La llista de les empreses que van encebar la milionària caixa B del PP de València perquè Rita Barberá arrasara en les eleccions

Diverses empreses contractistes de l’Ajuntament de València, fonamentalment constructores i immobiliàries, van unflar la caixa B del PP de Rita Barberá que la formació va usar per a abonar les seues despeses electorals. La sentència de la peça separada A del cas Taula, dictada per la secció segona de l’Audiència Provincial de València, detalla els pagaments en B a la campanya de Barberá per a les eleccions municipals del 2007, majoritàriament a través d’aportacions d’empreses privades i, en menys mesura, amb fons desviats de dues fundacions municipals. No és la primera vegada que afloren els finançadors valencians del PP. Empresaris rellevants van confessar en el marc del cas Gürtel que havien donat diners en B als populars: Rafael Martínez Berna (expresident de la patronal alacantina Coepa), Enrique Gimeno (de Facsa) o els constructors Vicente Cotino i Enrique Ortiz, entre altres.

Per a la campanya de les municipals del 2007, en què la difunta alcaldessa va arrasar, el PP va contractar el grup Laterne, del difunt empresari Vicente Sáez Tormo, a manera d’empresa pantalla. L’import de la campanya “va oscil·lar al voltant de 2.583.731,98 euros”, segons la sentència de la secció segona de l’Audiència Provincial de València relativa a la peça separada A del cas Taula.

Els que van pagar les despeses, almenys en part, van ser constructores, immobiliàries o empreses de serveis embarcades en aquella època en la bambolla immobiliària. Les aportacions es van abonar “sota l’aparença” de pagaments a Laterne per prestacions que aquesta empresa “no va fer”, explica la sentència.

Els pagaments en B no es van fer, ni de bon tros, per amor a l’art. “Els responsables d’aquestes empreses van efectuar aquests pagaments per a significar-se davant dels que podien continuar sent responsables del govern municipal, com a entitats disposades a secundar que la candidatura del Partit Popular continuara governant l’Ajuntament de València i poder, així, beneficiar-se en el futur d’un tracte favorable per part de l’Ajuntament, de les empreses públiques municipals i de qualssevol altres entitats en les decisions de les quals pogueren intervindre els governants municipals”, indica la sentència.

La sentència afirma que els pagaments es van fer “a petició” d’Alfonso Grau, l’antic número dos de Rita Barberá condemnat a quatre anys i mig de presó i a una multa milionària pels delictes de malversació de cabals públics i suborn.

La caixa B per a les municipals del 2007

La caixa B del PP de València es va nodrir amb 210.000 euros, almenys, provinents de la Fundació Turisme València Oficina de congressos (FTVCB), finançada bàsicament pel consistori i l’exgerent de la qual, José Salinas, ha sigut condemnat com a cooperador necessari d’un delicte continuat de malversació a quatre anys de presó i a huit d’inhabilitació. També es van usar, almenys, 178.150 euros del Centre d’Estratègies i Desenvolupament (CEiD), també finançat majoritàriament per l’Ajuntament de València.

Tanmateix, la major part dels fons de la caixa B del PP de Rita Barberá provenien d’empreses dedicades a la construcció o a la prestació de serveis, moltes de les quals adjudicatàries de la corporació municipal. En una primera fase, van encebar la caixa B amb 1,6 milions d’euros.

Nou Litoral SL, societat de gestió de sòl de l’expresident del València CF Juan Bautista Soler (actualment extingida), va encapçalar la llista de generoses aportacions en B: va pagar 360.000 euros entre el 2006 i el 2007. Aquesta firma va estar vinculada a operacions bancàries que van causar un perjudici al Banc de València de 198 milions d’euros.

La Sociedad de Agricultores de la Vega (SAV), històrica contractista de serveis de l’Ajuntament de València, va abonar 300.000 euros entre el 2006 i el 2007, un període en què facturava més de 30 milions d’euros a l’any al consistori.

L’antic grup Secopsa va pagar 225.000 euros entre el 2006 i el 2007, dos exercicis en què va facturar entre 20 i 30 milions d’euros anuals a l’Ajuntament de València.

Lubasa, de l’empresari Luis Batalla, hi va posar 200.000 euros el 2007.

Fomento de Construcciones i Contratas (FCC), amb una facturació al consistori superior a 30 milions anuals, hi va aportar 200.000 euros entre el 2006 i el 2007.

L’UTE RULV, vinculada a Secopsa, Construcciones Nagares SL i a Servicios y Contratas Prieto SA, després d’haver facturat nou milions anuals, hi va aportar 100.000 euros entre el 2006 i el 2007.

Pavasal, que facturava a l’Ajuntament entre huit i 12 milions anuals, va abonar 90.000 euros el 2007.

El grup Rover Alcisa va pagar 60.000 euros el 2006.

La immobiliària PKL Real Estate, domiciliada a Castelló, va injectar 30.000 euros el 2006.

Ágora Patrimonial, vinculada a l’empresari Andrés Ballester, va abonar 30.000 euros el 2007.

Construcciones Luján, el president de la qual, Javier Luján figura com investigat en el cas Azud, va pagar 20.600 euros el 2007.

Els 789.000 euros per a despeses

Tanmateix, aquestes quantitats no van ser prou. Alfonso Grau va haver de mobilitzar de nou els empresaris per a assumir despeses. Com a “mitjà de finançament” de la mateixa campanya electoral, diverses empreses van aportar més fons per a atendre les despeses generades. En total, van ser 789.000 euros suplementaris.

Les mateixes societats, i alguna de nova, van assumir una participació en Product Management Council SL, de l’entramat empresarial de Vicente Sáez: SAV, Secopsa, Pavasal i Lubasa hi van posar 150.000 euros per cap. La promotora immobiliària Inmotec hi va col·locar 100.000 euros, mentre que la constructora Edival va assumir 54.800 euros i Àgora Patrimonial, 34.800. “Aquestes quantitats”, afirma la sentència, “van ser destinades, finalment, a atendre despeses generades per la campanya electoral municipal del PP de València el 2007”.

Els 318.073 euros recaptats per Alfonso Grau

A més, Alfonso Grau va recaptar un total de 318.073 euros per a pagar a proveïdors per serveis prestats durant la campanya (entre aquests, la firma Orange Market, filial de la trama Gürtel a València). Grau “va recaptar 350.000 euros i va aconseguir que el Grupo Secopsa llurr un xec de 150.000 euros”, explica la sentència. La mà dreta de Rita Barberá va donar els fons a Jesús Gordillo, l’assessor del PP que va treballar precisament en Laterne.

Els diners recaptats procedien de Saprico, Edificaciones Prieto, SAV, Xilxes Golf Resort SL (encarregada d’un projecte urbanístic en què participava l’empresari José Luis Ulibarri) i les immobiliàries Costa Malvarrosa SL, Prodese i Urbana Ducat SL (que detenia una participació minoritària en la firma municipal Pla Cabanyal-Canyamelar SA).

La “mediació” de Grau

De nou, abunda la sentència, els empresaris van injectar fons “per mediació” de Grau, “en raó” de la posició que ocupava en l’Ajuntament de València i “atesa la capacitat que podia exercir per a prendre decisions que pogueren beneficiar aquestes empreses”.

Rita Barberá va definir aquella campanya de “rigorosa, transparent, neta i sense demagògia ni crítica fàcil”. La candidata popular va recollir els seus millors resultats fins llavors: va obtindre 235.158 vots, que es van traduir en 21 regidors del PP.