El 'número dos' de Mazón en el PP viu en una casa amb pàrquing, pèrgola i piscina il·legal que va ampliar sent alcalde

En la falda de l'imponent Puig Campana, el segon pic valencià més alt i paratge protegit en el terme municipal de Finestrat, a la comarca de la Marina Baixa (Alacant). Allí es troba l'habitatge on viu el secretari general del PP de la Comunitat Valenciana, síndic dels conservadors en el Parlament autonòmic i alcalde del municipi, Juan Francisco Pérez Llorca. En el conegut com Pla de la Vila i enfront de la Font del Molí, la típica font on s'aturen els centenars de muntanyistes que arranquen la pujada a la mítica muntanya. El domicili, propietat de la família del polític i que no ha declarat davant el Parlament valencià, està en una parcel·la rústica que té la catalogació municipal de no urbanitzable, per la qual cosa incompleix la llei urbanística.

L'immoble té poc més de 800 metres quadrats, consta en el cadastre com un habitatge amb un camp de cultiu de secà i una casa d'eines. En l'actualitat, el camp adjunt a la casa ja no té plantats ametlers o vinya, com és habitual en la zona, sinó que és una placa de formigó amb jardí i en ella s'ha alçat un pàrquing cobert, una construcció per a realitzar barbacoes i menjars amb nombrosos comensals (conegut actualment com a pèrgola) i una piscina. 

Aquestes construccions, segons l'Ajuntament de Finestrat, estarien fora d'ordenació en trobar-se en “sòl no urbanitzable comú” i, per tant, serien il·legals, segons ha pogut confirmar elDiario.es de fonts expertes en urbanisme. Fonts de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Finestrat expliquen a aquest periòdic que la pèrgola va “ser donada d'alta” en 2006 i la “reforma i ampliació” de la piscina ho va ser en 2016, quan Pérez Llorca ja era alcalde de la localitat on governa amb majoria absoluta des de 2015, encara que ja va ser regidor d'Urbanisme des de 2007. 

El cas de la pèrgola és cridaner, ja que no és només una construcció per a cuinar, sinó que disposa d'un xicotet 'riu-rau' per a donar ombra i està envidrat. El pàrquing, al·leguen des del departament d'Urbanisme del consistori, “és una cosa habitual en els habitatges de la zona” i “mai es demana llicència” per a alçar l'estructura. 

L'habitatge principal va ser donat d'alta en 1992 i era propietat de l'àvia de Juan Francisco Pérez Llorca. És on resideix el 'número dos' del PP valencià. La casa, que supera els 100 metres quadrats de superfície, és anterior a 1987, donada d'alta en 1992 i va ser reformada en 2017, segons fonts de l'Ajuntament de Finestrat. 

L'immoble principal es troba també fora d'ordenació, però no ha de ser demolit en haver passat el temps preceptiu des que va ser construïda il·legalment i l'última llei urbanística en vigor. L'ajuntament sí que hauria d'haver actuat contra l'ampliació que es va realitzar fa set anys.

Sobre la irregularitat de les construccions en la parcel·la, fonts de l'Ajuntament de Finestrat reconeixen que l'habitatge, la piscina, la pèrgola i el pàrquing estarien fora d'ordenació, però que no haurien de demolir-se perquè s'acullen a l'article 256 del text refós de la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP) de la Comunitat Valenciana. “Com no pots actuar contra aquestes construccions”, apunten fonts d'Urbanisme del consistori, “poden regir-se per l'article 256 de la LOTUP”. 

El citat article de la norma indica: “Amb la finalitat de reduir l'impacte negatiu d'aquestes construccions i edificacions, l'administració actuant podrà ordenar l'execució de les obres que resulten necessàries per a no pertorbar la seguretat, salubritat i l'adorn o paisatge de l'entorn”. És a dir, connectar-les al clavegueram per a evitar pous cecs i altres actuacions que pogueren danyar el mitjà, com ja s'ha fet.

Això sí, el mateix article de la LOTUP també planteja que “el mer transcurs del termini de quinze anys a què es refereix l'article anterior no comportarà la legalització de les obres i construccions executades sense complir amb la legalitat urbanística i, en conseqüència, mentre persistisca la vulneració de l'ordenació urbanística, no podran dur-se a terme obres de reforma, ampliació o consolidació de l'il·legalment construït”. 

És a dir, ni es podria haver ampliat l'habitatge principal ni tampoc la piscina perquè són posteriors al 20 d'agost de 2014, quan va entrar la LOTUP en vigor. En definitiva, l'ajuntament hauria tolerat que les diferents reformes, ampliacions o construccions de l'habitatge, la piscina, la pèrgola o el pàrquing es pogueren realitzar sense actuar contra elles. 

En el cas de la piscina, en el cadastre no apareix cap bassa pintada en el pla, per la qual cosa la seua construcció inicial generaria dubtes legals, ja que no existia una bassa de reg prèvia. L'Ajuntament de Finestrat va donar llicència per a reformar i ampliar la piscina en 2016, amb Pérez Llorca en l'alcaldia. Totes aquestes construccions haurien sigut possibles en una parcel·la de sòl rústic superior a 10.000 metres, però no en una de 822 metres.

L'explicació tècnica dels problemes de l'habitatge del 'número dos' del PP valencià i mà dreta de Carlos Mazón, la va donar a aquest diari l'arquitecte cap del departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Finestrat.

A preguntes d'elDiario.es, el mateix Pérez Llorca explica que les cases de la zona estan consolidades, “amb carrers asfaltats”, i nega qualsevol irregularitat perquè les construccions es van realitzar quan estava vigent “una llei anterior”, per la qual cosa serien legals i no hi hauria “cap problema”, així com tampoc caldria actuar contra elles. 

A més, afig, “totes les obres consten de llicència”. Respecte a la propietat de l'habitatge, el també síndic del PP en el Parlament valencià afirma que la propietat és de la família i que, per eixe motiu, no ha de declarar-la davant les Corts. 

Finestrat és un municipi que ha tingut molts problemes urbanístics fruit de la seua privilegiada situació, en una muntanya amb vista a la mar i al costat de la ciutat de Benidorm. De fet, quan el exconseller del PP Esteban González Pons va intervindre l'urbanisme del municipi de Catral en 2006, Finestrat també va estar en el punt de mira per les abundants irregularitats urbanístiques i l'explotació del territori. 

En la zona on es troba l'habitatge de Pérez Llorca hi ha altres habitatges construïts en sòl rústic abans de 1984 i 1985. La casa de l'alcalde és l'última del Pla de la Vila i, més endavant, el visitant ja pot gaudir de la pineda que connecta amb el paratge del Puig Campana.

La localitat va estar governada pel PSPV-PSOE fins a 2007, quan el PP es va fer amb l'alcaldia. Pérez Llorca, mà dreta entre 2007 i 2015 del llavors alcalde, Honorato Algado, va ser responsable d'Urbanisme i Serveis Tècnics, la regidoria més important en els anys del 'boom' immobiliari. 

En 2015, l'actual 'número dos' del PP valencià es va presentar com a candidat i va aconseguir la majoria absoluta, que va revalidar en 2019. En els últims comicis municipals, en 2023, la mà dreta de Carlos Mazón en el partit va arrasar, obtenint 11 dels 13 regidors. 

Finestrat és un cresol, amb veïns d'unes 70 nacionalitats que van comprar els seus habitatges en la zona, moltes d'elles en situació irregular. La major promesa de Pérez Llorca per a aquesta legislatura és regularitzar prop d'un centenar d'habitatges que es van construir en el seu moment en terreny no urbanitzable. Tot un regal per als agraciats.