la guardonada amb l’XI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira ha sigut Marta Buchaca, per Una família normal; Silvestre Vilaplana ha merescut el XXI Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil per Els colors de l’arc de Sant Martí, i Carles Cano, autor d’El desbaratat conte dels fesols màgics, ha estat guardonat amb el XXI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.

Els guanyadors de les diverses modalitats han recollit, la nit del divendres 11 de novembre, el trofeu dissenyat per Manuel Boix, en el sopar dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. L’acte ha estat conduït per Eugeni Alemany i la companyia Las Reinas Magas. Hi han assistit prop de 800 persones, entre les quals cal destacar la presència del conseller de Cultura, Vicent Marzà, diputats, membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, del Consell Valencià de Cultura, a més d’altres líders polítics, representants dels principals sindicats i d’entitats com Escola Valenciana. A aquesta edició s’havien presentat un total de 209 originals, i s’ha repartit entre els guanyadors una dotació global de 71.500 €.

El XXVIII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, dotat amb 16.000 € per l’ajuntament d’aquesta localitat, ha sigut per a Amics per sempre, de Lluís-Anton Baulenas. Es tracta del relat d’un personatge que torna a la Barcelona preolímpica després de viure la guerra de l’antiga Iugoslàvia. L’eufòria dels seus conciutadans contrasta amb la crisi personal que pateix. Amics per sempre és, també, una denúncia de la passivitat dels governs i de les institucions internacionals davant de la guerra dels Balcans i, per extensió, de qualsevol guerra.

Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958) és escriptor, traductor i dramaturg, a més de col·laborador habitual en diferents mitjans de comunicació. La majoria de les seues novel·les han sigut traduïdes a altres idiomes. La seua obra ha sigut reconeguda amb diferents guardons de prestigi com el Carlemany, el Ramon Llull, el Prudenci Bertrana o el Sant Jordi. El director Ventura Pons ha adaptat al cinema dues obres seues.

Encara no és tard, d’Andreu Escrivà, és l’obra guanyadora del XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 12.000 € per la Universitat de València. L’obra analitza el canvi climàtic des d’una perspectiva nova, integradora, no fragmentària, i amb un plantejament optimista, per a assimilar millor l’envit al qual estem sotmesos. Incorpora al seu treball camps del saber habitualment marginats de l’anàlisi sobre aquesta qüestió mediambiental, com la psicologia, la comunicació o les disciplines artístiques, entre altres.

Andreu Escrivà Garcia treballa a la Fundació Observatori del Canvi Climàtic, és col·laborador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva i forma part del Comité d’Experts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana. A més, exerceix de divulgador ambiental, tot tractant de sensibilitzar la societat sobre la problemàtica del canvi climàtic. És autor del blog www.noestarde.com, dedicat al canvi climàtic, i publica articles a Saó, Mètode, Eldiario.es i Levante-EMV.

El jurat del XVIII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta –que aquesta entitat dota amb 8.000 €– ha distingit Cafarnaüm, de Jaume Subirana. Amb aquest dietari de temàtica lliure i molt variada, l’autor demostra tenir un món propi que plasma amb un estil personal inconfusible. Es tracta d’anotacions breus, que tendeixen al lirisme i molt sovint a l’aforisme, i que donen compte de records i vivències personals passades pel tamís de la raó i la ironia.

Jaume Subirana (Barcelona, 1963) és escriptor i professor universitari. Ha publicat poesia i llibres sobre cultura i literatura catalanes. Ha estat traductor i ha col·laborat en diversos mitjans: Avui, Canal 33, Catalunya Ràdio, Quadern d’El PaísEl País i El Periódico. Va ser director de la Institució de les Lletres Catalanes i manté el blog jaumesubirana.blogspot.com.

L’XI Premi de Poesia Ibn Jafadja –patrocinat amb 5.000 € per la UNED– ha recaigut en Eva Baltasar per Neutre, un poemari que planteja una reflexió personal entorn del tema del gènere, de l’assumpció de la pròpia sexualitat, del fet d’haver de definir-se com a individu en un context social en funció d’un gènere, i de l’acceptació de la indissolubilitat entre allò social i allò personal.

Eva Baltasar (Barcelona, 1978) és poeta i escriptora. Ha publicat huit poemaris, que han estat reconeguts amb premis com el Miquel de Palol, el Màrius Torres o el Gabriel Ferrater.

Per últim, el I Premi Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna –dotat per aquesta entitat amb 6.000 €− ha sigut per a Toni Cabo per Nanuq, un relat que narra el creixement personal de l’osset protagonista fruit de la pèrdua dels éssers volguts i que promou el gust per la lectura i l’adquisició de valors ètics i socials.

Toni Cabo (Alfara de l’Horta, 1965) és il·lustrador de més d’una trentena de llibres de narrativa infantil i juvenil. Ha publicat a les revistes infantils Camacuc, Tretzevents, Esquitx o Piu-Piu i és autor i guionista de les historietes de Boro, Moro i Puromoro.

Teatre i narrativa juvenil i infantil

D’altra banda, en la mateixa gala literària també s’han entregat els premis de les tres categories dels Ciutat d’Alzira 2016 que es van donar a conéixer fa uns dies:

L’autora i directora teatral Marta Buchaca va recollir l’XI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, amb una dotació de 6.000 €, per la comèdia negra Una família normal. La seua obra aborda les relacions familiars i la seua influència en la configuració de la personalitat.

Marta Buchaca (Barcelona, 1979) combina el teatre amb l’escriptura de guions per a televisió. Ha rebut premis com el Ciutat d’Alcoi o el Max al millor autor en català. El seu últim muntatge teatral s’estrenarà a Nova York el 2017.

Els colors de l’arc de Sant Martí, de Silvestre Vilaplana, va obtenir el guardó que la Fundació Bancaixa dota amb 16.000 €. Aquesta és la història d’un jove que inicialment rebutja la seua condició sexual però que, a poc a poc, reconeix la seua homosexualitat i la viu amb plenitud, lliure de prejudicis, sense pors ni tabús.

Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) ha conreat la poesia, l’assaig i la narrativa per a adults i joves. La seua obra ha sigut reconeguda amb premis importants com el Blai Bellver, el Ciutat d’Alzira o l’Alfons el Magnànim.

El jurat d’aquesta modalitat va escollir també com a finalista l’obra La sisena víctima, de Lluís Miret, un relat que aprofundeix en la temàtica vampírica amb una visió irònica, divertida i intrigant.

Per últim, Carles Cano va obtenir el XXI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 2.500 €. L’obra El desbaratat conte dels fesols màgics és un cant divertit a la imaginació, que ens mostra com un desastre també pot convertir-se en una oportunitat.

Carles Cano (València, 1957) és un dels autors de llibres infantils més populars, i també un contacontes reconegut. Ha rebut premis com el Lazarillo, el Samaruc o el Vicent Silvestre.

D’altra banda, el jurat va declarar com a finalista de la modalitat infantil l’obra Diari d’unes vacances avorrides, de Pep Castellano, un relat que barreja humor, aventura i noves tecnologies.