Artistes fallers, arquitectes o enginyers valencians: el moviment ‘maker’ ja produeix milers de pantalles protectores de manera altruista

El moviment maker arranca a la Comunitat Valenciana amb l’arribada de les primeres impressores en 3D que permeten donar forma de manera material a creacions digitals.

A mitjan març, poc abans que es decretara l’estat d’alarma i el confinament, els makers, tant professionals com aficionats, redirigeixen la seua activitat amb l’objectiu de donar resposta a la necessitat de dotar d’elements de protecció de la manera més ràpida possible col·lectius tan essencials com sanitaris, treballadors de residències, farmacèutics o agents dels diferents cossos policials.

Així, grups reduïts amb impressores en 3D van començar a atendre de manera altruista les peticions que els van anar arribant per a fabricar diferents elements, principalment pantalles protectores per a la cara, però d’una manera independent, mancada d’estructura i organització davant la urgència de la situació.

“Quan va transcendir aquesta iniciativa, vam decidir crear una plataforma a través del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Industrials per tractar d’unificar tots els grups de makers per produir i repartir un model de màscara validat per la Conselleria de Sanitat amb l’objectiu de cobrir la demanda que va més enllà de salut pública, com ara farmacèutics, personal de residències, sanitaris de centres privats, policies locals, nacionals, bombers, guàrdies civils o veterinaris”, explica Penélope Teruel, arquitecta i responsable de logística de València Nord i Sud.

D’aquesta manera va nàixer la plataforma ‘Junts som més forts’ a la qual ja s’han adherit uns 620 makers de tota la Comunitat Valenciana, i en la qual, a més del Col·legi d’Enginyers, col·laboren també la Universitat de València, altres col·lectius professionals com ara arquitectes, enginyers, professors de la Universitat Politècnica i fins i tot empresaris.

Segons Teruel, mitjançant la plataforma cada col·lectiu té una tasca assignada, uns aconsegueixen les làmines de PVC de les màscares, els professionals fan els enganxaments per a ancorar aquestes làmines amb les impressores en 3D i altres elaboren les gomes per a subjectar-la al front: “Tot el material va a un centre logístic que hem aconseguit a Burjassot i a l’avinguda del Cid, on es desinfecta, es munta i es distribueix segons la comanda, prioritzant les necessitats de les residències”.

D’aquesta manera, “només a València ciutat es fabriquen en aquests moments 800 pantalles de protecció diàries”. Teruel destaca la tasca de col·laboració tan important que hi ha per part de totes les forces de seguretat per a distribuir el material i que arribe a tots els racons de la Comunitat Valenciana.

“És increïble l’onada d’ajuda que està movent, de manera desinteressada, gent que s’ha assabentat de la iniciativa, s’ha comprat a propòsit una impressora en 3D i ha aprés a usar-la per ajudar, i d’altra banda també és molt reconfortant la gran quantitat de cartes d’agraïment que rebem cada dia dels col·lectius que reben les màscares, són especialment emotives les de les residències”, explica Teruel.

Així doncs, els col·lectius que necessiten màscares poden fer la seua comanda a través de la pàgina web de la plataforma, i fins i tot qui vulga col·laborar aportant material o simplement fent una donació econòmica pot fer-ho per la mateixa via.

“Hem començat a fabricar també guardaorelleres per a agafar les màscares al tos, ja que en l’actualitat, quan les portes molt de temps, fan rascades a la part posterior de les orelles”, comenta.

D’artista faller a maker

Rafa Sánchez té 26 anys i és llicenciat en belles arts, especialitzat en modelatge en 3D. Porta el taller faller que va obrir el seu avi i amb el qual va seguir son pare, actualment situat a la Ciutat Fallera, centrat en aquests moments en l’elaboració de carrosses.

Amb el confinament decretat, Sánchez va deixar momentàniament la seua professió i es va convertir en maker: “El cap de setmana que es va decretar l’estat d’alarma, vaig rebre una pluja de telefonades de sanitaris i d’altres makers, perquè necessitaven material que jo podia aportar amb les meues impressores en 3D”.

I és que en té un total de 17 en el seu taller faller, per la qual cosa, abans que es decretara el cessament de tota l’activitat no essencial, es va emportar al garatge de sa casa huit màquines i des d’allí es va posar a treballar (vegeu el vídeo).

Actualment produeix uns 40 portapantalles al dia: “Al principi tot el material el posàvem nosaltres dels nostres recursos, però ara s’hi estan implicant diferents entitats i empreses i ens envien tot el que hi cal”, explica.