El cens inèdit de les 5.947 víctimes de processos judicials franquistes a Balears

L'associació Memòria de Mallorca (MdM) ha publicat un cens amb un total de 5.947 víctimes de processos judicials franquistes a les Balears. Segons ha comunicat l'entitat, són persones encausades arran del cop d'estat militar extretes d'expedients oberts pels repressors, la majoria contra civils, des de juliol de 1936 a l'abril de 1939 i part de 1940.

Aquesta base de dades de noms és fruit de 'Totes les Causes', un projecte que consisteix a fotografiar tots els documents de cada causa, cronològicament, i catalogar-los relacionant el nom amb el número de causa. Amb tot el material extret es va crear 'Totes les Causes', arxiu digital de l'Associació Memòria de Mallorca que alberga en imatges un total de 294.332 documents, corresponents a 2.761 causes judicials del període que aconsegueix des de juliol de 1936 fins a abril de 1939 i que conté 4.653 noms de persones encausades per la repressió franquista a Balears.

Segons l'associació, la pràctica totalitat dels consells de guerra sumaríssims oberts contra ciutadans i ciutadanes illencs es troben a les dependències del Jutjat Togat Militar Territorial número 33 de les illes Balears. Aquesta documentació és pública i es pot consultar amb la deguda sol·licitud per escrit a les seves dependències.

Es tracta de milers de pàgines classificades en causes numerades, però, segons MdM, no totes les persones encausades consten catalogades, no tots els noms figuren a les tapes de les carpetes dels expedients. A vegades, només consta un i cada causa sol incloure processos contra més d'una persona. El descobriment d'aquest fet per part de l'associació Memòria de Mallorca, i davant la sospita que en els expedients militars constessin víctimes detingudes i classificades per les autoritats colpistes com a “presos governatius”, és a dir, que depenien directament del governador civil de torn i no de les forces armades, va ser el motiu pel qual des de l'associació van posar en marxa el projecte.

La troballa d'informació desconeguda fins al moment ha permès descobrir fosses inèdites on van ser enterrades persones assassinades i desaparegudes a Mallorca, així com també la localització uns altres de les quals es coneixia la seva existència, però no la seva ubicació exacta, documentació vital per a realitzar el Mapa de Fosses a Mallorca sol·licitat a MdM pel GOIB. Aquesta és una eina fonamental per a localitzar i procedir a exhumar les fosses per part del Govern, com indica la llei autonòmica de fosses de l'any 2016, i com s'ha fet fins ara.

La troballa d'informació desconeguda fins al moment ha permès descobrir fosses inèdites on van ser enterrades persones assassinades i desaparegudes a Mallorca, així com també la localització uns altres de les quals es coneixia la seva existència, però no la seva ubicació exacta

Des de llavors s'ha complementat el projecte amb el fotografiat de fitxes de l'any 1939 i part de 1940, fitxes que també es troben al Jutjat Militar. Per tant, a les quals estaven catalogades s'han afegit els noms de 1.294 víctimes més. Això suma un total de 5.947. El material es va posar a disposició pública durant cinc anys (2011-2016), a través d'una pàgina web en la qual, mitjançant un formulari, es podien sol·licitar les causes per noms i/o números d'expedient.

L'any 2020, aquest arxiu va ser cedit per l'Associació Memòria de Mallorca en el Govern i fins al final de la legislatura passada el va gestionar la Direcció General de Memòria Democràtica. Actualment, amb la supressió de la direcció esmentada per les noves autoritats que conformen l'actual Govern del PP, ha estat traslladat a l'Arxiu General.

Es tracta de processos judicials instruïts per tribunals militars franquistes, oberts a partir del cop d'estat de 1936. A Mallorca, en la majoria d'ocasions, contra civils, i per delits diversos, de caire polític, el més comú és el d'auxili, inducció, adhesió o excitació a la rebel·lió. L'associació els classifica en quatre grans grups, “d'una gran importància en l'hora de recuperar la memòria de la repressió de les víctimes i dels seus familiars”, expliquin.

Troballa de cadàvers

Aquest tipus de causes, segons l'associació Memòria de Mallorca, causes que s'obren primer per jutges civils, però que acabem a un jutjat militar. És el cas de diligències sumarials obertes per casos de cadàvers trobats a les vies públiques, on el jutge civil es presenta per l'aixecament del cadàver, la identificació del mort i la recerca dels fets, en aquest cas es tracta sempre de “ persones assassinades violentament”, expliquin des de l'associació.

El jutge argumenta que el fet de certificar que les morts són causades per armes de fonc implicaria el bàndol de guerra, el qual és investigat per les forces armades, per aquest motiu s'inhibeix a favor dels jutjats militars, “on sempre acabin amb el sobreseïment per falta de proves i, per tant, de responsables”. Segons ha comunicat l'associació, “ho constin les característiques físiques de les víctimes, declaracions diverses, des de caps de falange del poble o de la guàrdia civil, policia, de les persones que troben els cadàvers i dels familiars de les víctimes, també les autòpsies, noms dels metges, jutges, secretaris i fosses, el lloc de la mort i troballa i el lloc on es procedeix a la inhumació amb les indicacions, en la majoria d'ocasions a fosses de terra, sense taüt i despullades ”.

Aquests, segons Memòria de Mallorca, són els tous de causes que ens han permès descobrir noves fosses, localitzar els punts exactes on es trobaven i procedir a les exhumacions per part del Govern de les illes Balears i també a les identificacions de les víctimes trobades, especialment d'aquells en què les anàlisis d'ADN no han donat resultats.

Consells de guerra sumaríssims

“Una part important de les víctimes dels consells de guerra acaben amb condemnes de mort, llargs anys de presó i cadenes perpètues, són jutjades per militars i la gran majoria són civils”, segons MdM. Processos judicials “manifestament injustos, sense garanties, que s'obren i es resolen en pocs dies, sense que ni tan sols la persona encausada pugui presentar testimonis, sovint sense haver pogut ni xerrar més que una sola vegada amb el seu advocat defensor, advocat militar que de vegades ni coneix”. Hi consten els noms dels components del tribunal, testimonis, declaracions de les persones encausades, informes de falange i autoritats feixistes, les sentències, les execucions i també l'indret de l'enterrament.

És important destacar que les sentències condemnatòries contra elles segueixen en l'actualitat vigents, però també cal destacar que la llei autonòmica de memòria democràtica, i també la nova llei estatal, els declarin nul·les de ple dret. Tot i que les Balears no tenen les competències a Justícia i la nova llei estatal encara no s'ha començat a desenvolupar, amb aquesta base de dades es poden aportar els noms de cadascuna de les víctimes. Això és important per poder obrir els expedients corresponents per a les anul·lacions.

Documentació de víctimes de desaparicions forçades

Segons l'associació, sobre aquestes persones no es coneixia res, només el que contaven les seves famílies: “La detenció, la presó, la desaparició i en documents algunes cartes i fotos”. Emperò, ara, s'ha descobert que els expedients acabaven amb el sobreseïment del procés, però no amb la llibertat del detingut. “Sense poder trobar cap causa contra ells, són posats a disposició del governador civil per considerar-los políticament extremistes perillosos”, expressen des de MdM.

S'explicava que no els obrissin cap expedient judicial, els deien “presos governatius” sense causa, però la documentació descoberta revela que, “a vegades, sí que se'ls obria un procés, en el qual consta el centre de detenció i la data, declaracions seves i altres i la seva signatura davant l'autoritat militar a les mateixes dependències carceràries”. Als familiars d'aquestes persones desaparegudes “els foren negats les desaparicions per les autoritats feixistes i, actualment, els jutges i fiscals els neguen sistemàticament una investigació judicial, per tant continuen desaparegudes”, explica Memòria de Mallorca.

Causes amb acusacions diverses

Segons Memòria de Mallorca, hi ha un grup de causes “molt rellevant” per comprendre “els mecanismes que desenvolupessin els repressors” per convertir actuacions diverses considerades “normals” en una democràcia en acusacions i delits. Per exemple: tendències homosexuals, avortament, manifestacions contràries al moviment, pertànyer al Front Popular, al partit socialista, comunista, republicà, etcètera.

Les causes són per delits diversos, una mostra serien les següents: “Negarse a ser cacheado, insultos a la autoridad, per proclamas a los aviones 'rojos', señas a los aviones rojos, averiguación sucesos en Binissalem, o a Sa Pobla o Pollença, por tomar nota de autos fascistas, frases ofensivas a la fuerza armada, por resistencia a nuestras fuerzas, averiguación de los hechos que se denuncian por el Sr., Sra., oponer resistencia, por propaganda marxista, por propagar noticias tendenciosas, per formar parte de un grupo en actitud hostil, por pertenecer al comité rojo, al frente popular, injurias a las fuerzas armadas al servicio de la patria, manifestaciones contrarias al movimiento, comportamiento o conducta dudosa de adhesión al movimiento, tenencia de armes, de radios clandestinas, insulto a fuerza armada, capitanear grupos subversivos, por embarcarse con las hordas marxistas, por tendencias homosexuales, aborto...”.

Segons comunica l'associació Memòria de Mallorca, han trobat algunes causes on a les tapes hi surten noms de persones que no representin víctimes de la repressió sinó tot el contrari: són falangistes, policies, guàrdies civils o militars colpistes que en un principi són sospitosos de diferents delits, però que al llarg de la causa es dictamina que “per motius de guerra han hagut d'actuar justificadament, inclòs amb trets d'armes de foc que han ocasionat víctimes mortals, o que no tenen responsabilitats amb el cas que s'investiga”, és a dir que “mai acabin amb sentències condemnatòries sinó tot el contrari, són declarats innocents i absolts”, segons les dades de l'associació.

Des de Memòria de Mallorca han decidit publicar els noms de les persones encausades, que es poden trobar en la seva pàgina web. Així mateix, informen que faran arribar la base de dades amb els noms tant al Govern balear com al Govern espanyol, amb la petició que siguin incorporats en el procediment d'anul·lació de les seves causes i sentències.