Sense cobertura telefònica, sense cobertura social: les treballadores socials demanen a les companyies que no tallen el mòbil a les persones vulnerables

La crisi del coronavirus ha posat de manifest les mancances del sistema econòmic i les bretxes entre classes. A mesura que avança la pandèmia, les distàncies entre els que tenen accés a una vida digna i els col·lectius més vulnerables es fan més evidents.

Les treballadores socials són un col·lectiu testimoni d’aquestes bretxes i han vist la seua activitat accelerada durant el confinament. Com la resta dels equips de serveis socials, han hagut d’adaptar el seu treball de seguiment a la via telefònica. I en aquest punt han trobat certs problemes. Des de fa dies, Raquel Fuster, treballadora social sanitària i vocal del Col·legi de Treballadors Socials de València, observa una situació estranya. Uns quants pacients pels quals vetla no responen a les seues telefonades i un enregistrament adverteix que el telèfon té restringides les trucades. A altres companyes els ha passat el mateix.

El motiu: que les persones a qui fan el seguiment no poden costejar-se un contracte amb una companyia de telèfon i utilitzen targetes de prepagament. Les eixides restringides i la complexa situació econòmica, que s’ha agreujat per a molts aquest últim mes, han deixat sense saldo telefònic unes quantes persones. I aquesta situació, si se sosté en el temps, provoca que la companyia talle la línia mòbil.

El mòbil és l’única manera de demanar auxili per als col·lectius més vulnerables. Molts no tenen ordinador, ni Internet, ni habitatge estable, ni una altra manera de tramitar les seues ajudes si no és a través de treballadors socials. Raquel Fuster defineix la seua faena com “fer de pont entre les persones i els serveis socials i sanitaris”. Si s’interromp la comunicació, pot derivar en conseqüències greus per a la salut de les persones afectades.

En aquests moments, aquesta treballadora atén unes 15 persones diàries. Entre elles, una dona amb tres costelles trencades, que resideix en un habitatge sense contracte de lloguer i a penes pot moure’s del llit; un home major que exerceix de cuidador de la seua parella, amb una malaltia mental; un ancià l’únic ingrés del qual és una pensió no contributiva i que necessita tractament de diàlisi o pacients oncològics que no troben màscares. “He de saber si s’han alçat del llit, si han menjat, si tenen la medicació”, expressa Raquel.

El mateix dia que es du a terme l’entrevista, rep la telefonada d’una persona sensellar que acaba d’eixir d’urgències i s’ha trobat l’oficina de serveis socials tancada [les mesures de l’estat d’alarma van provocar un canvi en l’atenció, que continua fent-se a través d’altres mitjans]. És la quarta vegada en un període curt de temps que acudeix a urgències. “La situació social està molt relacionada amb la salut”, assenyala. 

“El seu perfil és de risc a escala social. Viuen en barris vulnerables, amb ingressos econòmics precaris, generalment amb estudis incomplets. És un perfil molt més vulnerable”, explica aquesta treballadora. I és per aqueixa situació d’extrema vulnerabilitat per la qual sol·liciten a les companyies que no tallen la comunicació en aquests moments. Sense telèfon, no poden accedir als recursos; queden fora del sistema de protecció.

La plataforma de consumidors Facua va emetre un comunicat la setmana passada en què instava les principals operadores a reactivar les targetes prepagament que han esgotat les càrregues. Movistar i Vodafone expressaven en les seues xarxes socials, requerits per treballadors socials, que han emés l’ordre de prolongar la validesa de les línies sense recàrrega 30 dies més. La comunicació, de moment, no ha arribat a tots els afectats.