“Ximo Puig diu que farà una direcció coral, intergeneracional, sense quotes ‘mercenàries’; confie en la seua paraula”

És una alcaldessa de referència perquè en el seu Ajuntament, el de Quart de Poblet, una localitat de 25.000 habitants de l'àrea metropolitana de València, revalida elecció rere elecció la seua majoria absoluta. Carmen Martínez (1962), metgessa de professió, va tenir un protagonisme orgànic important amb Jorge Alarte com a secretari general del PSPV-PSOE, un període en què va ser secretària general de la província de València. Actualment és vicepresidenta de les Corts Valencianes.

Després de donar suport a Pedro Sánchez i apostar pel “no” a l’abstenció del PSOE que va permetre a Mariano Rajoy tornar a governar, el seu suport és ara clau per a Ximo Puig en les primàries del pròxim 16 de juliol des d’una comarca, la de l’Horta, que reuneix dues característiques: és la més important en nombre de militants i és d’on procedeix el rival del president de la Generalitat, l’alcalde de Burjassot, Rafa García. El suport de Carmen Martínez a Puig és clar, però no incondicional.

Vosté va estar en contra de la decisió que el PSOE s’abstinguera per a permetre governar Mariano Rajoy.

Totalment.

I des de llavors fins ara, quines posicions ha adoptat davant de la caiguda de Pedro Sánchez, les primàries, el congrés del PSOE..?

Molta gent no ho sap, però una de les primeres que va apostar per Pedro Sánchez, abans que Susana Díaz decidira que seria el seu candidat vaig ser jo, juntament amb persones que tenia prop, que eren amigues.

Parla vosté de la primera elecció de Sánchez, el 2014?

Sí. El seu primer acte va ser a Requena, amb Bartolomé Nofuentes, que treballa amb mi, i el primer acte d’arreplega d’avals va ser a Silla, tot això mogut per persones que treballem juntes. Jo em vaig posicionar, així, a favor de Sánchez molt prompte. Més recentment, vaig participar en el Comité Federal en què vaig votar “no” a l’abstenció davant del Govern de Rajoy i vaig patir molt la ruptura pel que s’ha qualificat de colp d’estat a Pedro Sánchez. No vaig estar d’acord ni a donar l’abstenció a Rajoy ni amb la caiguda del secretari general. D’allí arranquen molts dels mals que el partit pateix en aquests moments. En les primàries federals, vaig defensar en un primer moment que les persones que havien estat en primera línia en aquell xoc de trens no eren les millors per a liderar la nova etapa. Estava un poc en les tesis de Patxi López, perquè sóc una persona més de consens, de construir, més positiva. Però al final vaig votar Pedro Sánchez, perquè en la meua agrupació vam fer un debat i tots vam coincidir que, atesa la situació, era l’opció més interessant per al País Valencià.

Ha fet referència a les primàries del 2014, en què Pedro Sánchez va guanyar Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias. En aquell procés, Ximo Puig va mantenir una postura pública de neutralitat. No podia haver fet el mateix en aquestes últimes primàries?

Si li ho preguntem a ell –cosa que jo he fet– coincidirà amb mi que hauria estat una bona idea haver-se mantingut al marge. Segurament, la situació que tenim ara a la Comunitat Valenciana seria diferent. Crec que aqueix missatge l’ha entés. Per descomptat, no va ser encertada la seua posició, ni en el terreny orgànic ni del projecte socialista al País Valencià. Ho ha reconegut públicament.

Com a conseqüència, després de les primàries del PSOE, la guerra s’ha traslladat al PSPV, amb la presentació de Rafa García, alcalde de Burjassot, enfront de Ximo Puig…

La veritat és que sorprén una mica que, a pesar de tenir el govern de la Generalitat Valenciana, sembla que no hem aprés res de la nostra història. De tant en tant repetim els nostres errors i ens veiem com en el dia de la marmota. Uns errors que altres vegades s’han comés amb la federació valenciana quan des de Madrid s’ha volgut imposar, o manipular, o decidir el futur del PSPV. Aqueix és un error greu i seria irònic que Pedro Sánchez, elegit gràcies als vots de la militància, el cometera. D’altra banda, quan un guanya, no pot pensar que té un xec en blanc, tampoc dedicar-se a fer avinences amb executives grandíssimes que no serveixen de res per a aconseguir una falsa integració o un fals consens, com s’ha demostrat. Sorprén que no aprenguem.

Vosté coneix Rafa García, perquè és de la seua comarca, la de l’Horta…

No sols és de la meua comarca. Rafa García era el meu secretari d’Organització quan jo era secretària general del PSPV de la província de València. És una gran persona i un amic. I estic segura que, encara que no compartirà les raons que tinc per a donar suport a Ximo Puig, president de la Generalitat, les respectarà i continuarem sent lleials l’un a l’altre. A més, és un gran alcalde i crec que ha de ser part del futur del PSPV. Si no ho fem així, és no que no haurem entés res.

Alguna gent es pregunta per què, una vegada superat el congrés federal del PSOE, no hi ha hagut capacitat de pactar en el PSPV. És una sensació de fracàs.

Sincerament, crec que encara hi estem a temps. Jo contribuiré en el que puga a aconseguir aqueix consens, aqueixa solució en què hem de sentir-nos tots representats, de la que tots hem de formar part. Si no és així, haurem tornat a equivocar-nos. Segurament posarem un pegat, però no haurem avançat gens. Només serà un parèntesi com tants altres en el PSPV. Insistisc, crec que hi estem a temps. I estic convençuda que tots podem formar part d’aqueixa solució.

Podria passar que, gràcies a un pacte, no es produïren les primàries?

No ho descartaria en cap cas. Espere que siguem capaços de posar en comú el que ens estem jugant: posar en risc el govern de progrés a la Comunitat Valenciana; desestabilitzar un govern de diverses forces polítiques, que no és fàcil; polítiques d’esquerres; mesures sanitàries i educatives, els avanços d’aquests dos anys escassos de govern de Ximo Puig, que es noten en la recuperació de drets de les persones que pitjor ho estan passant… En un moment, a més, en què és molt complicat governar pels greus problemes que ens ha deixat el PP, a causa de la gran corrupció, la mala imatge i la mala gestió, i també per l’injust finançament autonòmic que patim. Espere que tot això pese més que altres coses.

Aposta, per tant, per mantenir la fórmula clàssica que el president siga també el secretari general del partit? No li sembla bé la bicefàlia?

En aquest moment, per descomptat. No estic en contra de la bicefàlia perquè sí. Hi ha raons per a les dues fórmules. Ambdues poden ser bones o roïnes, depén. Puc posar-li un exemple. A Quart de Poblet sempre hi ha hagut bicefàlia, però també és cert que sempre hem tingut majoria absoluta i un govern municipal estable. És una bicefàlia des del consens, no des de la confrontació. Crec que la bicefàlia és bona quan hi ha costum. Però en el PSPV no tenim aqueix costum. I tampoc es pot forçar una bicefàlia des de la confrontació.

Està vosté disposada a entrar en alguna fórmula d’acord per a la nova direcció del PSPV-PSOE?

M’agradaria a mi, i crec que també a Ximo Puig. Crec que ha entés el missatge de la militància i m’ha dit, per això confie que serà així, que canviarà les actituds i farà una direcció més coral, intergeneracional, amb els més vàlids i adequats. M’ha dit que no hi haurà avinences ni quotes, entre cometes, “mercenàries”, que tant de mal ens han fet. Jo confie en la seua paraula. Aquest procés és una oportunitat per a regenerar el PSPV i fer una direcció de lideratges que sumen, amb ell de secretari general.

El seu successor en la secretaria general de la província de València, José Luis Ábalos, ha passat a ser secretari d’Organització del PSOE. Quin paper creu que farà?

Ábalos és una persona intel·ligent, raonable, que sempre ha treballat pel pacte en el PSPV. És una bona notícia que un valencià siga secretari d’Organització, perquè sé que l’agenda valenciana estarà en tots els fòrums. Em referisc al finançament, les infraestructures, tantes altres coses que tenen a veure amb les diferents sensibilitats culturals. Crec que serà capaç de treballar pel consens.

El desacord personal entre Pedro Sánchez i Ximo Puig és molt gran. Creu que podran entendre’s?

No hi tenen més remei. Si una cosa tenim clara els militants és que han d’entendre’s. Si Pedro Sánchez vol ser –i ho serà, amb el nostre compromís– president del Govern, ha de tenir complicitat amb els territoris. I estic convençuda també que Ximo Puig és conscient que ha d’haver-hi una coresponsabilitat. Ha aprés la lliçó i té ganes de concertar en positiu amb el secretari general del PSOE.

El vot de la militància ha canviat la cara del PSOE. Com cal tractar aqueix nou paper?

Hi ha noves eines de participació, gràcies a les xarxes socials, i es produeix una immediatesa en les opinions que abans no hi havia. Que la militància tinga més veu i més participació és positiu, sobretot perquè ha d’ajudar aquest partit a trobar i posar en marxa mesures per a atraure una generació que no ens mira. Hem d’aconseguir que vegen que som un instrument capaç de millorar les seues vides. Gràcies a la socialdemocràcia, persones com jo, que sóc filla d’un treballador, hem pogut estudiar i ser metges o advocats… Hem de ser capaços d’agafar el pols a la gent de 20 a 40 anys perquè ens vegen útils i hi haja una complicitat amb nosaltres. Els militants han d’ajudar-nos a trobar aqueix nexe sense el qual no serà possible governar en aquesta comunitat.

El Govern del Botànic està en boca de molta gent. Li veu llarg recorregut o creu que és conjuntural?

Per descomptat, jo aspire que el PSPV tinga uns resultats més bons i que, fins i tot, puga arribar a governar en solitari. Però crec que estan fent-se bé les coses en el Consell. Ximo Puig està sabent assolir equilibris que no són fàcils i els avanços en benestar social, en la reivindicació davant de Madrid, en els canvis en sanitat i educació, demostren que hi ha vocació de futur. Estic convençuda que es continuarà treballant a favor de la majoria d’esquerres a la Comunitat Valenciana.