Olivas i l’interés compost
José Luis Olivas és fill d’un déu menor. Va ser president de la Generalitat amb el PP, president de Bancaixa i president del Banc de València i hui està encallat en un banc judicial, juntament amb la seua dona Mercedes Álvarez i l’empresari Vicente Cotino –responsable del grup Sedesa–, acusat d’un delicte contra la Hisenda Pública i falsedat documental. Un procés que anirà seguit d’altres per distintes irregularitats denunciades durant la seua etapa en Bancaixa.
Si haguera estat una altra classe de president autonòmic o haguera fet la seua carrera política a Catalunya, la Policia Nacional hauria d’haver acordonat els jutjats per a evitar aglomeracions o incidents. Però Olivas és el gran desconegut dels valencians perquè sempre ha limitat la seua exposició davant dels mitjans de comunicació. L’expresident de Bancaixa sempre va preferir ser dels que murmuraven a l’orella, mentrestant, pessic a pessic, feia créixer el seu patrimoni immobiliari. Com si mai haguera deixat de ser l’advocat de l’associació provincial d’hostaleria de València des d’on va iniciar la seua carrera política amb el PP en la dècada dels huitanta.
Davant del tribunal, Olivas es va presentar aquest dilluns com un home bo intentant donar aparença de normalitat a un negoci singular que li va permetre embutxacar-se el 2008 mig milió d’euros més IVA per haver mitjançat en la venda d’unes accions de la família Cotino. L’Agència Tributària i la Fiscalia dubten que Olivas arribara a prestar cap servei al responsable de Sedesa, ja que el contracte va ser verbal, la societat amb què va facturar a penes tenia activitat d’assessorament i consideren que l’expresident de Bancaixa només va poder aportar en descàrrec seu, a més d’uns pocs correus personals, un informe de tres fulls signat el 2013 per la seua dona, una vegada que ja s’havia iniciat la inspecció fiscal. Uns dubtes que l’Advocacia de l’Estat ha alimentat aquest dilluns en recordar que el matrimoni Olivas ja té una sentència en contra del Tribunal Econòmic Administratiu –recorregut en instància superior– per la facturació de l’empresa que té a mitges el matrimoni Olivas d’un servei inexistent per a obtenir desgravacions fiscals. Argument que va irritar en gran manera l’expresident de Bancaixa, que va insistir que no es tracta d’una sentència en ferm i que no té res a veure amb els fets pels quals se’ls jutja.
No obstant això, per a un espectador no gaire expert en jurisprudència, el que sorprén no són els fets que es jutgen, sinó el context en què van tenir lloc. José Luis Olivas, president de Bancaixa i membre del consell d’administració d’Iberdrola, va aprofitar els seus càrrecs per a aconseguir que Sedesa venguera el seu paquet d’accions en l’empresa Proyectos Eólicos Valencianos SA a un preu entre el 8% i el 10% “per damunt del mercat”, en paraules de Vicente Cotino. Com? Propiciant que Iberdrola fera una oferta de compra per les accions de Sedesa (i també les de Bancaixa) perquè Endesa es veiera obligada a millorar l’oferta inicial i pagar més per les accions.
“Jo defensava els interessos de Bancaixa, els del senyor Cotino i també els d’Iberdrola”, afirma Olivas. L’expresident de Bancaixa assegura que mai va tenir funcions executives en la caixa, però admet que va demanar al llavors director general de la caixa que no buscara intermediari per a vendre les accions de l’empresa Proyectos Eólicos Valencianos perquè se n’encarregaria ell mateix.
La declaració del tercer president de la Generalitat davant del tribunal evidencia com va arribar a ser un i tri alhora: president de Bancaixa, conseller d’Iberdrola i assessor particular. Defensar interessos dispars i embutxacar-se al mateix temps una bona minuta. I també explica, encara que només en part, que l’entitat financera valenciana més gran es va encarrilar cap al precipici tot just esclatar la crisi financera al final del 2007.
