Aquesta és la proposta plurinacional de Podemos i les confluències més enllà del referèndum
El document presentat aquest dilluns per Podemos, En Comú Podem i En Marea com a base de la negociació per un govern de coalició amb el PSOE detalla com mai abans la proposta plurinacional del grup parlamentari. Durant la campanya electoral tant Podemos com En Comú van fer bandera del referèndum pactat a Catalunya, una mesura que ara es manté com a “imprescindible” però que no exhaureix la nova articulació territorial que Podemos i les confluències proposen en el detallat pla.
En la seva proposta programàtica la “plurinacionalitat”, paraula utilitzada com a talismà per les confluències per referir-se a un nou model d'Estat sense detallar-lo, comença a dibuixar-se amb elements federalitzants com l'establiment d'un marc competencial clar, el blindatge autonòmic d'algunes matèries, donar veu a les comunitats en els afers europeus i de política exterior o una reforma del Senat perquè sigui aquesta la cambra que s'encarregui dels assumptes relatius a les comunitats. En el mateix sentit es proposa una reforma del poder judicial perquè les comunitats tinguin poder de decisió sobre els seus òrgans.
Com ve passant en totes les propostes i comunicacions de Podemos, en el document presentat aquest dilluns la paraula “federal” no apareix. No obstant això, les propostes pel que fa al model territorial van en aquesta línia i una mica més enllà en introduir elements de federalisme asimètric. Entre aquests, la proposta de crear un “consell de nacions i comunitats” que preveu almenys dues categories territorials, nacions i comunitats, o la capacitat de les nacions per establir mecanismes de concertació i bilateralitat amb l'Estat.
Aquesta bilateralitat en les relacions entre les comunitats i l'Estat, aplicada al finançament autonòmic -que també proposen reformar-, obriria la porta a pactes fiscals com el reclamat per a Catalunya per Convergència en la seva etapa preindependentista. La proposta també aposta per permetre que les comunitats puguin estrènyer les seves relacions bilaterals entre elles, incloent-hi la federació, cosa fins ara prohibida expressament a la Constitució.
Reconeixement constitucional i Ministeri
Si bé el document de Podemos i les confluències comença a despuntar en una direcció respecte el model territorial, encara li queden molts aspectes a desenvolupar per esdevenir una proposta de model d'Estat. Però volen avançar pas a pas, sent el primer el reconeixement constitucional. “Fins ara la descentralització s'havia dut a terme a cop de la demanda de les nacions”, ha apuntat Xavier Domènech en la presentació del document a Barcelona. Pel líder d'En Comú, l'Estat ha de “reconèixer l'existència de diverses nacions” abans de qualsevol debat sobre l'estructura de l'Estat.
Segons la confluència catalana, aquest reconeixement nacional a la Constitució desbloquejaria el debat posterior sobre el model d'Estat, que el Ministeri de la Plurinacionalitat ha de servir per impulsar i canalitzar. Precisament aquest nou Ministeri és l'aposta d'En Comú per gestionar un dels objectius més ambiciosos de la seva reforma territorial, el referèndum català. Segons proposen, aquest pot emparar-se en l'article 92 de la Constitució i segons estimen podria dur-se a terme en “aquelles nacions que l'hagin plantejat amb especial intensitat”.
Finançament i competències
Un dels aspectes que queden menys clars en la proposta de Podemos i la confluències és la redefinició dels nivells competencials de les comunitats. D'una banda, a la part on s'explica el pla plurinacional asseguren voler ampliar les competències de les comunitats i nacions, i parlen específicament d'evitar “el buidatge de competències i les polítiques de recentralització practicades els últims anys pel Govern estatal”.
Però de l'altra, algunes mesures proposades en altres apartats podrien envair competències autonòmiques actuals i tendirien cap a la recentralització, com algunes de les contingudes en l'anomenada “Llei 25 d'emergència social”. Articles d'aquesta llei i altres introduïts en la proposta pel PSOE imposarien a les comunitats noves obligacions en matèries com Sanitat, Educació, pobresa energètica o desnonaments i legislarien per sobre de comunitats que ja han regulat aquests aspectes.
La millora del finançament autonòmic és una de les palanques amb les que pretén evitar la recentralització viscuda en l'última legislatura, portada a terme gràcies a la falta d'ingressos de les comunitats. El document proposa “un model de finançament que garanteixi la suficiència de l'àmbit competencial a través de la recaptació dels tributs cedits a les comunitats autònomes i la participació dels tributs de l'Estat”, i consagra per a això el principi d'ordinalitat, introduït en l'Estatut de Catalunya però que l'Estat mai ha complert.
