El Palau de les Arts de València paga un lloguer milionari de l’edifici perquè la Generalitat del PP no va inscriure el solar

El deliri de “grans projectes” que va protagonitzar el PP en els seus anys al capdavant de la Generalitat Valenciana encara condiciona la gestió d’un govern d’un altre signe anys després. I propicia una comptabilitat complicada entre organismes públics dependents de la mateixa Administració autonòmica. L’informe de la Sindicatura de Comptes sobre la Fundació Palau de les Arts corresponent al 2017, publicat dimecres, inclou entre les seues recomanacions “impulsar les gestions perquè la Generalitat concedisca en favor de l’FPA l’ús privatiu dels edificis i els terrenys del Palau de les Arts, mitjançant la seua adscripció, segons es regula en els articles 31, 53.3 i 59 de la Llei de patrimoni de la Generalitat Valenciana, fet que dona més estabilitat a l’ús de l’edifici”.

El problema és que els terrenys sobre els quals se situa l’òpera valenciana, dissenyada per Santiago Calatrava i a la construcció de la qual es van destinar més de 478 milions d’euros, “estan pendents d’inscripció” a nom de la Generalitat en el Registre de la Propietat. “Fins que aquesta circumstància no es produïsca, la Generalitat no pot donar a favor de l’FPA l’ús privatiu dels terrenys del Palau de les Arts”, explica la Sindicatura de Comptes.

Mentrestant, el Palau de les Arts paga un lloguer anual a l’empresa pública Ciutat de les Arts i les Ciències SA (CACSA), a qui correspon la gestió del complex cultural i d’oci, que el 2017 va ser de 1,3 milions d’euros. Es tracta d’un lloguer rebaixat perquè en el seu moment, entre els anys 2008 i 2011, durant l’època de govern de Francisco Camps, la renda anual es va fixar en 5,5 milions. Però pràcticament va quedar impagada íntegrament. Al juliol del 2012, la Fundació Palau de les Arts va reconéixer que devia a CACSA 24,8 milions d’euros “i es posava de manifest la incapacitat financera per a fer front a la renda pactada, que finalment va ser abonada a CACSA mitjançant els mecanismes de finançament per al pagament de proveïdors i el Fons de Liquiditat Autonòmic”, detalla la Sindicatura de Comptes.

El nou contracte va establir una renda fixa d’un milió d’euros anuals “i una quantitat variable en funció dels ingressos derivats de l’explotació dels espais de l’edifici del Palau, sense considerar l’annex cedit al Berklee College of Music”.

Precisament la cessió d’espai al Berklee College, per 114.513 euros de renda i 241.006 més per manteniment i neteja, és posada en qüestió per la Sindicatura, que recomana “que el patronat de l’FPA aprove les normes o les regles perquè, en seleccions futures de beneficiaris de l’ús dels diferents espais, es facilite el compliment dels principis d’imparcialitat i no discriminació, al mateix temps que es maximitzen els rendiments econòmics i culturals”.

Amb un pressupost de 22,7 milions d’euros, el Palau de les Arts va reduir el 2017 les pèrdues en un 76% fins a 528.684 euros. Va incrementar els ingressos en 2,2 milions (un 13,8%) i va tancar l’exercici amb un patrimoni net negatiu de 32,4 milions a causa de les pèrdues acumulades a l’inici de la seua activitat i al deute amb el soci únic de la fundació que el gestiona, la Generalitat Valenciana.