Mil pisos turístics cada mes: claus de la nova regulació del ‘boom’ a la Comunitat Valenciana

Els apartaments turístics s’han triplicat a la Comunitat Valenciana en l’última dècada. Les dades del Govern valencià indiquen que el juliol d’enguany hi havia 105.111 habitatges registrats, davant dels 38.319 que hi havia el 2015, una xifra que no té en compte els apartaments irregulars, que podrien duplicar-la. Només en els sis primers mesos del 2024 s’han registrat més de 6.000 apartaments turístics en el territori. Davant aquest creixement desmesurat i el malestar de les comunitats de veïns, l’executiu valencià aprova divendres un decret per a tractar de controlar els habitatges turístics.

El text, elaborat pel departament que dirigeix Nuria Montes, estableix límits de pernoctacions, és més exigent amb les llicències i passa la pilota de la regulació i el control als ajuntaments, davant la flagrant falta de personal en la inspecció autonòmica, que a penes supera la desena de treballadors. La Generalitat creu que els ajuntaments, com a Administració més pròxima, té més fàcil la detecció d’aquestes irregularitats i permetrà als municipis recaptar l’import de la sanció. Així mateix, permetrà als municipis limitar les llicències de nous apartaments quan ho consideren. La cessió de les competències serà per petició de l’ajuntament, no d’ofici, segons matisa la Conselleria de Turisme. Aquestes són algunes claus de la nova norma:

Limitació municipal. Els ajuntaments poden limitar els habitatges d’ús turístic per barris, districtes o edificis per a controlar la saturació. En municipis valencians com Dénia i Altea o el districte de Ciutat Vella (València), els habitatges turístics superen el 10% respecte de l’ús residencial.

Registre. Els propietaris dels pisos turístics tenen fins al 31 de desembre per a comunicar la referència cadastral de l’habitatge registrat. En cas contrari, es donarà de baixa i perdrà la llicència –i, per tant, es considerarà alegal–. Els habitatges que operen sense llicència s’enfronten a les multes més elevades previstes en la llei.

Sancions. La norma estableix sancions que van des de 100.000 a 600.000 euros en les infraccions més greus. Seran considerades així la negativa de les persones propietàries a facilitar la identitat de titulars o documentació de l’habitatge i el lloguer per habitacions.

Recepció. El decret obliga els apartaments a disposar d’un servei de recepció i prohibeix els caixetins en els portals; és a dir, que haurà d’anar una persona a donar les claus de l’apartament. Així mateix, els inquilins hauran de constar en un registre, com passa amb els hotels o les cases rurals.

Normes de convivència. Els propietaris podran redactar certes normes de convivència que, en cas d’incomplir-se, podrien portar a l’expulsió dels hostes de l’allotjament sense indemnització ni dret al reembossament.

Requisits per a les llicències. Els propietaris hauran de renovar la seua declaració responsable cada cinc anys amb l’aprovació de l’informe d’incompatibilitat urbanística, així com de certificat vigent de la seua comunitat de propietaris que indique que no prohibeixen aquesta activitat. La llicència anirà lligada al titular de l’habitatge i no a l’immoble, per a evitar l’especulació.

Responsabilitat del propietari. Els propietaris dels habitatges d’ús turístic seran responsables subsidiaris respecte de les infraccions que es cometen. Actualment només és responsable qui la comercialitza.

Habitabilitat i serveis. Tots els habitatges que es comercialitzen hauran de complir la normativa d’habitabilitat i els codis d’edificació vigents. A més, se’ls exigirà alguns elements addicionals per a millorar la qualitat del servei que presten als turistes, com un telèfon 24 hores i Internet.

Excepcions. Els habitatges d’ús turístic utilitzats abans de l’1 de juliol de 2018 mantindran la seua inscripció en els mateixos termes en què la van obtindre. El maig del 2018 va entrar en vigor la Llei de turisme, oci i hospitalitat que va endurir les mesures per a poder donar d’alta un apartament turístic en el registre, requisit imprescindible per a llogar-lo per dies de manera legal. Entre els requisits, està presentar un informe de compatibilitat urbanística. A València, on només es pot donar un ús terciari als immobles situats en plantes baixes o primers pisos (llevat del cas d’edificis complets), hi ha prop de 4.000 apartaments anteriors a aquesta llei, la situació dels quals està per estudiar.

Règim transitori. Els habitatges registrats abans del 7 de juliol de 2018 i l’entrada en vigor d’aquest decret llei –a partir de la publicació en el DOGV, probablement d’ací a un parell de setmanes– mantindran la seua inscripció, però tenen un termini de cinc anys per a adaptar-se als requisits de qualitat de servei i el 2030 hauran de renovar la declaració responsable amb l’aprovació del nou informe de compatibilitat urbanística.