La ‘mànega ampla’ de Barberá en l’ORA i el Valenbisi
L’arribada a l’Ajuntament de València ha oferit unes quantes sorpreses a l’esquerra. Quan ha inspeccionat alguns contractes, s'han trobat amb alguns beneficis a les empreses que no estaven recollits en el plec de condicions o que incorporaven aspectes que afavorien les concessionàries en compte dels que reben el servei.
Segons fonts de la Regidoria de Mobilitat Sostenible, les contractes de l’ORA –l’estacionament reservat de vehicles– i de Valenbisi –la bicicleta municipal– serien dos exemples d’aquests casos. A pesar de no haver-hi res d’irregular, ni de bon tros il·legal, sí que posen de manifest una certa complicitat en condicions que són perjudicials al ciutadà, bé per la qualitat del servei o perquè impliquen un desembossament més gran.
La contracta de l’ORA regula l’estacionament reservat de les zones blaves i de la zona taronja, que s’utilitza per a residents. La concessió està actualment paralitzada. I una de les raons és l’increment elevat de les zones blaves i taronja que preveia el nou plec de condicions aprovat per l’anterior govern de l’exalcaldessa de València, Rita Barberá (PP). “S’incrementaven tres vegades les places de pagament per a tots els barris”, apunten les mateixes fonts.
La plaça de residents era el doble de cara que la de Madrid. “Era la més cara d’Espanya”. Els veïns de la zona, a més, havien d’assumir un cost extra que no es paga en altres capitals espanyols. “En altres ciutats, el tiquet de resident per a aparcar és un adhesiu que es dóna debades. Ací, cada setmana s’havia de comprar un tiquet de l’ORA per a posar-lo en el vehicle, i si queia el tiquet, se’ls sancionava”. “Açò empitjora la vida dels veïns”, critiquen des de la regidoria. “Que els comerciants no pogueren accedir a la zona taronja, a pesar de tenir-hi negocis, va desincentivar l’economia”, afigen.
“Hi ha una sèrie d’incompliments que no faciliten gens la vida dels residents”. Davant d’això, des de l’Àrea de Mobilitat Sostenible, aposten per revisar i revertir la contracta. “La intenció és que l’any que ve siga pública. La contracta està prorrogada i no pot continuar així”, indiquen. De moment, s’explora la fórmula que permeta tornar la concessió a mans municipals. Un procés difícil, ja que cal revisar molts aspectes, com ara la propietat dels parquímetres.
Encara que menys onerosos, també s’han detectat altres aspectes d’aquesta mena en el control de la contracta del Valenbisi. Atorgada per Barberá el 2010, en un procés que els socialistes van qualificar de “vestit a mida”, té una durada de 20 anys. José Luis Ábalos, llavors edil socialista, va acusar l’any 2009 el govern local del PP de “dirigir les condicions del servei a una empresa” i va denunciar que el consistori vinculara “la contractació d’aquest servei a la publicitat del mobiliari urbà”. La prestatària és JC Decaux.
“En el plec de condicions hi havia pocs condicionants a l’empresa i poques possibilitats d’incidir i fiscalitzar la gestió del servei municipal”, es queixen des del departament de Giuseppe Grezzi. De fet, i gràcies a la complicitat entre la regidoria i l’empresa, s’ha pogut canviar el telèfon d’atenció als usuaris perquè així no coste diners al ciutadà. I s’ha instat a l’empresa perquè oferisca més informació del servei en la seua pàgina web. Fets que abans no es van reclamar a la mercantil, malgrat les molèsties que ocasionava als usuaris.
“El preu s’ha incrementat un 60% des del començament. I s’ha fet a pesar que no estava previst en el plec de condicions”, assenyalen les mateixes fonts. “La contracta era un vestit a mida total i no s’ha vigilat com calia”, conclouen. Les sorpreses del mandat de 24 d’anys de Barberá no paren.