Els casos de sobrepés entre la joventut valenciana augmenten per una alimentació poc equilibrada

Nou de cada deu valencians i valencianes que acudeixen per primera vegada al nutricionista ho fan per problemes de sobrepés. Així és com ho reflecteix la tercera versió de l’estudi “Com mengem a la Comunitat Valenciana?” del Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (Codinucova), elaborat en el marc del Dia de la Nutrició.

Els hàbits d’alimentació de la ciutadania valenciana varien quant a les franges d’edat analitzades. Els més perjudicats són els adolescents i les infàncies. Segons l’Enquesta de Salut de la Conselleria de Sanitat el 2022, el 23% dels menors entre cinc i catorze anys pateixen excés de pes.

María Alfonso, membre del Departament de Projectes de Codinucova, explica que aquesta situació es deu a l’escassetat de temps per a guisar i gestionar dietes riques en aliments saludables. A això se suma “la falta d’educació alimentària” dins de la unitat familiar.

La ingesta menys saludable entre els menors de 18 anys es produeix durant el desdejuni i el berenar: “Es consumeixen productes alts en sucres, sal o greixos de mala qualitat, fins al punt que ens trobem que els més menuts han superat la dosi de sucre recomanada solament en el desdejuni”. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella que la quantitat de sucres lliures permesos per dia siga inferior al 10%, cosa que equival a un màxim de 25 grams.

En el cas de les persones adultes, una de cada dues pateix obesitat, segons dades de la Conselleria de Sanitat. Des del Col·legi Oficial asseguren que les dones són les que més acudeixen a consultes de nutrició i dietètica. No obstant això, en aquesta tercera investigació, els experts en salut han detectat un increment d’homes que hi acudeixen tant per a “guanyar massa muscular, establir una alimentació correcta o aconseguir perdre excés de greix”.

En línies similars, entre la franja de 31 a 45 anys, la població valenciana ha experimentat un avanç quant als seus hàbits saludables.

Els dietistes-nutricionistes avalen que aquest grup poblacional ja no busca solament baixar o pujar de pes, sinó que prefereixen canviar el seu estil de vida i aposten per ingerir més verdures, hortalisses i carn.

“Desapareix quasi del tot el consum d’aliments ultraprocessats i menjar porqueria. Prefereixen optar per aliments frescos. Solen informar-se adequadament, cosa que els permet generar una certa consciència”, explica Cabañes, i afig que l’aparició de patologies els ha suscitat més preocupació sobre la seua salut i el reconeixement a “la figura del dietista-nutricionista com a professional competent”.

Pel que fa a les persones majors de 45 anys, el seu poder adquisitiu els permet seguir una dieta equilibrada i variada, amb multitud de propietats saludables. Mentre que entre les persones majors de 60 i 75 anys, el cansament, la falta d’interés per guisar, les limitacions físiques o la pèrdua de memòria són condicionants que afecten la seua alimentació.

La renda familiar, un agreujant de la salut

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va elaborar l’“Informe regional sobre l’obesitat” el 2022 en què es detalla que “aquesta pandèmia no infecciosa” causa més d’1,2 milions de morts anuals a Espanya, cosa que representa el 13% del total de morts, i se situa en quart lloc darrere de “la pressió arterial alta, els riscos dietètics i el consum de tabac”.

Segons l’estudi Avaluació Nutricional de la Població Infantil de València (ANPIV) del Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana, elaborat entre el 2021 i el 2024 en els barris de Sant Marcel·lí i la Font de Sant Lluís, el sobrepés ascendeix fins al 50% en les famílies que tenen rendes inferiors a 12.000 euros anuals.

La mostra de la investigació recull 698 alumnes entre cinc i catorze anys de set centres públics de la capital valenciana, d’un total de 16 centres educatius (onze de públics i cinc de privats) en aquests dos barris. A més, es va enquestar 414 familiars o tutors legals.

Alguns dels resultats destacables mostren que el 86% dels xiquets i xiquetes participants no segueixen una dieta mediterrània, que, segons “els nutricionistes valencians, indica que necessiten millorar la seua alimentació”. A més, “el 65% no arriben a les recomanacions mínimes en consum de fruita o verdura i un de cada tres excedeix la quantitat màxima de sucre que és desitjable consumir”.

A això s’afig que el 30% dels menors no fan cap mena d’activitat física fora de l’horari lectiu, mentre que l’ús dels dispositius se situa entre dues i tres hores diàries.

Mariona Valls, psicòloga especialista en trastorns de la conducta alimentària (TCA), obesitat, autoestima, imatge corporal i gestió emocional, explica que el cost dels aliments ultraprocessats sol ser més econòmic i més accessible en botigues situades en zones més desfavorides: “La falta de productes frescos crea deserts alimentaris en què l’accés a una opció saludable és limitat”.

Hi incideix en el fet que els sustentadors principals de les llars amb ingressos baixos solen tindre jornades extenses i, a vegades, treballen en més d’un lloc alhora, cosa que dificulta trobar hores lliures per a guisar.

“A vegades, aquesta mena de famílies no estan informades adequadament dels nutrients i els beneficis dels aliments saludables o, fins i tot, poden estar esbiaixades per la publicitat del menjar ràpid”, destaca Valls.

Mesures pal·liatives

Tal com exposa l’informe anterior de l’OMS, a Espanya hi ha algunes iniciatives per a reduir la taxa d’obesitat i les patologies que poden sorgir. N’és una el Reial decret 511/2017, del 22 de maig, que pretén promoure el consum d’aliments frescos i llet en els centres educatius. No obstant això, des que va entrar en vigor el 2017, no s’hi ha afegit cap modificació.

Una altra de les mesures del Govern progressista per a fer front a aquesta problemàtica va ser incrementar l’IVA del 10 al 21% per a les begudes ensucrades i edulcorades el 2021. Segons un estudi dels efectes d’aquesta pujada, elaborat per Esade, escola de negocis privada, els resultats van demostrar que les llars amb menys nivell econòmic van decidir reduir el consum d’aquests productes: el 33% d’aquestes van disminuir la ingesta a 10,8 litres (caiguda del consum del 13%). Mentre que en els domicilis amb fills de cinc i setze anys, la baixada va ser de 25 litres per llar a l’any, que es tradueix en un 20%.

La psicòloga advoca perquè els governs oferisquen subsidis per a facilitar la compra d’aliments saludables, així com incentius fiscals per a les botigues que disposen d’aquests productes en zones desprotegides.

“Els programes educatius amb alumnes i famílies; el foment de la creació de mercats ambulants i cooperatives en zones de pocs recursos; la promoció d’horts comunitaris perquè les famílies puguen cultivar els seus propis aliments i reduir costos; i la col·laboració amb supermercats per a oferir cupons o descomptes serien mesures essencials per a reduir la bretxa alimentària i establir una igualtat en el consum saludable”, subratlla Valls.