El 15 de març passat, el Consell de Govern de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va aprovar uns pressupostos per al 2013 que incloïen una retallada de 11,4 milions en la despesa de personal. Un ajust que es traduïa en l'acomiadament de 84 interins del personal administratiu -a fer efectiu l'1 de maig- i la no renovació de més de 200 professors associats a partir de setembre. No obstant això, el 24 d'abril, el mateix Consell de Govern de la universitat -tot i que amb els seus membres renovats-, va rebutjar mitjançant una moció els acomiadaments en qüestió i els comptes per a l'actual curs. El rector, Antoni Giró, tirava la tovallola dos dies després i anunciava eleccions anticipades. Què ha propiciat, en poc més d'un mes, el radical canvi d'escenari a la UPC?
Antoni Giró s'ha quedat sol defensant els acomiadaments. Des que es van aprovar els pressupostos de la Politècnica, els estudiants i treballadors de la universitat es van organitzar per articular el seu rebuig a la mesura: els interins afectats van ocupar el rectorat, els sindicats van convocar una vaga de quatre dies amb manifestacions pel centre de Barcelona, i 13 dels 16 centres docents de la UPC van demanar la dimissió del rector. Poc després, en la constitució del nou claustre de la universitat, al voltant d'un 80% dels seus membres van sol·licitar la retirada dels pressupostos, i més de la meitat van demanar eleccions anticipades. I la revolta es va fer palesa dimecres passat, quan el mateix Consell de Govern va aprovar retirar temporalment els comptes.
Però, malgrat tot, Giró seguia recolzat per la Generalitat. El rector i la secretaria d'Universitats i Recerca havien signat un acord per garantir la viabilitat econòmica de la UPC que passava per reduir la plantilla. No obstant això, també el secretari Antoni Castellà va acabar per retirar-li el seu suport. A partir del decisiu Consell de Govern la Generalitat va començar a fer públic que potser calia buscar una alternativa als acomiadaments, que passés, per exemple, per una reducció de salari i jornada laboral d'un 15%. Un “canvi de posició”, en paraules de Giró, que el van empènyer a renunciar i a convocar eleccions per al mes d'octubre.
Castellà no ha detallat quins han estat els motius del sobtat viratge en l'estratègia de la Generalitat per afrontar la situació de la UPC. Només ha afirmat que s'oferiran per buscar una solució “amb el menor impacte social”, sempre sense vulnerar l'autonomia de la universitat. Fonts sindicals, per la seva banda, veuen en aquest gir la voluntat de la Generalitat que la revolta de la UPC no es traslladi a altres campus, com ja ha passat en les últimes setmanes a la UB i la UAB, amb manifestacions, ocupacions i el bloqueig dels respectius consells de govern.
Una comissió plantejarà alternatives als acomiadaments previ pas pel Consell Social
Aquest dilluns el Consell Social haurà de decidir si dóna validesa a la retirada dels actuals pressupostos i l'acomiadament dels treballadors interins. Seria un gest sense precedents que aquest organisme, format per representants de la universitat però també polítics i empresaris, no ratifiqués una decisió del Consell de Govern, de manera que tot apunta que la secundarà.
Si es dóna aquest supòsit, els pressupostos hauran de passar per una comissió econòmica, que s'encarregarà de proposar les modificacions pertinents, en aquest cas per evitar que algú es quedi sense el seu lloc de treball, compensant la retirada de part de la retallada de personal amb altres ajustaments.
Durant aquest procés, segons fonts de la universitat, romandran vigents els números del polèmic pressupost aprovat ja al març. Encara que en cap moment perillarà el lloc de treball dels 84 interins, atès que l'anterior Consell de Govern, per mitjà d'una altra moció, també va rebutjar la modificació de la relació de llocs de treball (RLT) que els garanteix l'ocupació.
El dèficit de 111 milions i els deutes a l'horitzó
L'estalvi previst amb l'acomiadament dels 84 interins és “la xocolata del lloro”, segons Antoni Ras, president de l'associació UpiC, un fòrum de debat dins la universitat en què s'ha publicat recentment una anàlisi que repassa algunes de les perspectives de futur de la UPC. Però, en primer lloc, ¿com es va arribar acumular un dèficit de 100 milions, al qual cal sumar 11 milions més de curs 2012? Segons Ras, a principis dels anys 2000 la UPC va iniciar una ampliació pel que fa a metres quadrats i a plantilla, “aprofitant la millora del finançament que preveia la nova llei d'universitats”, però l'estructura resultant de la universitat no es podia pagar només amb l'augment de les subvencions, assegura, així que es va anar generant dèficit curs rere curs.
La situació es va agreujar, a més, a causa dels deutes de la universitat, la majoria contrets amb el ministeri entre el 2005 i el 2010, per fer front a ampliacions de nous equipaments i infraestructures. Segons Ras, els deutes ascendirien a 41 milions d'euros -la majoria amb interessos nuls-, que caldria tornar en gran mesura a partir de 2014. Els pressupostos d'aquest curs ja inclouen 6,4 milions destinats a aquest concepte. Cal mencionar, per altra banda, que es calcula que la pròpia Generalitat té alhora un deute amb la UPC que ascendiria a 21 milions.
Davant aquesta greu situació, Ras admet que cal aplicar ajustos, tot i que reclama que es faci “de manera no traumàtica i sense perjudicar la investigació ni la docència”. Per aconseguir-ho, el president de UpiC considera en primer lloc imprescindible que la Generalitat deixi de retallar la seva aportació a les universitats. En tres anys, la UPC ha reduït en més d'un 30% el seu pressupost, i el Govern podria rebaixar una altra vegada entre un 10 i un 17% la partida per als campus aquest 2013, segons ha transcendit de les seves últimes reunions amb els rectors.
Però la principal via per evitar retallades dràstiques, segons Ras, passa per les jubilacions. Segons xifres del ministeri, abans de 2018 s'hauran jubilat més de 300 treballadors de la UPC. No cobrir aquestes jubilacions seria “menys traumàtic” que els acomiadaments massius que estan actualment sobre la taula, i fins i tot Ras planteja que, per no perjudicar la docència, es podrien reposar mitjançant el programa de professorat d'excel·lència Serra Hunter, a càrrec de la Generalitat.
Sobre este blog
Este blog recoge la primera etapa de El Diari de l'Educació, ahora un medio con identidad propia, que forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar.
También puedes leer algunas de las noticias de El Diari de l'Educació en castellano
