Descontrol i desastre en la política d’emergències valenciana: d’entregar-la a Vox a la desconfiança de Mazón en el seu propi equip
La política d’emergències mai va ser una prioritat per al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. L’evidència ha sigut la catàstrofe de la DANA que va arrancar dilluns passat a la vesprada a la província de València. Però els fets esdevinguts abans evidencien que la llavor del desastre de gestió d’aquesta desfeta es va plantar tot just més arrancar la legislatura. I això que fa menys de tres anys una pandèmia va assotar el món i el 2019 un altre temporal salvatge arrasava la comarca del Baix Segura. La virulència amb què els efectes del canvi climàtic s’acarnissen amb el litoral mediterrani no van ser prou proves per a estar alerta.
En el primer Govern que munta Mazón després de guanyar les eleccions, el president va entregar la gestió de les emergències a Vox, un partit negacionista climàtic i sense experiència de govern previ. La màxima fita de l’exconsellera d’extrema dreta al capdavant de Justícia i Interior va ser desmantellar l’Agència de Seguretat i Emergències, creada per l’anterior govern de PSPV-PSOE i Compromís per a coordinar catàstrofes. Al cap de quatre mesos. El mateix Mazón es va ocupar a fons de “vendre” aquest èxit polític, perquè s’acabava “amb una paradeta.
Després de la ruptura amb Vox, les competències en emergències les va assumir la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas. Com a responsable directe de l’àrea en funcions de secretari autonòmic de Seguretat i Emergències i director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, Pradas va situar Emilio Argüeso, un exdiputat de Ciutadans que va recalar en el PP per a acabar de dinamitar la formació taronja a la Comunitat Valenciana en la legislatura passada. Argüeso està en excedència com a guàrdia civil i té experiència com a policia local, però no en gestió de Govern ni és de la confiança del president, com s’ha acreditat en aquesta crisi. El càrrec que ara ocupa Argüeso, en l’anterior legislatura l’exercia José María Ángel i depenia directament del president de la Generalitat, Ximo Puig. Mazón ha preferit que del seu departamente de Presidència pengen altres competències com la Direcció General d’Indústria Musical, que va assumir com a pròpia aquest estiu.
Així doncs, diverses fonts consultades per elDiario.es que accedeixen a les reunions del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), on hi ha una vintena de responsables d’institucions i Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, expliquen que “Emergències de la Generalitat és un descontrol”. “El problema és que no hi ha lideratge ni hi ha un comandament únic”, assenyalen. I n’hi ha prou amb un exemple. El president de la Generalitat es recolza en les seues compareixences públiques en José Miguel Basset, cap provincial de Bombers de la Diputació de València. Ni el seu secretari autonòmic, que està fent faena sobre el terreny i no assisteix presencialment als Cecopi, ni tampoc el director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, Ángel Javier Montero. En el cas del subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, sí que ha intervingut en alguna de les rodes de premsa per a defensar que tota l’actuació va ser correcta i “basada en protocols”. Per part seua, el secretari autonòmic està peu de fang en primera línia en un dels posts de comandament avançat, concretament en el de Paiporta. Però hi ha tres posts de comandament avançat més a Requena, Xiva i un municipi de la Ribera.
Altres fonts confirmen la falta de coordinació i de reflexos en aquella primera reunió del Cecopi. “Hi ha una falta total d’experiència en l’equip de Mazón i el president tampoc es fia”, reblen. Aquestes mateixes fonts, també coneixedores de la primera reunió del desplegament del primer Cecopi, convocada la vesprada de dimarts, asseguren que, a més que la convocatòria inicial es va fer “ultratard” per part de la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, encara es va retardar més amb l’arribada del president Carlos Mazón. Calgué posar al dia el president sobre tot el que passava.
Els alcaldes també han criticat durament la gestió de la catàstrofe, la descoordinació i la falta d’informació i d’ajuda per part de la Generalitat. A la primera reunió entre alcaldes i els gestors de la crisi, el president Carlos Mazón no va acudir. Hi va enviar el president de la Diputació de València, Vicente Mompó.
La descoordinació s’ha evidenciat en la falta de gestió dels recursos propis. Mentre el Govern de Mazón ja sol·licitava l’ajuda de la Unitat Militar d’Emergències i posteriorment de l’exèrcit, tenia els seus centenars de bombers forestals de braços plegats. Segons els sindicats, els sis helicòpters del Servei de Bombers Forestals de la Generalitat van romandre en les bases respectives sense intervindre durant els dos primers dies de l’emergència, mentre des de l’executiu autonòmic se sol·licitaven mitjans de la resta d’Espanya. Per part seua, de les 26 unitats d’aquests bombers, només en van mobilitzar dues dimarts. El mateix va passar amb altres institucions que es van oferir i que també van criticar en xarxes que no se’ls mobilitzara.
Pedro Sánchez en el Cecopi
En la reunió del Cecopi de dijous al matí, a què va assistir el president del Govern, Pedro Sánchez, es va produir una situació molt cridanera que evidencia la necessitat que el comandament únic envie missatges clars i contundents. Els bombers de Castelló sol·licitaven en la reunió que s’enviara un missatge per SMS perquè es frenara la mobilitat de la població davant la gran quantitat d’aigua que plovia. Des de València, altres bombers van defensar que es fora prudent. Segons fonts presents en la reunió, Sánchez va assistir en silenci al debat fins que hi va intervindre: “Però, a veure, no podem avisar la gent?”. Tot just acabar el Cecopi, tots els mòbils de Castelló afectats per la DANA van rebre el missatge d’alerta.
0