Les víctimes de l’accident del metro de València s’acomiaden després d’aconseguir un “final digne” a la seua lluita
“Les nostres reivindicacions s’han escoltat”, ha assenyalat Beatriz Garrote, que va ser presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol en la introducció de l’acte. “Per això venim aquesta vegada amb l’ànima molt més tranquil·la i menys mortificada”. La concentració en el desé aniversari del descarrilament l’any 2006 d’un tren de la línia 1 del metro de València s’ha celebrat aquest diumenge als jardins que hi ha dalt de la revolta on va ocórrer el succés i ha estat tan emotiva i senzilla com totes les que han celebrat incansablement les víctimes. Però en aqueixa emoció, com ha destacat la portaveu, s’han mesclat l’alegria i el dolor amb el regust del comiat.
“Vam deixar fa un any la plaça”, ha recordat Rosa Garrote, actual presidenta de l’associació, per a vigilar que es compliren els compromisos dels nous governants de la Generalitat. “La vam deixar per un final digne. I crec que ha estat així”, ha afegit.
“La causa de la millora de la seguretat perquè un accident així no torne a esdevenir” ha rebut resposta, segons Garrote, amb l’esborrany de la futura llei autonòmica de seguretat ferroviària que prepara el Consell. La seua exigència que s’investigara de veritat el que havia passat, ha explicat, s’ha complit amb el dictamen amb el suport del PSPV-PSOE, Compromís, Podem i Ciutadans en la comissió de les Corts Valencianes, que estableix que “l’accident es podia haver evitat, perquè es va produir per una mala planificació de seguretat en l’empresa Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana”.
Aqueix mateix dictamen apunta diversos responsables pel que fa a la prevenció de l’accident, la gestió posterior i la manipulació política i informativa pel PP. La presidenta de l’associació de víctimes ha repassat un per un a aqueixos responsables que la comissió d’investigació creada pel PP el 2006 va obviar ràpidament, des de l’exgerent de FGV, Marisa Gracia, fins al llavors president de la Generalitat, Francisco Camps. Garrote ha exclamat, en referència al lema “43 morts+47 ferits=0 responsables” que la seua lluita ha fet famós: “Sí que hi ha respostes. Ara la suma ja no és zero, ja podem dir que hi ha 13 responsables”.
Només el front judicial queda obert entre els objectius que les víctimes es van plantejar en la seua protesta, canalitzada en concentracions tots els dies 3 de cada mes per a recordar l’accident. La presidenta ha agraït que la jutgessa del cas haja imputat la direcció de FGV en el moment de l’accident, encara que siga preventivament per a evitar que, en cas de detectar-se algun delicte, no puguen ser acusats, perquè precisament aquest dia 3 prescriuen les responsabilitats eventuals.
Durant la concentració, en què el president de la Generalitat, Ximo Puig, i la vicepresidenta, Mónica Oltra, s’han mesclat, juntament amb càrrecs i dirigents de tots els partits, llevat del PP, amb els assistents, s’ha fet un homenatge floral a les víctimes, s’han fet cinc minuts de silenci en record seu i s’han llançat a l’aire globus negres i grocs, els colors de l’associació, mentre unes quantes muixerangues alçaven torres humanes d’homenatge.
“Gràcies per facilitar-nos poder passar pàgina”, ha dit Rosa Garrote als ciutadans anònims i als partits que han donat suport a una reivindicació que, segons han anunciat, a banda de la inauguració el novembre de la peça artística que commemorarà les víctimes en aqueix mateix lloc, probablement no tornarà a fer-se des d’un micròfon a la plaça pública.
“Lluitar pel que vols sempre val la pena”, ha proclamat a tall de conclusió Rosa Garrote. A aqueixes hores, passats alguns minuts de les 13.00, moment en què fa 10 anys es produïa en el túnel un dels pitjors accidents de la història del metro al món, la parada on va ocórrer havia recuperat el nom d’estació de Jesús, perquè no s’oblide les víctimes ni els que han lluitat per elles.
