El Suprem rebutja que utilitzar 'Baleares' o 'Palma de Mallorca' en resolucions judicials suposi una “discriminació”

El Tribunal Suprem ha rebutjat en una sentència que utilitzar en resolucions judicials els termes 'Baleares' en lloc de 'Balears' o 'Palma de Mallorca' en comptes de 'Palma' (la denominació oficial) suposi ni “menyspreu” ni “discriminació lingüística”, descartant així mateix que impliqui “il·legalitat”, possibles nul·litats o “indefensió”.

El Suprem s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió dins una sèrie de recursos del Consell de Formentera per l'ús de la toponímia oficial en un acord del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) i diverses resolucions derivades. Al llarg del procediment el Consell va actuar reiteradament contra totes les resolucions en què s'utilitzessin les denominacions en castellà.

El litigi va començar amb el nomenament d'un jutge de pau de Formentera el 2022. El Consell va presentar un recurs amb què va aconseguir que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) rectifiqués el text per fer constar que en lloc de l'Ajuntament de Formentera hauria de figurar el Consell Insular de Formentera.

Com recorda el Tribunal Suprem, segons la Llei Orgànica del Poder Judicial la competència de nomenar jutges de pau és dels Ajuntaments, però l'Estatut d'Autonomia disposa que “els regidors de l'Ajuntament de Formentera integren el Consell Insular”. En qualsevol cas, la rectificació no suposava una alteració substancial de l'objecte de l'acord, el nomenament del jutge de pau.

No obstant, la institució illenca no va quedar satisfeta i va recórrer l'acord del CGPJ per l'ús de la paraula en castellà 'Baleares' en referir-se al TSJIB i perquè s'ubiqués la seva seu a 'Palma de Mallorca' i no a 'Palma' a seques. Demanava corregir els termes “ja sigui a la capçalera, ja sigui al document mateix”. En aquest sentit, va sol·licitar que s'instara a substituir les capçaleres i els elements sobreimpressionats en papers oficials pels topònims en català.

La demanda del Consell -43 “denses pàgines” i un escrit de conclusions de 70 que “no es poden considerar succintes al·legacions” per al TS- exposava repetides vegades el que estipula l'Estatut i quines són les denominacions oficials de la Comunitat Autònoma i la capital. Afirmava que l'acord era contrari a dret i discriminatori, en atemptar “contra la identitat juridicolingüística de la comunitat autònoma balear” i l'oficialitat de la llengua catalana en matèria de topònims.

A més de l'anterior, el Consell sol·licitava paralitzar la causa per efectuar “emplaçaments globals als possibles interessats” -altres institucions oficials de Balears-, “pels interessos col·lectius en joc relatius a l'ús de la toponímia oficial”, mitjançant anuncis als butlletins oficials estatal i autonòmic. Aquesta petició va ser rebutjada i, precisament, en la resposta es feia esment al 'Boletín Oficial de las Islas Baleares' en lloc del seu nom en català; de nou el Consell va instar una rectificació, però se li va contestar que la interlocutòria “no necessita aclariment”.

Posició del Suprem

El TS, per part seva, incideix que no està en qüestió quines són les denominacions oficials de la Comunitat Autònoma i la seva capital, assenyalant que “està clar que s'han d'usar tant en les resolucions judicials com en el suport en què consten recollides, així com en les certificacions que se n'expedeixin i el suport”. Tot i això, “si no pot haver-hi dubte, tampoc n'hi ha d'haver que el que ha passat en aquest cas no implica irregularitats invalidants”.

El Suprem constata que, respecte a l'acord del CGPJ sobre el nomenament del jutge de pau, es va accedir a una correcció d'un “error”, però no es va “apreciar il·legalitat”. “Tampoc hi ha il·legalitat en la resta. No només perquè no ha causat indefensió al Consell recurrent ni és responsabilitat del CGPJ ni, pròpiament, de la Sala de Govern (...). No n'hi ha perquè una capçalera, l'expressió en castellà 'Islas Baleares' o parlar de 'Palma de Mallorca' no la determinen, ni suposen menyspreu, ni discriminació lingüística. Expressen només un desajust terminològic”, conclouen els magistrats, que veuen una manifesta “desproporció” en els plantejaments del Consell. La sentència del Suprem postil·la a més que la web del CGPJ “utilitza les denominacions oficials”. El TS va condemnar a costes el Consell.

Tot i que aquesta última sentència del Suprem utilitza els noms en català al llarg del text, la institució insular també hi va actuar. On els magistrats raonaven que “no cal una prolixa exposició sobre quines són les denominacions oficials de la Comunitat Autònoma i de la seva capital”, el Consell va sol·licitar que es fes constar, entre parèntesis, que la denominació oficial de la Comunitat és 'Illes Balears' i la capital és 'Palma'. També demanava altres modificacions als acords impugnats del CGPJ i el TSJIB. De nou el TS rebutja les seves pretensions “perquè no cal cap aclariment”.