La nova vida de Ricardo Costa: de “la festa en el PP no s’acaba mai” a delatar Francisco Camps en Gürtel

Ricardo Costa Climent (Castelló, 1972) ha passat un llarg periple acuitat pel cas Gürtel. L’exsecretari general del PP valencià ha madurat vitalment des que va assegurar que en la formació conservadora “la festa no s’acaba mai”, tal com va afirmar per a resistir les pressions perquè dimitira el 2009 en una sonada roda de premsa, a delatar aquesta setmana Francisco Camps en el judici de la peça separada 5 del cas Gürtel en l’Audiència Nacional (AN).

El testimoni, germà de Juan Costa, exministre del Govern de José María Aznar, va implicar l’expresident de la Generalitat Valenciana com el responsable de la contractació de la trama Gürtel en l’Administració autonòmica i en els actes del partit. També va detallar les dues vies de finançament del PP valencià: aportacions en B d’empresaris i adjudicacions públiques a Orange Market. “És obvi que a València [l’empresa Orange Market] feia tots els actes del PP, perquè ho decidia el president”, va declarar Costa.

El exdirigent popular, condemnat en la peça del cas Gürtel relativa al finançament il·legal del PP, va demanar “perdó” i va reiterar el seu penediment. De fet, va ser el seu testimoniatge el que va permetre reobrir la causa pels contractes menors de la trama en què el principal acusat és Francisco Camps.

Costa també va repassar la seua amistat amb el delegat de la trama a València, Álvaro Pérez El Bigotes i va al·ludir a trobades que va presenciar d’aquest últim amb Francisco Camps en el Palau de la Generalitat. El Bigotes, va afirmar Ricardo Costa, “treballava amb el partit i feia uns actes determinats amb l’Administració pública”. “No em semblava estrany”, va postil·lar.

L’expolític popular consuma així el seu penediment apuntalant de passada l’acusació de la Fiscalia Anticorrupció contra Camps, per a qui sol·licita una pena de dos anys i mig de presó, a més d’una dècada d’inhabilitació, pels presumptes delictes de prevaricació i frau a l’Administració.

Diputat autonòmic des del 1995 fins al 2015, Costa va ser absolt juntament amb Camps per un jurat popular en el judici dels vestits del cas Gürtel. No obstant això, va ser condemnat a quatre anys de presó en la peça del cas Gürtel sobre el finançament il·legal del PP, en què va implicar l’expresident Francisco Camps. L’expolític del PP fins i tot va arribar a comptar amb protecció com a testimoni després d’haver rebut amenaces arran de la seua confessió.

Dimarts passat, durant la seua declaració com a testimoni en l’AN, Costa va assegurar que “fa temps” que no manté cap amistat amb els acusats, entre ells Camps i El Bigotes. La seua confessió la va fer, segons va declarar a preguntes de la fiscal anticorrupció, després d’una “reflexió familiar” sobre el seu futur i sense rebre cap pressió. Casat amb Laura Chorro, bellea del foc d’Alacant el 2005 i ex-alt càrrec del Govern autonòmic del PP, Ricardo Costa s’ha refugiat professionalment en el despatx d’advocats Lex Cam, en què exerceix com a lletrat expert en fiscalitat i dret mercantil.

L’exdirigent popular manté una participació en l’empresa del 45%, segons els últims comptes anuals publicats en el Registre Mercantil. Un dels socis en el despatx és l’exportaveu popular en l’Ajuntament de Godella José María Musoles.

En el judici, Costa va assegurar que El Bigotes “tenia accés a moltes persones en l’Administració, a diversos vicepresidents consecutius, a part de Camps mateix i d’algun altre conseller”. “Hi havia accés directe, amb telèfons personals”, va postil·lar.

El testimoniatge de l’ex-secretari general del PP valencià és una de les municions amb què compta Anticorrupció per a apuntalar l’acusació contra Camps, a més de les declaracions de la resta dels penedits de la trama.

Costa va detallar un dels moments clau del cas Gürtel, immortalitzat amb les punxades telefòniques de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional. El 6 de febrer de 2009, amb l’escorcoll de la seu d’Orange Market, es va iniciar lentament el final de la carrera política de Ricardo Costa i de Francisco Camps. Aquell dia, Álvaro Pérez va telefonar al seu amic, secretari general del PP valencià llavors, sanglotant. Li va demanar que tranquil·litzara “el cap” respecte del finançament del partit. La fiscal li va preguntar a Costa qui era “el cap” i el testimoni va contestar sense dubtar-ho: “El senyor Camps”. La mateixa resposta que va donar Álvaro Pérez durant la seua declaració en el judici.