El Govern de Mazón incompleix la Llei d’emergències i va desplegar tard el pla de risc d’inundacions

“La meua indignació és més gran perquè, a més de ser damnificat, sé el que s’havia d’haver fet i no s’ha fet”. El comissari de la Policia Local de Xàtiva i exmembre del comité de coordinació de les policies locals de la Comunitat, Antonio Justo, s’expressa en aquests termes davant el que considera una gestió deficient de la catàstrofe de la DANA per l’incompliment manifest de la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de protecció civil i gestió d’emergències, així com del Pla Especial de Risc d’Inundacions.

Tots dos documents estableixen diversos punts el compliment dels quals quedaria en dubte d’acord amb la informació que es coneix fins ara sobre la gestió de la catàstrofe per part del Centre de Coordinació d’Emergències que depén de la Conselleria de Justícia.

Justo, veí d’Algemesí, l’habitatge del qual és un dels afectats per les pluges torrencials, apunta principalment a l’absència de creació dins del termini i en la forma corresponent de les cinc unitats bàsiques que preveu el Pla de Risc d’Inundacions, en concret d’Intervenció, Seguretat, Sanitària, Alberg i Assistència i Suport. Cada unitat bàsica té un cap que forma part del comité assessor que fa seguiment de l’emergència una vegada es constitueix el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi): “El dilluns 28 ja teníem informació del que venia i el dimarts 29, a les 7.30, l’Aemet ja va elevar l’avís a nivell roig per pluges torrencials que van començar a refermar. El Cecopi s’hauria d’haver convocat a les 8.00 del matí (es va crear a les 17.00), s’haurien d’haver creat les unitats bàsiques. Amb la informació que tenien no és normal que no es tallara la circulació i que no s’evitara que la gent acudira i els centres escolars i de treball”.

El comissari posa com a exemple dels incompliments flagrants de tots dos documents dues situacions. En primer lloc, “els bombers forestals, que són una unitat d’emergència que depén de la Generalitat, amb 400 efectius i 40 autobombes de buidatge, va fer una jornada normal, com qualsevol altre dia”. En segon lloc, “els policies locals que assistien a la seua formació en el l’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències, davant l’avís de l’Aemet i com que eren experts, van demanar la suspensió de les classes i se’ls va denegar, van haver d’acudir tant al matí com a la vesprada amb el risc que comportava”.

Segons els articles 59 i 60 de la Llei de protecció civil, “la conselleria competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències podrà encomanar la gestió ordinària i extraordinària de la Unitat de Brigades d’Emergència als serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvament (Speis) de caràcter provincial, que comptaran amb personal especialitzat” i entre les seues funcions estarà “la intervenció en situacions d’emergència d’origen meteorològic com ara nevades, inundacions, forts vents i altres fenòmens meteorològics adversos”.

El Pla Especial de Risc d’Inundacions deixa claríssimament clar, entre altres coses, que el Centre de Coordinació d’Emergència, quant al seguiment de nivells en llits, ha de mantindre informats els ajuntaments de conques afectades, si bé aquests poden adoptar també les seues pròpies mesures de prevenció mitjançant bans municipals. Com va informar elDiario.es, diversos ajuntaments, com els d’Aldaia, Sedaví, Paiporta o Algemesí, no van rebre aquesta informació per part d’Emergències de la Generalitat.

Sobre aquest tema, fonts d’Emergències, a preguntes d’elDiario.es, han assegurat que “el Pla Especial d’Inundacions està totalment desplegat des del primer moment, i amb les unitats bàsiques constituïdes pel personal operatiu que integra cadascuna de les diferents àrees: des de bombers, policies, sanitaris, benestar social, etc. Tot el personal que participa en l’emergència s’integra la unitat bàsica corresponent”. No obstant això, segons Justo, no es va reclamar els bombers forestals i va haver-hi ajuntaments que no es van avisar.

Quant a la Llei de protecció civil, l’article 4 estableix que els ciutadans tenen dret a “ser informats sobre els riscos col·lectius greus que puguen afectar-los i sobre les actuacions previstes per a fer-los front”, així com a “rebre informació i instruccions sobre les mesures de seguretat a adoptar i la conducta a seguir”. L’única alerta que va arribar de manera directa a la població va ser la que va rebre en el mòbil a les 20.12, quan milers de persones estaven ja atrapades.

Segons l’article 12, “correspon al conseller titular de la conselleria competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències”, és a dir, la de Justícia, Salomé Pradas, “exercir el Comandament Únic de l’emergència” per a determinar, entre altres coses, “les mesures de protecció més convenients per a les persones, els béns, el medi ambient i per al personal dels serveis d’intervenció”, així com “la decisió de constituir el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), quan l’evolució de la situació d’emergència ho aconselle”.

Quant al Centre de Coordinació d’Emergències, “servirà per a assegurar la coordinació imprescindible de les diverses administracions i entitats que hagen d’actuar en cada situació d’urgència i emergència, garantint una resposta àgil i eficaç a les demandes d’ajuda dels ciutadans”. Tot això, “respectant la competència que a cada organisme li corresponga en l’execució material del servei sol·licitat i en l’organització, la mobilització i la gestió dels recursos que es consideren adequats per a l’actuació en concret”.

Les funcions a desplegar pel Centre de Coordinació d’Emergències són, entre altres, “comunicar i notificar les diferents situacions de preemergència o emergència declarades; coordinar les actuacions dels serveis essencials o complementaris implicats en la resolució d’una situació d’emergència o catàstrofe; informar de l’evolució de l’emergència els serveis essencials i complementaris d’intervenció implicats en la resolució d’aquesta; assumir la interlocució i la coordinació en matèria de gestió d’emergències amb administracions locals, l’Administració de l’Estat i altres comunitats autònomes; implantar, a decisió del director del pla, centres d’atenció telefònica per a informar la població i els afectats sobre la situació d’emergència”.