La inacció del Govern valencià posa en risc vestigis de la Guerra Civil trobats en les obres d’una urbanització

Les obres per a construir un miler de xalets en el municipi valencià de Bétera amenacen les restes d’una línia de trinxeres de la Guerra Civil. Les faenes per a l’edificació d’un projecte autoritzat fa dues dècades han fet aflorar els vestigis d’una de les primeres línies defensives de València, clau durant la contesa, que ara estan severament amenaçades. Els veïns han documentat que les obres per a construir les voreres i els subministraments a la futura urbanització afecten els vestigis, malgrat la prohibició temporal de l’executiu autonòmic de continuar amb la promoció. Si no es paren, a aquest ritme, no hi haurà enclavament a protegir entre els habitatges unifamiliars.

La plataforma veïnal de Mas Camarena denuncia que aquestes obres, que duplicaran la capacitat de la urbanització, han destruït un tram de 50 metres de les trinxeres, d’alt valor històric i patrimonial. Els vestigis, a què se sumen búnquers i fortins, formen part de la línia Puig-Carasols, batejada com ‘la immediata’, per ser el primer punt en la defensa de la ciutat capital de la República. En la construcció “es van ocupar milers d’homes i dones; voluntaris, presoners i mobilitzats de reemplaçament, enquadrats en els anomenats Batallons d’Obres i Fortificacions”, segons recullen els historiadors Francisco Fababuj Roger i Josep M. Burriel Alberich, que al seu torn esmenten els treballs d’Edelmir Galdón i José Durban. En la seua ponència per al centre d’estudis locals de Bétera, els historiadors reclamen un estudi més exhaustiu.

Les obres, que van començar al començament de l’any, haurien d’haver-se parat quan va aparéixer les troballes. La Conselleria de Cultura en va ordenar la paralització, però les faenes d’adequació de la zona continuen en marxa, com documenten els veïns, que reclamen a l’Ajuntament que mitjance. “Estan construint-se els vials de fibra òptica i canonades sobre la línia de trinxeres”, denuncia el responsable de la plataforma, José Antonio Hernández. L’alcaldessa de la localitat, Elia Verdevio, del PP, va afirmar en una entrevista al diari Levante-EMV que treballava per a la seua conservació: “Hi ha un arqueòleg treballant per a la constructora, l’agent urbanitzador i l’Ajuntament. No entenc que s’haja armat aquest renou”, va dir.

La promoció, del Grupo Bertolín i Hábitat Inmobiliaria, implica la construcció en 9.000 metres quadrats d’habitatges unifamiliars, amb piscina compartida i zones verdes comunes, amb adossats per damunt de 400.000 euros. La promotora, consultada per aquest diari, ha remés el comunicat següent: “Des d’Hábitat Inmobiliaria treballem amb el Servei de Patrimoni i fem les actuacions necessàries per a documentar i preservar el que indiquen els tècnics de la Conselleria. Més enllà de la construcció, tenim un compromís amb aquesta localitat i la nostra prioritat és dur a terme projectes urbanístics sostenibles i responsables. Per això, estem oberts a escoltar qualsevol preocupació de la comunitat i a prendre les accions oportunes per a continuar garantint que aquests paràmetres es complisquen a Mas Camarena”.

Les trinxeres i la resta de vestigis afloren amb la reactivació de la urbanització, però els veïns apunten que ja es coneixia la línia amb anterioritat. A més de la documentació històrica, l’Ajuntament de Bétera (PP) apuntava en publicacions institucionals que estava recuperant centres de resistència, amb una subvenció de la Diputació de València. El febrer del 2022, el municipi presumeix d’haver catalogat sis centres de resistència dins de la Línia Puig-Carasols, construïts entre el 1938 i el 1939. La catalogació la duen a terme els mateixos historiadors que reclamen un estudi més exhaustiu. El juliol del 2023, l’Ajuntament rep una ajuda de 33.000 euros per a posar en valor el Centre de Resistència de la Jonquera, que es localitza en la zona al costat de la qual es construeix. Els veïns insisteixen que aquesta zona, la Jonquera, hauria d’haver-se deixat fora del pla urbanístic, que data del 2006 i es va reactivar fa poc.

Informes pendents

Els veïns de la urbanització, constituïts en una associació, van reclamar suport al Consell Valencià de Cultura. L’organisme estatutari, que elabora informes sobre el patrimoni cultural valencià, es va comprometre a fer un estudi sobre la protecció dels elements de la línia de defensa i la futura posada en valor d’un dels refugis.

El 21 de febrer la Direcció General de Patrimoni va ordenar la paralització de les obres. Dues setmanes després, segons el document a què ha tingut accés aquest diari, autoritza l’elaboració d’un estudi arqueològic que cartografie les actuacions, avalue si s’han produït danys, procedisca a una “prospecció exhaustiva” i faça un seguiment del procés. El document marca un termini de 15 dies per a elaborar l’informe, que cinc mesos després no s’ha fet públic ni s’ha remés als veïns. L'Ajuntament de Bétera no han respost a les preguntes d’aquest diari. Enfastidits per la paràlisi, els veïns han interposat una denúncia en la Guàrdia Civil.

Derogació de la llei de memòria històrica

La protecció de les trinxeres i els búnquers es topa a més amb una altra trava. Al juny, els partits que sustenten el Govern valencià, encara format llavors pel PP i Vox, va derogar la Llei de memòria democràtica i la va substituir per la Llei de concòrdia. Si bé en el nou text hi ha referències als vestigis, la seua protecció és ambigua. Els veïns consideren que “es nota la diferència de temps polítics” i recalquen que “la Llei de memòria històrica protegia clarament aquests enclavaments”. La diputada del PSPV Mercedes Caballero ha registrat una iniciativa en les Corts perquè es museïtze el lloc. “Pot convertir-se en lloc de coneixement i visita per a tots”, reclama la parlamentària.