La Mesa de les Corts es nega que Vox reformule una proposta per a “expulsar tots els immigrants il·legals” apel·lant a la llibertat d’expressió

La Mesa de les Corts Valencianes es nega que Vox reformule una proposta en què reclama l’“expulsió de tots els immigrants il·legals”, mentre exigeix a Compromís que retire una iniciativa sobre les sospites de finançament del partit d’ultradreta. L’òrgan de govern del parlament valencià, presidit per la ultradreta i amb majoria conservadora, admet a tràmit una proposta de Vox amb tints xenòfobs, que vincula la immigració amb la delinqüència, i assegura que “a Espanya la situació ha superat qualsevol límit possible”.

El text presentat per Vox carrega contra el president del Govern i les ONG d’ajuda humanitària. Segons la redacció de Vox, “Pedro Sánchez i el seu Govern han sigut aliats i promotors de totes aquestes polítiques globalistes i del multiculturalisme que pateixen directament els espanyols en els seus barris i les seues ciutats amb l’augment de la inseguretat, la precarització de les ocupacions i l’entrada de cultures incompatibles amb la nostra”.

En l’última reunió de l’òrgan, el PSPV va reclamar que es tornara a redactar la iniciativa, assenyalant que algunes expressions podrien fomentar l’odi contra el col·lectiu migrant, però la majoria conservadora va rebutjar la petició. La dreta es va emparar en el dret a la llibertat d’expressió per a donar cabuda a idees com “no podem tolerar que cap estat promoga onades massives d’immigrants ni les use com a arma diplomàtica” o denunciar una pretesa “invasió immigratòria”. “Tots els espanyols poden veure les imatges de com es reubiquen per tot el territori nacional sense cap mena de control”, diu la iniciativa, a propòsit de l’arribada de diverses embarcacions a les Canàries les últimes setmanes.

La redacció de la proposta aprofundeix en la distinció xenòfoba entre migrants bons i migrants roïns, que atribueix als permisos de residència: “Els immigrants que han arribat a Espanya de manera legal i amb la intenció de treballar, integrar-s’hi i contribuir al desenvolupament de la nació que els acull són també víctimes de l’arribada massiva d’immigrants il·legals promoguda per les elits”.

En l’exposició de motius, Vox diu que s’utilitzen de manera fraudulenta les figures jurídiques d’arrelament i asil i planteja la suspensió de la cooperació al desenvolupament amb països com el Senegal, d’on provenen les persones que fa poc han arribat a les Canàries, així com “dur a terme les reformes legals necessàries per a impedir que cap immigrant il·legal puga cometre un frau de llei en la tramitació del seu expedient d’estrangeria o petició d’asil”.

La Mesa, que presideix la ultradretana Llanos Massó gràcies al suport del PP, s’ha emparat en la llibertat d’expressió perquè la formació presente la iniciativa tal com consta, però dues setmanes arrere va exigir a Compromís reformular una proposta que considerava ofensiva. En concret, el text que va registrar Isaura Navarro abordava els dubtes del Tribunal de Comptes sobre el finançament de Vox, el gerent del qual ha cessat. L’ens fiscalitzador adverteix d’irregularitats en el finançament del partit d’ultradreta, que ha traspassat quasi set milions d’euros a la fàbrica d’idees dirigida per Santiago Abascal en quatre anys.

En un reescrit remés a la parlamentària, el secretari de la Mesa l’informa que s’ha considerat que “en l’exposició de motius de la iniciativa es fan manifestacions que poden ser ofensives per al decor de persones i entitats”. L’organisme li indica que torne a redactar-la i presentar-la de nou abans que la Junta de Portaveus la prenga en consideració per al debat en les Corts Valencianes.

Més endavant, a petició de la diputada, que considera vulnerats els seus drets, la Mesa va indicar que es fa al·lusió a “possibles irregularitats administratives o constitutives de delicte (...) sobre les quals no ha recaigut sentència judicial ferma”. La iniciativa demana que les Corts debaten “la necessitat d’adoptar les mesures necessàries per a garantir el compliment de la legislació vigent en matèria de finançament de partits polítics i les fundacions vinculades”, al·ludint a la formació d’ultradreta, i recordant que “cap d’aquestes normes ha impedit que el 2018 el PP fora condemnat com a partit per haver participat a títol lucratiu de la trama Gürtel”.