Expulsen migrants d’un hostal a Torrent: “No tenim on anar; també som supervivients de la DANA”
Des de l’1 de novembre passat, les 40 famílies afectades –entre els quals hi ha més de 15 menors– que residien en el convent de Santo Domingo de Guzmán, situat al carrer del Mestre Chapí en la localitat de Torrent, han hagut de bregar amb tota mena de vexacions per part de l’administradora de l’hostal, perquè volia desallotjar-los per no “poder pagar les habitacions”. “Soc mare amb dues xiquetes a càrrec meu. Hem migrat fa poc a Espanya. Amb la DANA, ens van començar a desallotjar. Ens estan assetjant i intimidant perquè paguem una cosa que no podem. Les nostres faenes estan a València i no podem traslladar-nos-hi. Ens van llevar l’aigua, la llum i estàvem sense aliments i va començar a tirar-nos enmig de la inundació. Per ser famílies migrants i sense documents, ens hem quedat atrapats enmig de la dificultat. Ens oprimeixen en l’únic lloc en què podem quedar-nos. És una presó”, relata una de les persones afectades, que preferix mantindre's en l'anonimat.
Entre les persones més vulnerables, hi ha una embarassada amb data d’eixida de comptes, dues dones que van donar a llum en plena riuada, una altra amb una cesària recent, un nounat i un xiquet amb trastorn de l’espectre autista. Segons explica Marcela Bahamón, integrant de l’Associació Intercultural de Professionals de la Llar i les Cures (AIPHyC, pel nom en castellà), la propietària els va tallar el subministrament de llum i els impedia l’accés a la cuina: “Va arribar a tirar-los un microones al carrer perquè no pogueren preparar els seus aliments”, relata.
En línia similar, el testimoniatge que resideix en el lloc explica que el motiu de l’expulsió és perquè “vol cobrar una ajuda de l’Ajuntament destinada a reallotjar les persones damnificades per la DANA”. A més, sosté que tot és una façana, perquè s’aprofiten de fer “negoci”.
La gerent del lloc, Isabel Carretero, amb qui s’ha posat en contacte elDiario.es, desmenteix totes aquestes informacions i assegura que demà presentarà una demanda en el jutjat: “Em va telefonar la policia i em va dir que havien tirat una família. No s’ha tirat ningú. Hem cuidat sempre de tots. A mi no em paguen ni he rebut cap ajuda. No sé per què s’ha armat aquest renou”.
La responsable de l’hostal explica que es deposita una quota per a residir en el convent, però a qui no pot fer-se’n càrrec se li “diu que no passa res”: “No podem tindre aquests embolics. Els veïns em donen suport i em diuen que la gent no compleixen les normes i molesten a les tantes de la matinada”.
Preguntada per les denúncies que la culpen de prohibir que facen la seua vida diària o de trencar objectes, Carretero convida a qualsevol a “passar-se pel lloc i comprovar que no és cert”.
Sota el nom Cierto Cierto, l’organització encarregada de gestionar l’hostal no està inscrita com a entitat legal. En la pàgina web de l’Arxidiòcesi de València, es presenta com “una associació sense ànim de lucre”. El telèfon amb què s’ha de contactar està lligat a una “agència de serveis d’atenció a la tercera edat a València” anomenada Siempre Adelante, la seu de la qual està en el districte de Ciutat Vella de València.
El convent pertany als dominics, un orde religiós de l’Església catòlica; no obstant això, Isabel Carretero és qui té la potestat d’allotjar les famílies, tal com ella confirma. Segons l’AIPHyC, les organitzacions que s’encarreguen de coordinar i buscar una llar a les persones migrants –entre les quals està Càritas– no tenen constància que la gerent “els cobra un lloguer mensual entre 350 i 600 euros”. Aquest diari s’ha posat en contacte amb l’ONG vinculada a l’Església, però no ha rebut resposta.
L’Associació Intercultural de Professionals de la Llar i les Cures denuncia que la policia de Torrent només va acceptar una denúncia d’una afectada, i que les altres les van rebutjar: “Van agafar les identificacions de cinc persones i els van dir que ja els cridarien”. Per por que els expulsaren del país, des de l’organització s’han posat en contacte amb l’Oficina de Víctimes del Delicte i els han assegurat que “cap persona actualment a Espanya pot ser repatriada”, i menys si és víctima: “En la comissaria no ho tenien clar perquè no els van agafar la denúncia”. Els afectats tenen por que l’administradora els denuncie, perquè té a la seua disposició la documentació de cada membre.
Marcela Bahamón assegura que dimecres es va posar en contacte amb l’alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado, per a comentar-li la situació i que l’edil va declinar perquè “estava afònica”. “Li vaig dir que només volia que m’escoltara i em va dir fins a tres vegades que no podia parlar. La vaig avisar que avisaria els mitjans”.
“També som supervivents de la DANA”
Per a les persones migrants sense regular, és complicat trobar un lloc segur i aconseguir accedir als mateixos drets que altres ciutadans amb nacionalitat. La persona anònima que ho explica relata que moltes famílies que arribaven anaven quedant-se en l’hostal i formaven una comunitat: “Quasi totes les faenes són informals i mal remunerades, perquè no tenim documentació per a treballar, i amb el que guanyem només ens arriba per al lloguer”.
Amb la DANA es va complicar la situació. Van quedar aïllats: “La fam va fer que tot fora més dramàtic. Càritas ens va portar aliments i això va enfadar l’administradora, perquè sabia que podríem centrar-nos a lluitar per quedar-nos”.
“Resistim als afores del lloc perquè ens reubiquen en un lloc digne. No tenim una altra alternativa. La nostra economia és feble. Estem en una segona emergència. No demanem caritat, volem que respecten el nostre dret a estar en aquest país. Volem que les notícies tinguen impacte en la societat i que no se’ns abandone. També som supervivents d’aquesta catàstrofe”, conta la perjudicada.
El testimoniatge també destaca que, encara que no es van veure desbordats per l’aigua, molts dels residents van haver de lluitar per les seues vides en el trajecte a casa, sobrevivint als estralls de la DANA.
0