Imex, un projecte d’acompanyament personal per a la joventut extutelada: “Amb 18 anys estem sols”

La Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) ha presentat dimecres en la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de València el projecte Imex (Itineraris d’Emancipació d’Èxit) centrat en la desinstitucionalització de les persones excloses del sistema de protecció pública quan compleixen la majoria d’edat. Concretament, les 36 organitzacions participants tracen un itinerari perquè els joves entre 18 i 25 anys puguen tindre un acompanyament personalitzat i comunitari.

“El nostre propòsit és impulsar un suport per a persones vulnerables i les que estan en tutela o que ho hagen estat. Encara que la federació a València tinga un recorregut curt, va amb peu ferm. Les tres entitats (YMCA, Fundació Fisat i Fundació Amic) que han col·laborat, estan en camí de crear una delegació territorial”, manifesta Igor Sánchez, vicepresident de FEPA.

El projecte, que va nàixer el 2022 de la mà del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 i que és finançat per fons Next Generation UE, pretén implantar solucions centrades en els joves que compleixen 18 anys i acompanyar-los en la construcció d’una vida autònoma.

Sánchez aclareix que el 2022 van tindre quasi 6.000 joves, dels quals el 20% eren dones i el 80% restant corresponia a homes. Així mateix, subratlla que un dels reptes més grans que té la Comunitat Valenciana és el finançament: “Anime Elena Albalat (delegada de la Direcció General de Família, Infància, Adolescència i Repte Demogràfic) que des de les administracions continuen treballant en els recursos econòmics”.

En paraules de la delegada d’aquest organisme, des del 2019 es va posar en marxa la col·laboració concertada amb les entitats del tercer sector: “Tenim un gran interés a participar en jornades com aquestes per a escoltar les vostres experiències”. Sobre aquest tema, ha afegit que fa uns quants anys es va crear la xarxa d’emancipació de la Comunitat Valenciana que compta amb diferents recursos i la funció de la qual és finançar llars i l’oficina Mentora Plus, destinada a coordinar i impulsar suport i orientació a joves que s’emmarquen en aquestes situacions.

A més, Albalat ha insistit que cal estudiar “la nova figura del referent d’emancipació i valorar des de l’Administració aquesta experiència acumulada i valorar dificultats i reptes, així com escoltar i participar activament”.

Amb això, Paloma Garrido, responsable del projecte Imex i subdirectora de FEPA, assevera que la transferència de coneixements ha de traspassar-se als “futurs psicòlegs, pedagogs, etc., i no quedar-se solament en les institucions”.

El projecte, desenvolupat en nou autonomies, entre les quals Astúries, Catalunya, les Illes Balears, Madrid o la Comunitat Valenciana, ha comptat amb la participació de 36 entitats en els anys 2022-2023. Jordi Sàlvia, director de FEPA, ha insistit que durant l’any 2024 s’hauria de multiplicar “el nombre d’organitzacions com de les administracions públiques o d’universitats que han col·laborat en els anys anteriors per a desenvolupar accions que es puguen adaptar a diferents autonomies, contextos i necessitats”.

A més, ha subratllat que els tres organismes de la Comunitat Valenciana han mostrat gran interés i avanços significatius en “matèria d’habitatge, enfortiment de l’individu, inserció laboral i creació de la figura d’emancipació”.

El nou paradigma suposa que, a partir del treball en xarxa i una política d’aliances en el territori, serà possible proporcionar suports i recursos perquè les persones puguen traçar un full de ruta del seu futur.

Imex ha desenvolupat –en col·laboració amb la UNED, la Universitat de Lleida i la Universitat Autònoma de Barcelona– un sistema d’indicadors que permetrà mesurar i avaluar les polítiques públiques destinades a promoure l’emancipació de la joventut tutelada i extutelada a Espanya. Aquesta eina permetria a les administracions identificar i definir els recursos i els sistemes de suport mínims que hauria de garantir cada territori en funció de la seua realitat social.

Model de referència estatal

Un dels punts estrela d’aquest model d’intervenció és la creació d’un referent d’emancipació que tindrà la funció de donar suport íntegre a les persones joves amb la finalitat d’arribar de manera progressiva a la vida adulta.

La intenció, tal com ha destacat Cristina Martínez, referent d’emancipació del projecte Imex en FISAT, “es basa en el fet que el referent exercisca com una garantia de dret perquè el jove extutelat no experimente una desconnexió absoluta. Cal estar en el procés sencer i no oblidar-nos de la persona quan ix de l’habitatge”.

En línies similars, Juan Albareda, responsable d’Imex en YMCA, sosté que ha sigut “dur i enriquidor” dur a terme aquest projecte: “Som quasi 700 treballadors”.

“He arribat a conéixer 40 educadors en dos anys i solament tinc el número de dos d’ells. Actualment només tinc contacte amb un. Amb 18 anys estem sols. No arribem a tindre referents com pot tindre’n un jove que ha viscut amb els seus pares”, conta Rosana García, testimoniatge del projecte Imex que va estar tutelada en dos centres diferents.

Així mateix, un altre participant de la investigació, Yahya Zaydouni, de la fundació FISAT, explica que la seua experiència contrasta amb la de García. “En el meu cas, continue parlant amb els educadors i fins i tot visitant-los. Vaig sentir que tenia gent al meu costat quan vaig complir la majoria d’edat”, assegura.

Les persones joves que compten amb aquesta figura de suport experimenten avanços en totes les dimensions de vida analitzades, tal com conclou l’estudi. La taxa de joventut extutelada que va llogar un habitatge i alhora comptava amb un referent d’emancipació va créixer un 14,3% i la de les persones que van accedir a una ocupació, un 8,4%.

Segons les últimes dades del Ministeri de Drets Socials, a Espanya hi ha al voltant de 36.000 menors sota la tutela de l’Estat i cada any més de 4.000 deixen de pertànyer al sistema per haver complit la majoria d’edat. La Comunitat Valenciana se situa com la quarta autonomia amb menors en aquests contextos, concretament 4.466, per darrere d’Andalusia, Catalunya i la Comunitat de Madrid.

“Vaig entendre el treball d’un educador quan vaig complir 16 anys. Abans no concebia com podien anar-se’n sense dir-te res. És molt dur quan has d’escoltar milers d’històries i tractar amb cada jove que arriba d’un context diferent. Vaig tindre fe quan em vaig trobar amb educadors que no et veuen com un treball. Quan canviava de centre, em ficaven les coses en bosses de fem. M’he sentit persona amb el projecte”, confessa García, mentre desitja que Imex tire avant.