Olivas reconeix que va fer d’intermediari per als Cotino mentre era president de Bancaixa

La Fiscalia i l’advocat de l’Estat, que defensa els interessos d’Hisenda, pensen que José Luis Olivas va fer una factura falsa per a ajudar l’empresari Juan Cotino a pagar menys a l’Agència Tributària. L’acusació pública demana tres anys de presó per a l’expresident de la Generalitat i Bancaixa en el judici que ha començat aquest dimarts a València.

Olivas nega els fets. I defensa sense torbació el gir d’una factura de 500.000 euros més IVA a Cotino, nebot de Juan Cotino, expresident de les Corts Valencianes, per tasques d’intermediació o assessorament que tenen un únic suport documental: un treball de dues pàgines fet a posteriori i signat per la seua dona, que mai no va participar en les presumptes tasques de consultoria.

El polític del PP, després fet banquer, va guanyar aquest mig milió el 2008. Llavors, va mitjançar en la venda de la participació d’un parc eòlic entre una empresa de Cotino i Endesa. En l’operació també estaven implicades Bancaixa i Iberdrola. Olivas era president de la caixa i conseller de la companyia elèctrica. La seua remuneració era un percentatge del benefici generat: una plusvàlua de 39,3 milions d’euros.

“Defensava els interessos de Bancaixa i de Cotino, també els d’Iberdrola, que volia tenir un parc eòlic a la Comunitat Valenciana. No tenia cap incompatibilitat”, ha declarat Olivas en la vista, encara que la caixa, en la mateixa operació, va vendre la seua participació alhora que la de Cotino i al mateix comprador, Endesa, que va exercir el seu dret de compra preferent.

Ni Hisenda ni la Fiscalia pensen que, atés el seu desconeixement del negoci de l’energia i les converses iniciades per executius de les companyies implicades i els seus càrrecs en Bancaixa i Iberdrola, Olivas va poder exercir un paper rellevant o remunerable en l’operació. Encara més, pensen que l’assessorament pagat amb mig milió d’euros “no va existir”.

L’informe presentat com a justificant del treball es va fer a posteriori i ni tan sols va ser signat per ell, afigen, sinó per la seua dona, també acusada. La societat usada per a facturar, propietat d’Olivas i de la seua dona, Mercedes Álvarez, a penes tenia activitat. I el 2011 –al cap de tres anys dels fets enjudiciats– va ser expedientada de nou per Hisenda per un afer semblant.

Olivas nega qualsevol irregularitat. “Vaig actuar com a president de Bancaixa, a què vaig fer un favor” aprofitant els seus contactes. Assegura que van ser les seues gestions amb Iberdrola i Endesa les que van desbloquejar la venda de Cotino, que va generar una plusvàlua de 39 milions d’euros sobre una operació valorada en 120. L’empresa venedora, del grup Sedesa, va pagar els impostos corresponents. I també ho va fer Imarol, la companyia utilitzada per Olivas per a facturar, esgrimeixen les defenses.

L’expresident de Bancaixa defensa que el seu càrrec en la caixa no era executiu i, per tant, no hi havia incompatibilitat a l’hora de fer de mitjancer per a Cotino en una societat que també estava participada pel banc. “Només vaig cobrar 16.000 euros de Bancaixa el 2008”. La fiscal ha recordat que els seus emoluments aquell any van ser superiors gràcies als consells d’administració en què representava l’entitat, desapareguda després de la crisi.

Olivas està acusat d’un delicte contra la Hisenda pública i un altre de frau fiscal, igual que Cotino. Aquest ha assegurat que va encarregar a Olivas la venda de la seua participació per diverses raons: el seu paper en Bancaixa, sòcia dels Cotino en l’empresa d’energies renovables, i les connexions que tenia amb Iberdrola, empresa en què era conseller. Segons l’empresari, el pagament només estava compromés si –com finalment va passar– l’operació generava beneficis a partir d’un llindar determinat.

Tots dos han arribat a la Ciutat de la Justícia de València entre l’expectació de nombrosos mitjans de comunicació. Olivas, que de la política va ser ajudat a pujar a la direcció d’una caixa d’estalvis pel PP, està imputat per la gestió en Bankia, Bancaixa i Banc de València i per l’ampliació de capital del València Club de Futbol.