La pesca recreativa i furtiva condemna les barques artesanals de la Marina Alta a desaparéixer d’ací a cinc anys

Un art ancestral de vida, heretat de generació en generació, està a la vora de l’extinció. “Si les coses no canvien, la pesca artesanal desapareixerà d’ací a cinc anys, la nostra situació és crítica”, assegura Pepe Serrat, vicepresident de la Confraria de Pescadors de Xàbia i armador d’una de les tres embarcacions d’aquest tipus que queden en el municipi. Al seu costat, compareixen companys de la resta de la comarca: de Dénia, on queden sis barques; de Moraira, on n’hi ha tres més. Ningú de Calp, perquè allí ja han desaparegut. A la Marina Alta en sobreviuen 12.

El sector s’enfronta a problemes gegantescos. No hi ha relleu generacional i Serrat, que és el més jove, té 35 anys. No ve ningú darrere seu. “Com s’ha d’interessar un jove per aquest ofici si has de traure’t mil títols a un preu d’or i després no hi ha cap salari fix que t’ajude a pagar 800 euros de lloguer o hipoteca?”. Serrat confessa que hi ha mesos en què és la seua parella qui ho fa.

Qui són els grans enemics

El gran enemic de la pesca artesanal és la recreativa, que s’ha multiplicat durant els últims anys impulsada pel turisme. “Està desbocada, actuen sense control, sense regulació”. La punta han sigut els xàrters que es dediquen a una mena de turisme pesquer, multituds que ixen a la mar per a practicar la pesca com una afició, poden capturar fins a 25 quilos sense declarar i de la destinació final dels quals no donen compte.

A més del negoci turístic, també trauen beneficis venent aquestes captures sense controls sanitaris, sense explicacions, directament a restaurants, que per la seua part també en són còmplices. Naveguen de dilluns a diumenge i finalment practiquen el mercat negre.

Serrat insisteix que aquestes pràctiques interfereixen amb la pesca artesanal fins al punt d’arruïnar-la per complet. Els recreatius/furtius, que s’han multiplicat per deu en l’última dècada, busquen les mateixes peces que ells, les de més valor econòmic: déntol, mero, llagosta, polp, sépia… “Ho exterminaran tot”.

Greuges pertot arreu

“En un sol dia poden pescar l’equivalent a una jornada d’un professional”. Per contra, els pescadors artesanals han de declarar totes les seues captures, han de demostrar-ne la procedència amb tràmits burocràtics interminables i utilitzen les tècniques ancestrals, molt més sostenibles.

No són només xàrters. Aquests professionals veuen cada dia una multitud de caiacs amb més canyes de les autoritzades i navegant en aigües exteriors, cosa que està prohibida. Fins i tot se’ls dota d’un motor elèctric i poden arribar a velocitats de fins a 7 nucs. També es dediquen al mateix llanxes, pneumàtiques, pescadors de terra o submarins que capturen polps en plena època de fresa, amb un perjudici fatal per a aquesta espècie.

Els excessos en la Roca dels Feliu

Un exemple ben significatiu d’aquests “excessos” el constitueix la Roca dels Felius, el promontori submarí davant de les costes de la Marina Alta. A causa de la seua gran biodiversitat, s’erigeix en un magnífic calador de pesca, però les barques tradicionals únicament poden pescar-hi d’abril a setembre. La resta de l’any, llevat del cércol, hi ha veda. No obstant això, les recreatives se la salten i naveguen fins allí en qualsevol estació de l’any.

“Es burlen de nosaltres” diuen aquests professionals, que recorden amb amargor que les flotes de Dénia, Xàbia i Moraira van col·laborar en la preservació d’aquest tresor submarí. Fins i tot apareixen fotos de clients de xàrters presumint de les seues captures allí i a vegades anomenant els patrons, que solen ser a més gent de la comarca. “Això és el més trist, que són veïns nostres, tothom sap qui són i un dia tindrem un problema”.

Buscant solucions

Les barques artesanals demanen més vigilància, però no sols això. Exigeixen que la pesca recreativa torne les captures a la mar o les porte a la llotja per a declarar-les. Demanen també més control sobre els restaurants, que és un dels motius pels quals dilluns han concertat una reunió amb l’alcaldessa de Xàbia, la popular Rosa Cardona. A més, el sector demana que l’activitat recreativa es regule en horaris i en contingents perquè cessen d’exhaurir la mar.

Una altra petició és crear una etiqueta de Peix de la Marina per a demostrar la procedència del producte fins a la seua arribada al restaurant amb un codi QR que informe de l’embarcació que l’ha capturat i el mètode de pesca usat. D’aquesta manera ja no seria possible col·locar en l’hostaleria exemplars il·legals. A les Balears ja ho fan.

Perquè ara la situació per a aquesta tradició atàvica de la mar és tan complicada que “o són ells o nosaltres”. Així ho diuen amb un pessimisme que deixa entreveure el final d’una època llegendària els participants en la reunió: Michel, de l’embarcació Zeus ,i Pedro, del Punta Molins (Dénia); Pepe Serrat, del Chatet II, i Pepe Serrat, del David (Xàbia). I Diego Noguera Sapena, del Nueva Villa de Moraira, Miguel Soler Delgado, del Nou Sirera, i Juan Diego Noguera, del Diego y María (Moraira).