Sense cobrar. Treballant de sol a sol. I maltractades psicològicament. Això van patir tres emigrants, dones de fer faenes, durant els mesos de confinament en un xalet d’un matrimoni espanyol, situat a la urbanització de la Lloma dels Cavallers, al municipi de Godelleta. “A vegades, quan recorde el que vam viure, no hi done crèdit. Era com estar segrestades. No ens deixaven eixir del xalet ni per a anar a comprar amb l’excusa del confinament. Va ser molt dur”, relata Sandra González (nom fictici per a mantindre l’anonimat), que va treballar cinc mesos per a aquesta parella en què només en va cobrar un amb el salari íntegre que li van prometre de 1.200 euros.

“Treballàvem des de les 9 del matí fins a les 11 de la nit, cada dia. Ens exigia igualment, encara que no ens pagara”, denuncia González. Aquesta situació tan angoixant es va poder revertir a la fi d’abril gràcies a la ràpida actuació de l’Associació Intercultural de Professionals de la Llar i de les Cures (AIPHyC), que va aconseguir, amb l’ajuda de treballadors socials, psicòlegs i advocades d’altres associacions, que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional les rescatara perquè pogueren eixir d’allà.

“Aquest tipus de casos passen més del que ens imaginem, però per la situació de vulnerabilitat en què es troben aquestes dones decideixen no denunciar-ho. En aquest últim cas no tenien diners, lluny de la ciutat i en ple estat d’alarma”, expliquen responsables d’AIPHyC a València, que animen altres persones emigrants que patisquen una vulneració dels seus drets laborals a fer-hi el pas.

Des d’AIPHyC reconeixen que el desconeixement dels drets de les persones emigrants comporta que “es jugue amb la por que tenen” i que els “exploten amb promeses falses”. “Vull deixar clar que, encara que no tingues la documentació en regla, no vol dir que no tingues drets laborals. Ho pots denunciar i tens dret a demanar un advocat d’ofici amb el teu passaport. A les persones que estiguen en situació irregular, si necessiten assessorament, els recomane que recórreguen a les ONG”, subratlla.

Aquesta mena d’episodis que expliquen des de l’associació el van viure en primera persona Gónzalez, la seua germana i una altra companya, Isabel García (nom també fictici per a preservar-ne l’anonimat), al xalet on van treballar. Els va tocar passar allí el confinament, ja que hi havien arribat uns quants mesos abans. Van viure juntes un infern, encara que no ho haurien imaginat mai, ja que, segons explica González, al principi les tractava “com si foren filles seues” i, fins i tot, els comprava regals, com ara arracades i vestits.

Anunci denunciat amb què es capta les persones que necessiten faena.

González va ser la primera a incorporar-se com a dona de fer faenes en aquest xalet a mitjan novembre. Fins llavors, vivia a Saragossa, on tenia una altra faena: “En aquell moment, cobrava un salari molt baix a Saragossa. Vaig trobar l’anunci d’aquest xalet per Internet i vaig veure que oferien 1.200 euros mensuals. Vam acordar un contracte verbal i em vaig desplaçar a Godelleta ”.

Fins ací, tot correcte. A partir del gener, però, va començar el malson, mes en què hi van començar a treballar les altres dues companyes: la germana de González i la seua amiga García. “El pla d’estafa que tenien al cap no el podíem arribar a sospitar perquè, a més, al desembre em van pagar en mà davant de les altres dues companyes els 1.200 euros en metàl·lic perquè ho veren”, indica González.

Els crits i les exigències van arribar amb l’entrada de l’any. “Les primeres setmanes del mes de gener van ser molt aclaparadores. Ho tenia tot sota control. Havíem d’anar a comprar en menys de 15 minuts”, explica García, que igual que la germana de González no va arribar mai a cobrar els 1.200 euros cap vegada. A partir del gener, els únics ingressos econòmics que van percebre aquestes tres dones van ser 400 euros al principi de febrer i 400 més al març.

“Cada dia tenia una excusa diferent per no pagar-nos. A la fi de febrer va argumentar que tenia depressió i no es va alçar del llit durant huit dies. I després ens deia que no podia anar al banc per l’estat d’alarma”, conta González. L’aclaparament per no tindre diners va fer que García fora una de les primeres a començar a reclamar-ne, decisió que li va comportar problemes amb la propietària i amb la salut: “Jo vaig començar a pressionar-la pels diners perquè havia d’enviar-los als meus dos fills, que viuen a Hondures. Això no li va agradar i em va començar a fotre. Vaig patir uns quants atacs d’ansietat”, explica García, que hui dia continua emocionant-se quan recorda l’estada en aquell xalet.

“Una casa d’estafadors”

Però aquesta història va començar molt abans del confinament. I és que l’adreça d’aquest xalet ja la tenien fitxada des de l’associació com “una casa d’estafadors”, segons indiquen des d’AIPHyC, atés que fa un any ja van haver d’ajudar tres dones més, també emigrants, en aquest mateix domicili amb els mateixos problemes. La primera que es va posar en contacte amb l’associació va ser Geovanna Bermúdez, que defineix com “un glop amarg” el seu pas per aquell xalet ara fa un any. Bermúdez no sols va patir l’estafa del salari, també la van enganyar amb el tema dels papers: “Em van dir que, si em portava bé i els donava diners, em podien aconseguir els papers perquè tenien amics en la Policia en la secció d’Estrangeria. Els papers no van arribar mai”, lamenta. 

El seu ‘modus operandi’

Totes les dones entrevistades coincideixen en el fet que la propietària cerca un perfil molt concret per al lloc de treball que ofereix: dones llatines i sense papers. “Volen aquest tipus de perfil per a poder fer-te fora quan vulguen. A mi, quan els vaig dir que volia portar-los als tribunals, em deien que no els podia fer res, perquè soc immigrant”, recorda Bermúdez.

Un altre fet que corroboren totes és la immediatesa amb què torna a publicar l’anunci en Internet quan es queda sense treballadores. De fet, tan bon punt van abandonar el xalet a l’abril aquestes tres últimes dones, asseguren que van tornar a trobar el mateix anunci publicat. Eldiario.es ha contactat amb informàtics perquè busquen en el portal en què se solia publicar l’anunci i no hi figura, la qual cosa indica que, segurament, deu tindre ja contractades noves internes. Així mateix, eldiario.es s’ha posat en contacte amb la propietària del xalet, que ha volgut desmentir totes les acusacions abocades en contra seua. “Tot és mentida i no faré més declaracions”, ha assegurat per telèfon.

Fins ara des de l’associació AIPHyC tenen constància que, de moment, un total de set dones han sigut estafades i explotades laboralment al domicili en qüestió. Però tenen por que siguen moltes més les que hagen passat per aquesta situació anteriorment o que la visquen ara. N’hi ha que han anat als tribunals per reclamar justícia pels danys causats i per un possible cas d’explotació laboral.