Els joves de Balears destinen el 122,6% del sou a pagar el lloguer

El Consell de la Joventut d'Espanya ha avisat que el segon semestre del 2023 Balears tenia el segon lloguer mitjà més alt del país: un jove hauria de pagar 1.288 euros per poder viure en solitari, un 22,6% més del sou mitjà jove a les Illes.

Segons dades de la darrera edició de l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE), presentat aquest dilluns 12 d'agost, Dia Mundial de la Joventut, el preu de l'habitatge lliure de compravenda a les Balears també era el segon més alt de tot l'Estat, 295.770 euros, l'equivalent a 23,5 anys de salari jove.

A més, tal com reflecteix l'estudi, només per pagar l'entrada d'un habitatge una persona jove hauria de dedicar set anys sencers del sou.

Tot això, sumat que la taxa d'atur jove es va disparar 2,4 punts percentuals en tan sols un any a les Balears, ha fet que hi hagi menys persones joves emancipades que un any abans a les Illes.

Doncs, tot i que la taxa d'emancipació a les Balears es va establir a finals del 2023 al 18%, una xifra un punt superior a l'espanyola; mentre a Espanya va pujar el percentatge de joves que vivia fora de la llar familiar, a les Illes va baixar 0,6 punts percentuals en un any.

Les xifres d'emancipació a Espanya

A escala nacional, el Consell de la Joventut d'Espanya ha avisat que el 2023 el preu dels habitatges de lloguer va assolir el valor més alt de la història: la mitjana per a un pis estàndard se situava en 968 euros al mes, 88 euros més que un any abans (+10%), per la qual cosa els joves haurien de destinar el 92,1% del seu salari a fer-hi front.

Els subministraments, per part seva, van patir una pujada de preu del 17,3% en un any. Aquests preus han fet que menys joves s'hagin independitzat en solitari a Espanya.

A més, ni llogant una habitació en comptes d'un habitatge sencer els joves s'alliberen de dedicar el 30% del seu salari a l'habitatge (el màxim que recomanen els organismes internacionals), ja que, a Espanya, el preu mitjà de lloguer d'una habitació era de 380 euros al mes, el 36,2% del salari net mensual d'un jove, percentatge que puja fins al 40% en algunes capitals de província, com Màlaga, Sevilla, Barcelona, València, Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas de Gran Canària o Palma.

D'altra banda, l'estudi revela que la taxa d'emancipació a Espanya va pujar fins al 17% el segon semestre del 2023, set dècimes més que el primer semestre del 2023 i un punt més que fa un any, encara que set de cada deu joves que treballen (70,4%) continuen vivint a casa dels pares.

Segons destaca l'informe, és la millor dada d'emancipació des del primer semestre del 2020, quan es va desencadenar la crisi mundial causada per la COVID-19 i, a més, s'encadenen cinc semestres seguits de pujada a la taxa d'emancipació. Tot i això, encara està lluny de xifres assolides abans de la pandèmia, quan el percentatge d'emancipació era del 18,7% i abans de la crisi del 2008 (26,1%).

Des del CJE fan una doble lectura de les dades. “Encara que ens emancipem més, ho fem en pitjors condicions, i per això el resultat de millora del percentatge d'emancipació no es pot celebrar”, ha assenyalat en roda de premsa la presidenta de l'entitat, Andrea González Henry, per després exigir millores a condicions d'accés a l'habitatge i apel·lar a les administracions per demanar que sigui un tema d'urgència a l'agenda pública.

“Ens emancipem lluny de casa, obligades per la manca de feina digna als llocs on l'habitatge és més assequible i per la manca d'habitatge de qualitat als llocs on es troba la feina. Tenim els lloguers més alts de la història, és una de les raons per les quals no ens emancipem”, ha reiterat González durant la presentació de l'informe, alhora que ha afegit que aquesta situació pot afectar greument la salut mental.

En concret, del document es desprèn que, a finals de l'any passat, a Espanya hi havia 236.333 persones joves més vivint fora de casa familiar que un any abans. Aquesta millora de la taxa d'emancipació va anar acompanyada d'una baixada d'1,08 punts en la taxa d'atur i un augment del 4% del salari mitjà d'una persona jove.

Factors de risc

Tot i això, el CJE adverteix que, malgrat aquestes millores, hi ha diferents factors que podrien propiciar una baixada en la taxa d'emancipació a curt i mitjà termini.

El primer d‟aquests factors és l‟increment en l‟edat mitjana d‟emancipació, que es va situar el 2023 en els 30,4 anys enfront dels 26,3 anys de mitjana a Europa. A més, la taxa d'emancipació a Espanya era de 14,9 punts més baixa que l'europea.

A més, l'informe revela que, malgrat que la taxa d'emancipació va pujar al conjunt de l'Estat, hi va haver un total de cinc comunitats autònomes (Balears, Extremadura, Regió de Múrcia, Navarra i la Rioja) on hi ha un percentatge més baix de persones joves emancipades que un any abans. Així mateix, s'observen “grans diferències” entre les diferents autonomies, per exemple, entre Catalunya, amb un 20,6% de joves emancipats i Extremadura (13,6%).

La investigació també posa l'accent en la taxa de risc de pobresa i adverteix que el 2023 va tancar amb un 31,2% de la joventut en risc de pobresa i exclusió social, un punt més que el 2022, sent el segon col·lectiu amb més risc de pobresa, superat només per la infància.

D'altra banda, l'estudi es refereix als coneguts com a 'ninis' (joves que ni estudien ni treballen ni tenen capacitat per fer-ho) per puntualitzar que “tan sols” representen el 2,1% de la joventut inactiva a Espanya (un total de 70.831 persones).

Mentrestant, l'informe destaca l'augment dels 'sisis', els joves que estudien i treballen alhora, el percentatge dels quals va pujar del 32,9% el segon semestre del 2022 al 34,1% a finals del 2023, sent més alt entre les dones (ho feien gairebé quatre de cada deu) que entre els homes (tres de cada deu).

El tècnic de recerca de CJE, Rubén Díaz, ha recalcat que la tendència entre les dones és emancipar-se en parella o compartint vivenda, mentre que els homes tendeixen a fer-ho en solitari.

Davant d'aquestes dades, el vicepresident del CJE, Juan Antonio Báez, ha afegit que “és responsabilitat de les administracions públiques donar una solució a la situació precària de les persones menors de 30 anys que en molts casos es veuen obligades a sortir de casa malgrat d'haver de sobreendeutar-se per la falta de treball als seus municipis o comunitats autònomes de naixement”.

“A Espanya ser jove és un factor de risc”

Báez ha assegurat que a Espanya ser jove és un “factor de risc” i ha lamentat que es tracta d'una generació que “ha arribat tard” als “sous dignes” o fins i tot a poder plantejar-se tenir fills.

“Amb aquestes dades, en aquest Dia Internacional volem reivindicar un canvi perquè la situació no sigui tan precària. Hem estat una generació que hem arribat tard. Als sous dignes, a emancipar-nos joves, a llogar sense haver d'endeutar-nos, a pensar en tenir un pis en propietat -només és possible accedir a una hipoteca si s'estalviés 4,4 anys sense gastar ni un sol euro en res- encara no s'ha posat en marxa. Però necessitem que els polítics escoltin les persones joves”, ha conclòs.

Entre les solucions que el CJE considera que són necessàries, han valorat la reforma laboral o la pujada del salari mínim interprofessional, que asseguren que ha reduït, entre altres aspectes, la temporalitat.