Un documental amb vídeos casolans per a immortalitzar el dia a dia del confinament

Una octogenària fent un puzle, una professora d'espanyol a Itàlia amb el seu gos o un arquitecte que dona missatges d'esperança als seus veïns són alguns protagonistes dels vídeos casolans que recopilen quatre estudiants valencians per a un documental col·laboratiu que “immortalitze” un confinament “històric i excepcional”.

A Teresa Alós, Águeda Garriga, Cristina Vázquez i Pablo Ferrer l'estat d'alarma els va enxampar quan havien decidit que el seu projecte final de carrera de Comunicació Audiovisual seria sobre el PAI de Benimaclet, però la impossibilitat d'eixir els va fer “replantejar-se fer alguna cosa sobre la crisi sanitària” provocada per la COVID-19.

Així va ser com es va gestar la iniciativa #yomequeoencasadoc, “un documental col·laboratiu que serà el projecte final de grau i que volem que reflectisca la situació actual de la gent que està a casa amb vídeos gravats des de qualsevol dispositiu i en horitzontal de qualsevol cosa que facen”, relata a EFE Pablo Ferrer.

Detalla que la seua estratègia consisteix a fer un xicotet muntatge de vídeo per a, a través del seu compte d'Instagram (@yomequedoencasadoc), convidar als ciutadans a enviar vídeos sobre temes com a “què fas ara que no feies abans”, “la quarantena amb les teues mascotes”, “exercicis en quarantena” o, com aquesta setmana, “solidaritat”.

A més, explica que conviden també a espanyols que viuen fora del país perquè mostren també “com l'estan vivint” i animen a la gent al fet que grave “els jocs de taula que han desempolsat o com es mouen per la casa”.

“Ha de ser en horitzontal i amb la duració que vulguen”, apunta per a afegir que ara s'estan plantejant com faran el muntatge per temes, amb una veu en “off” o fins i tot amb enregistraments dels directors donant també el seu testimoniatge. “Ens queden dos mesos per a pensar-ho”, assenyala.

Ferrer explica que ja han rebut més d'un centenar de vídeos que van organitzant per carpetes, i fins i tot els han enviat els seus vídeos familiars i amics i veuen a tots “molt motivats”.

“L'objectiu final és guardar en la memòria una situació super-excepcional, una situació que no vivim tots els dies, i veure com s'està reaccionant a aquesta situació i immortalitzar un moment històric de tindre l'obligació de romandre a casa sense eixir pel coronavirus”, sosté.

Entre els vídeos que han rebut, ressalta el d'una dona “que tindrà 80 o 90 anys i que està fent un puzle” o una professora de castellà que viu a Itàlia “i que posa música i ix en la imatge amb el seu gos i es veu en la pissarra els missatges esperançadors que dona als seus alumnes”.

A més, li han demanat a un arquitecte valencià que viu en Monteolivete que grave un vídeo per al seu projecte: “Sabíem que estava fent projeccions en les finques de davant de la seua casa amb missatges d'esperança per als seu veïns i els posa música, i li demanem que gravara un per a nosaltres”.

“També tenim molts vídeos de la gent als balcons i les terrasses de les seues cases quan eixen a les huit de la vesprada a aplaudir als sanitaris, i també a moltes persones que se les enginyen per a fer exercici a casa”, agrega.

El projecte d'aquests quatre universitaris entra en la seua quarta setmana des del seu llançament i asseguren que tenen “bones sensacions” per la resposta de la gent aportant les seues vivències i reflexions sobre el confinament i retratant una quotidianitat a la qual ningú estava acostumat.

Recorden als interessats a participar en el seu projecte de fi de carrera que volen subratllar les seues propostes, els seus sentiments, els seus errors i el seu esforç, enginy i creativitat per a superar la situació. Els vídeos es reben en el compte de correu yomequedoencasadoc@gmail.com.