La meitat de les 1.200 ordres vigents de protecció a dones a València corresponen al 2022

Més de 1.200 dones residents a la ciutat de València tenen una ordre de protecció activa, un sistema d’alerta policial respecte dels seus agressors. D’aquestes, més de la meitat es van dictar el 2022, tant per delictes de violència de gènere –fets per les seues parelles o exparelles– com per agressions i abusos sexuals, que suposen el 10% de les ordres. En les dues últimes dècades més de 18.000 dones han requerit una ordre de protecció a la ciutat. La xifra, recalcada pel regidor de Protecció Ciutadana, Aarón Cano, resulta “democràticament intolerable”, tenint en compte que, segons les estadístiques, només es denuncien un terç de les agressions.

Les dades de la regidoria analitzen la relació entre agressor i víctima, l’espai i el lloc en què es produeix l’agressió i si hi ha pel mig l’alcohol o les drogues. Les ordres de protecció són gestionades per la Policia Local de València, a través de la unitat Gamma, i per la Policia Nacional en els casos de risc extrem, com a part del sistema Viogen. En el 68% dels casos, l’agressor i la víctima mantenien una relació en el moment de la denúncia, mentre que en el 32% restant són exparelles o exmarits.

Segons l’anàlisi del grup policial especialitzat, el 77% de les agressions s’han produït en espais privats. El més representatiu és el domicili comú, on s’han produït el 41% de les agressions totals detectades; el 19% en el de la víctima i el 10% en el domicili de l’agressor. Mentre que en els anys anteriors les agressions en la via pública suposaven al voltant del 10%, l’any 2022 aquest percentatge s’ha duplicat i ha arribat fins al 23%. La regidoria atribueix l’augment a la “pèrdua de consensos polítics respecte de la violència de gènere” i a la creació de la patrulla nocturna, que es dedica en exclusiva a les qüestions de violència de gènere des de setembre del 2021 i en l’últim any ha detingut 112 homes. Més agressions, però també més deteccions.

Pel que fa a la relació entre l’alcohol i les drogues en les agressions sexuals, l’estudi del grup Gamma apunta que en el 54% de les agressions no va haver-hi influència o presència d’aquestes substàncies, una qüestió que allunya la percepció que són les que exerceixen de detonant en la violència. En opinió de Cano, “això va de poder d’un home contra una dona, no és culpa d’una alienació o de problemes mentals, això són problemes diferents”.

La dependència econòmica i emocional és una altra qüestió rellevant en les accions violentes, recalca l’informe. L’estudi revela que en general les dones tenen més formació que l’agressor i més de la meitat treballen, però també tenen més dependència econòmica. El 59% de les víctimes tenen fills, cosa que, apunta el titular de Protecció Ciutadana, “suposa una dificultat extra a l’hora d’interposar una denúncia i fa que a la dependència econòmica se sume la dependència emocional”.