El Síndic de Greuges adverteix del “retrocés” en transparència de l’Administració, que és “territori hostil” per al ciutadà

El Síndic de Greuges, Ángel Luna, ha denunciat que l’Administració pública continua sent un “territori hostil” per al ciutadà i ha alertat que no s’ha notat “cap canvi significatiu” aquest 2023 en què hi ha hagut un nou govern al capdavant de la Generalitat Valenciana. Sí que ha advertit Luna dels “retrocessos” en matèria de transparència en ajuntaments després de les eleccions municipals.

Així ho ha manifestat el síndic en declaracions després de la presentació del seu Informe Anual 2023 en les Corts, on ha destacat els casos de consistoris com València, Benidorm, Sant Joan d’Alacant, Xest o Montcada, en què els grups de l’oposició refereixen falta d’accés a documentació. “Evidentment, som conscients que la polarització política pot estar darrere d’aquests comportaments, però no es justifica”, ha afegit.

El síndic, així mateix, ha criticat les “preocupants” limitacions de l’accés a documents que pateixen els regidors dels grups de l’oposició, i ha criticat que s’assisteix a “excuses de tota mena, des de problemes d’aplicacions informàtiques, passant per les socorregudes referències a la protecció de dades i acabant per interpretacions artificioses dels reglaments locals”.

No obstant això, Luna ha assenyalat que aquestes excuses “no valen”. “Facilitar l’accés a la informació als càrrecs públics de l’oposició no exigeix ni mitjans ni esforç, simplement és qüestió de voluntat política”.

Menys col·laboració en l’Administració local

Les entitats locals, segons el síndic, col·laboren menys que els departaments del Consell i ho fan només en un 64,9% dels casos, davant del 78,44% de les conselleries. Dins del Consell, a què es van dirigir 1.758 queixes, és la d’Igualtat (tant amb el Botànic com amb el PP i Vox) la que més en rep.

En concret, l’informe desglossa les queixes entre l’1 de gener i el 17 de juliol, quan governava el Botànic, i del 17 de juliol al 31 de desembre, amb el nou Consell del PP i Vox. Tant l’antiga Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives com l’actual de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge són les que més queixes han rebut, amb 644 la primera i 544 la segona.

Mentre Aitana Mas dirigia el departament, es va col·laborar en 558 de les 644 queixes i no es va fer en 86. Amb Susana Camarero al capdavant, es van atendre 370 queixes i no es va col·laborar en 174. A més, és l’únic departament que figura com a “Administració obstaculitzadora” de l’acció del síndic, tant amb una consellera com amb l’altra.

Luna ha explicat que, com ja es va advertir el 2022, el departament sota Aitana Mas s’oposava a traslladar al síndic les actes de les inspeccions dels centres de menors, mentre que després de l’arribada de Susana Camarero es va començar amb la mateixa dinàmica, encara que ara va revertint-se.

Queixa d’ofici

El síndic obrirà una queixa d’ofici a la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge si continuen augmentant les llistes d’espera el mes de març, ja que considera que el seu increment està “injustificat” després d’elevar-se de 13.342 persones el juliol del 2023 a 18.580 el gener del 2024. Luna ha mostrat preocupació per aquest increment, que ha qualificat d’“inquietant”, així com “exagerat i injustificat”, encara que ha advocat per esperar a la dada de març per a decidir si obrirà queixa d’ofici o no.

Aquesta situació, que es remunta a més d’una dècada arrere, ha provocat que aquesta institució investigara el tema d’ofici, a més de les nombroses queixes i consultes que hem rebut a instàncies de part. “Lluny d’haver-se reduït el problema, la seua incidència s’ha incrementat en els últims mesos”, ha manifestat.

Els recordatoris legals del síndic per a les sol·licituds de reconeixement de grau de discapacitat, que l’Administració està obligada a resoldre en un termini de tres mesos per tractar-se d’un procediment declarat d’emergència ciutadana, “cauen reiteradament en sac foradat”.

A més, continuen sense dotar-se dels recursos materials, econòmics i personals els Centres de Valoració i Orientació de la Discapacitat. Especialment, destaca la situació extraordinària que pateix el Centre de Valoració d’Alacant, amb una demora mitjana superior a un any.

Centres de menors

El síndic s’ha mostrat contundent a l’hora de remarcar “la realitat en què es troben els recursos materials i humans de la major part dels centres de xiquets, xiquetes i adolescents, l’impagament a les entitats que els gestionen, l’amuntegament dels menors migrants, les mancances en el sistema de salut mental o en les places disponibles per a l’acolliment familiar en les diferents modalitats, així com la gestió de les necessitats i les expectatives de les famílies adoptives i acollidores”, que “constitueixen una mostra de fins a quin punt s’ometen drets, principis i garanties de la infància”.

Aquest estat de coses “només pot qualificar-se d’alarmant i exigeix la posada en marxa immediata de mesures urgents i eficaces”, ha manifestat. Per tot això, resulta “encara més decebedor” comprovar que l’informe d’impacte en la infància i l’adolescència que acompanya els pressupostos del 2024 “no quantifica ni precisa solucions tangibles a les mancances de mitjans materials i humans” o a l’“acumulació de tasques”, amb què “tantes vegades ens respon l’Administració per a justificar les negligències de què l’advertim”.