El PP vol tindre a punt la nova televisió pública valenciana abans d’acabar l’any

El Govern valencià preveu que el 2025 la nova televisió pública puga tirar avant. Amb la nova llei aprovada per les Corts Valencianes, els populars arrancaran el curs parlamentari amb la vista posada a nomenar el consell d’administració de la Corporació audiovisual, que controlaran gràcies al canvi legislatiu. La idea és portar la votació al primer ple ordinari, just després del debat de política general en què Carlos Mazón done compte del seu projecte anual al capdavant de la Generalitat Valenciana.

Els populars confien en un procés ràpid per a posar a punt l’òrgan administratiu que podran controlar gràcies a la seua majoria parlamentària i els canvis empresos amb el suport de Vox. El PP només necessita el suport de qualsevol altre grup de l’oposició per a nomenar els nous consellers i es mostra obert a totes les opcions polítiques. En cas de bloqueig per part de l’esquerra, que es nega a negociar amb els ultres, podrien nomenar els consellers juntament amb Vox en una segona votació. Amb tot, des del PP confien que socialistes i Compromís plantegen noms, fins i tot que s’òbriguen a rescatar l’actual president, Miquel Francés, un nom que podria encaixar als de Mazón.

El Consell haurà de crear una empresa pública que gestione el servei audiovisual i assumisca el que fins a la data du a terme la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Per a això, el primer mandat és que les Corts nomenen els consellers. Una vegada constituït l’òrgan d’administració, començaran l’embull de les qüestions tècniques: com que aquest nou ens absorbirà la corporació i la societat mercantil actual, fruit d’un complex entramat legislatiu aprovat per la primera majoria parlamentària d’esquerres. Les Corts elegeixen set consellers i el huité restant el proposa la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Serà aquest mateix òrgan el que trie, entre els seus membres, el president, al contrari que amb la norma ja derogada, que establia que el triara el parlament autonòmic.

L’executiu autonòmic també haurà de dotar el nou ens de pressupost, així com mantindre una partida per a l’encara existent. Més endavant, Hisenda haurà de desplegar el mecanisme per a subrogar el personal.

Els consellers actuals han alertat del contingut de la norma, advertint que elimina la participació. “La modificació suposa una pèrdua de pluralitat manifesta, s’allunya dels estàndards europeus més elementals i contradiu ostensiblement les afirmacions del preàmbul III de la nova llei sobre À Punt”, van afirmar. “No cal estar avalat per un currículum verificable i públic” per a dirigir-la, sostenen.

1,5 milions en continguts audiovisuals

L’executiu autonòmic va subscriure dimecres un conveni amb À Punt per a injectar un milió i mig d’euros per a continguts audiovisuals en la cadena pública. La Generalitat Valenciana aportarà un milió i mig d’euros que es destinaran a la creació, la generació i la producció de continguts “amb segell valencià”. L’objectiu és “contribuir en la dinamització del sector audiovisual valencià”, segons ha anunciat Carlos Mazón.