“El certificat de Benidorm com a primera destinació turística intel·ligent ignora les condicions de les treballadores”

En una setmana marcada per la designació de Benidorm com a primera destinació turística intel·ligent del país i després de conéixer-se que la localitat va aconseguir xifres rècords de turistes en 2018, parlem amb la representant de les Kellys de la comarca, el col·lectiu que ha aconseguit visibilitzar la precarietat de les cambreres de pis que netegen en els establiments hotelers. Abans del sorgiment d'aquesta associació al juny de 2016, Yolanda García ja havia participat en diversos moviments socials com les Marxes de la Dignitat o en la PAH d'Altea. Ara està també en l'assemblea 8M feminista d'Alacant perquè entén que la lluita per les millores laborals va intrínsecament lligada amb el feminisme.

Fa uns dies, Benidorm obtenia el certificat com a primera destinació intel·ligent del país, què els sembla aquest nou guardó?

En aquests certificats, al final, de l'única cosa que es parla és d'innovacions en tecnologia, promocions dinàmiques, rendibilitat, competència… però no es detenen a analitzar les condicions laborals dels treballadors. Nosaltres no és que estiguem en contra d'aquest tipus de certificats, sinó que sembla que les treballadores siguem alienes a la indústria turística. Aqueixa Q de Qualitat que tant agrada als hotelers tindre en les seues façanes perquè els dóna un prestigi, també les excel·lències en cuina, tots aquests esments, acaben atraient els clients però per a res es tenen en compte les condicions laborals. Qui fa l'excel·lència en la cuina? Els cuiners. Qui aporta per a la Q de Qualitat en neteja dels hotels? Les treballadores, però no hi ha cap segell de qualitat que faça esment a les condicions laborals d'aquests establiments.

També ha sigut notícia que els hotels de Benidorm han tancat l'any 2018 amb una ocupació mitjana del 84,3%, el segon millor dada dels últims 15 anys. En aquest període, Nadal, vostés denuncien que han hagut companyes que han passat deu dies sense lliurar.

Estem presentant noves denúncies a Inspecció de Treball pel tema dels dies lliures i la sobrecàrrega de treball. No és normal que s'estiguen felicitant sempre per l'ocupació i que això no es traduïsca en què les nostres condicions laborals milloren. Aquest últim any hi ha hagut un informe demolidor del Invassat [Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball] en el qual s'especificaven totes les nostres condicions laborals respecte a la càrrega de treball i el que suposa això en derivacions de malalties professionals i, no obstant això, tot s'ha quedat en recomanacions de bones pràctiques. La prova la tenim en el fet que continuem tenint la mateixa càrrega laboral i seguim sense lliurar quan ens correspon si hi ha repunts d'ocupació com per Nadal.

I també tenen pensat denunciar acomiadaments que s'han produït després de baixes mèdiques en companyes que treballen per a empreses externalitzades?

Sí, ja hem presentat en Inspecció les denúncies. En les empreses externes, quan agafen la baixa, com són contractes per obra i servei determinat, al moment són acomiadades. Però és que fins i tot quan no són acomiadades les intenten obligar perquè agafen baixes voluntàries. La majoria de les companyes que s'han posat en contacte amb l'associació el primer que ens comenten és que, quan presenten la baixa per malaltia, els diuen que si volen tornar a treballar en aqueixa empresa han de signar la baixa voluntària. Nosaltres els diem que no, que signen ‘no conforme’ i veurem el que passa. Això ens ha passat per Nadal amb una companya que va tindre un desmai dins de l'habitació per la sobrecàrrega de treball i que s'ha quedat al carrer després de pretendre que signara la baixa voluntària.

A l'agost es van acceptar les malalties professionals pròpies del seu treball repetitiu. Han notat el canvi?

No. Ara tenim fins i tot casos de companyes a les quals s'ha diagnosticat alguna de les tres malalties noves reconegudes i les mútues estan molt reticents a considerar-les com a malaltia professional. Diuen que cal valorar molts factors a pesar que portes així 14 o 15 anys, com una companya que treballava diagnosticada per epicondilitis i al final se n'ha hagut d'anar a la Seguretat Social i aquesta al seu torn ha hagut d'acudir a la mútua. La mútua la tracta però per malaltia comuna… Al capdavall, som nosaltres mateixes les que hem de denunciar això davant la Seguretat Social i és una batalla molt grossa perquè estem parlant que s'està jugant amb la salut de les treballadores. I no solament això. Ens estem trobant molts casos que el mateix INSS [Institut Nacional de la Seguretat Social], a l'hora de passar el tribunal mèdic perquè estàs de baixa un any, està donant altes de dones que no estan en condicions per a tornar al seu lloc de treball. En aqueixes altes de l'INSS et diuen que no pots tornar a agafar una baixa pel mateix en un any o sis mesos. Però si em continua fent mal el muscle, què fem? Perquè denunciem.

Vostés insisteixen a reivindicar la jubilació anticipada, dret que ja ha arribat per als policies locals.

Ens quedem sorpreses que es valorara la jubilació anticipada dels policies municipals als 59 anys amb 30 anys cotitzats i 15 de policia municipal i nosaltres ho continuem reivindicant per necessitat, perquè cap dona amb més de 60 anys pot portar aquest ritme de treball que ens imposen als hotels. La majoria de les cambreres que porten 20 anys acumulen comunicats de baixa per lesions i les que acaben denunciant davant la Seguretat Social perquè els donen l'alta tenen una mitjana de 55 a 58 anys. Esperem que, sent més de 200.000 treballadores a Espanya dedicades a això, se'ns acabe reconeixent.

I enguany quines altres reivindicacions reclamen?

Insistim que es derogue la reforma laboral i fins i tot la llei mordassa. I un dels objectius a nivell nacional és també que es reforme l'article 42.1 dels Estatuts dels Treballadors i es pose fi a l'externalització en la part estructural per al funcionament de la pròpia empresa. En el seu moment ja vam parlar amb diferents representants a nivell nacional tant del PSOE com d'Unidos Podemos i és una cosa pendent, ja que al final són cessions il·legals de treballadores perquè és l'hoteler qui té constància del treball d'habitacions, no l'empresa externa, que és una intermediària entre l'hoteler i la treballadora que neteja aqueixes habitacions.

Lluita al carrer

Les Kellys són un moviment que lluita contra l'apatia del treballador que es resigna a perdre els seus drets laborals. El millor exemple pot ser que siga el de les cambreres de pis de dos hotels de Bilbao, que han aconseguit una pujada salarial del 48% després de mes i mig de vaga?

És un exemple més. Han aconseguit un gran avanç. Però és veritat que allí tenen un sindicat, que és ELA, que té una caixa de resistència i que està molt actiu. A vegades, poder tindre aqueixa ajuda per darrere és molt important i ho fa més fàcil.

Vostés donen suport a la vaga d'Amazon en San Fernando de Henares però els seus clients, com els dels hotels, no semblen inquietar-se pels febles drets de les seues treballadores. És possible conscienciar al client perquè al final l'empresari millore les condicions de treball?

El client d'Amazon no es pregunta per les condicions dels treballadors de la mateixa forma que no ho fa el que ve de vacances uns dies i l'única cosa que vol és gaudir. Però això està canviant. Cada vegada hi ha més clients que pregunten per la nostra situació. Fins i tot ens veuen pels corredors i ens diuen que els sembla justa la nostra reivindicació. Parlem del client nacional i d'un altre tipus, com per exemple un matrimoni alemany que l'altre dia li va dir a una companya que coneixia de la nostra lluita després de llegir notícies en els periòdics alemanys i venien més conscienciats del fet que aqueixa situació no podia seguir. I també ens va emocionar molt, quan vam fer aquest estiu una concentració davant de l'hotel Rambla, que els clients van eixir al balcó i ens van aplaudir en un moment en què estava el director a la porta.

Les Kellys en política

Per què han avisat les seues companyes que si volen entrar en llistes polítiques han d'eixir-se de l'associació de les Kellys?

Perquè se'ns han vingut oferint en molts territoris anar en llistes electorals per la lluita que portem. Agraïm aqueix interés però, si tu tens un càrrec o una responsabilitat dins de l'associació, ets una cara visible, no pots utilitzar aqueix càrrec per a obrir-te portes en un partit. Nosaltres hem de continuar reivindicant la nostra autonomia, que és el que ens ha fet fortes al final.

Li han demanat personalment entrar en una llista?

Sí.

Quin partit?

Preferisc no dir-ho.

I quina ha sigut la seua resposta?

Que no està entre els meus plans. Em sent més lliure fent política d'aquesta manera. Això no vol dir que les Kellys no sapiem veure quins partits ens afavoreixen més i menys, però insistisc, no podem utilitzar l'associació per a una promoció partidista o per a escalar llocs.

L'ha perjudicada laboralment ser una de les cares visibles de les Kellys?

Sí, personalment sí, porte un temps en l'atur. He tirat nombrosos currículums i no se m'ha cridat per a res. He estat fent hores extres, netejant apartaments però no se m'ha tornat a cridar després de 14 anys com a cambrera de pisos. Això és el que hi ha, és una conseqüència de la lluita.