De rescatades als tribunals: Un jutjat investiga el cas de tres dones migrants estafades i explotades per un matrimoni espanyol durant el confinament

Han passat més de noranta dies des que tres dones migrants treballadores de la llar van ser rescatades per la Guàrdia Civil i la Policia de Godelleta d’un xalet –en ple estat d’alarma– en què estaven sent explotades i estafades laboralment per un matrimoni espanyol, història que elDiario.es va publicar en exclusiva a principis de juliol. Des de llavors, les víctimes estan immerses en una altra batalla: aconseguir justícia per a poder, almenys, cicatritzar la ferida que els va deixar aquell terrible episodi.

I en això estan. Però, en aquest camí tan llarg hi ha quatre dones més –se sospita que en podrien ser més– migrants que van passar pel mateix calvari en diferents moments i amb el mateix matrimoni. El Jutjat d’Instrucció número 3 de Requena està investigant ja aquest cas després que la parella fora detinguda al final de juliol, en la coneguda com a operació Fake-Job, acusada de presumptes delictes com el tràfic d’éssers humans, contra els drets dels treballadors i estafa continuada.

“La detenció de la parella no ens l’esperàvem”, conta l’advocada de l’associació Rumiñahui de València, Manoli, que assessora i acompanya les víctimes d’aquest cas. La jurista reconeix que no és fàcil demostrar en els tribunals delictes com el d’explotació laboral, no obstant això, explica que en aquest cas tenen un detall al seu favor: el rescat de les tres dones per part de la Guàrdia Civil. “Podem dir que el fet que els cossos de seguretat es personaren en el mateix xalet, hi aporta més acreditació oficial”, afirma.

La parella propietària del domicili i responsable de les contractacions de les dones està ara mateix en llibertat amb càrrecs. I malgrat que el procés judicial és lent, amb les diligències obertes s’espera que el jutge interrogue les diferents parts en els pròxims mesos i sobre la base d’això qualificarà els delictes de què se’ls acusa. L’assenyalament del judici, segons explica Manoli, és el “que va més lent” i especialment també pel col·lapse que ha generat la pandèmia de la COVID19 en la justícia. Però més enllà de dates i processos, per a Manoli l’important és que aquest cas puga servir “com a element dissuasiu” per a animar que més dones migrants denuncien aquest tipus d’abusos.

De fet, Geovanna Bermúdez, que també va treballar per a aquest matrimoni ara fa més d’un any, va ser una de les primeres a interposar una demanda contra ells per acomiadament improcedent i per la no retribució de salaris que mai li van arribar a pagar. En aquell moment, el seu camí per la justícia no li va ser fructífer. Bermúdez explica que la propietària i els seus advocats mai es van presentar ni als actes de conciliació ni al judici. “Les proves que vaig presentar en el judici no van ser prou, malgrat que tenia fotos i enregistraments. No les vaig poder ensenyar totes, perquè el meu mòbil es va fer malbé”. El matrimoni va quedar llavors absolt, però Bermúdez va interposar un recurs.

“El fet que el matrimoni quedara absolt en aquell moment no afecta gens el nou procés judicial que tenen ara. Simplement no es va poder comprovar aqueix fet delictiu”, indica Manoli que, assenyala que fins i tot les demandes anteriors interposades els ajuden d’alguna manera a demostrar el modus operandi que els propietaris aplicaven amb les seues treballadores de la llar.

“Doble victimització”

Així mateix, per a la jurista en aquest cas s’ha evitat aqueixa “doble victimització” que solen patir les persones migrants en situació irregular quan denuncien en l’àmbit laboral. “Pateixen el doble. Primerament els exploten i després pensen que els expulsaran del país perquè no tenen papers. Però no és així. Tingues documentació o no, poden denunciar i no hi haurà cap mena de problema amb la justícia”, subratlla.

Un altre assumpte que Manoli posa damunt la taula és el de la violència de gènere. I és que, per a l’advocada, és clar que en aquest cas s’exerceix una violència contra les dones, i més si són migrants. “Al cap i a la fi podem parlar també de violència de gènere, perquè si ens fixem és una cosa que es produeix contra dones i no contra homes”, afig. I precisament en aquest cas, els propietaris sempre buscaven un mateix perfil: dones llatines en situació irregular.

Una d’elles conta a elDiario.es que, personalment “es troba molt millor” i que està deixant arrere “el trauma”. Ha trobat una faena nova com a netejadora de la llar on les condicions no tenen res a veure amb la seua experiència en el xalet de Godelleta. Això sí, reconeix la por i els dubtes l’han acompanyada a l’hora de tornar a treballar com a interna. “Has d’arriscar per les necessitats que tens. Per sort, en aquest cas les persones són de confiança”, expressa. Sobre la possibilitat que el matrimoni continue tenint a dones com a treballadores de la llar, malgrat haver-hi un procés judicial contra ells, no té dubtes: “Probablement continuen tenint una xica. No poden estar sense ningú, hi ha molta càrrega de faena en aquest xalet”.