Barcelona, un any liderant les polítiques de canvi municipal
La victòria d'Ada Colau a Barcelona a les municipals del passat maig va ser l'epicentre d'un terratrèmol municipalista que es va estendre per la majoria de grans ciutats espanyoles. Els ajuntaments de ciutats com Madrid, València, Saragossa, Corunya o Pamplona van mutar, però en cap d'ells la victòria d'una força del canvi va ser tan contundent com la de la capital catalana, on Colau no només va quedar primera, cosa que també va aconseguir en Marea a La Corunya, sinó que a més va obtenir un regidor més que els segons.
Des de la victòria del 24 de maig, Barcelona en Comú ha exercit un important lideratge sobre les polítiques municipals que s'han dut a terme en les anomenades “ciutats del canvi”, concepte molt lligat a les confluències en què participa Podemos però no exclusiu d'elles. El front obert per la capital catalana per reclamar l'acollida de refugiats en contra del criteri del govern de Rajoy va ser bona mostra d'això. A la Xarxa de Ciutats Refugi impulsada per Colau aviat s'hi van acollir ajuntaments com el de Manuela Carmena, a Madrid, el de Dolors Sabater a Badalona, el de Pedro Santisteve, alcalde de Saragossa, o el del corunyès Xulio Ferreiro. Però també Joseba Asiron, nou alcalde abertzale de Pamplona, o el de Sabadell, Juli Fernàndez, d'ERC, es van sumar a la iniciativa per l'acollida de persones refugiades a les que el govern espanyol es negava a acollir.
La pressió conjunta a l'Executiu perquè permetés l'arribada de refugiats va greixar una aliança intermunicipal que després s'ha repetit contra la Llei Mordassa o, a nivell català, per fer front a la suspensió de la llei 24/2015 de mesures urgents contra l'emergència habitacional i la pobresa energètica. És precisament aquest camp, el de l'habitatge, el que ha sobresortit com a bandera principal de les polítiques publiques de Barcelona en Comú. Durant els últims 12 mesos l'ajuntament ha aconseguit la incorporació d'una mica més de 450 pisos del parc públic municipal, mitjançant la compra a preus inferiors als de mercat o la cessió directa dels bancs. Saragossa és una de les ciutats que avança per la mateixa senda, havent-se marcat l'objectiu de doblar el parc d'habitatges per a desnonats, que ara està en 2.500.
L'habitatge com a prioritat
A més de la captació d'habitatges per al parc públic, a Barcelona s'ha procedit a la regulació dels ocupants d'habitatge i s'han imposat sancions de 5.000 euros a 12 bancs per mantenir pisos buits. La regulació d'ocupants informals va ser parcialment emulada per Madrid, quan l'administració de Carmena va canviar els estatuts de l'Empresa Municipal d'Habitatge i Sòl per eliminar el veto d'accés a aquelles persones que haguessin ocupat. Les sancions a bancs per tenir pisos buits també s'han contagiat a altres municipis.
A Catalunya, ciutats com Badalona, Tarragona, Girona o Lleida han començat a sancionar aquest any, tot i haver aprovat les sancions el 2014. Altres ciutats, com Santa Coloma o Terrassa –ambdues governades pel PSC–, porten multant almenys des de fa dos anys. La de Colau és la primera administració barcelonina a posar en pràctica la mesura sancionadora, tot i que l'anterior equip de govern sosté que si ha estat possible és gràcies a les inspeccions fetes durant el mandat de Trias.
Però el pla de Barcelona en Comú en habitatge és més ambiciós que això. El regidor Josep Maria Montaner projecta abonar l'actual parc municipal habitatge amb la construcció de fins a 2.300 nous pisos, el que suposaria duplicar la quantitat heretada d'anteriors mandats. Aquest pla, però, ha estat acollit amb fredor per la PAH, que no considera la construcció la millor via per afrontar l'emergència habitacional. Sí que valoren positivament el treball de mediació de treballadors municipals per aturar desnonaments. També han expressat crítiques a la política d'habitatge de Colau alguns ajuntaments més petits, com el de Sadabell, que consideren que comprar habitatges als bancs és una mesura que només poden dur a terme les administracions amb superàvit com la de Barcelona.
Una herència que ajuda a fer política social
El fet que Colau rebés una administració totalment sanejada econòmicament ha estat un factor diferencial respecte a la resta d'ajuntaments del canvi. Gràcies als més de 100 milions de superàvit del pressupost heretat de 2015, BComú va poder augmentar en 40 milions la partida a millores urbanístiques o en 30 les mesures socials i d'atenció a la infància. Res a veure amb la situació que Xulio Ferreiro va trobar a La Corunya, on el nou ajuntament va haver de signar un crèdit a la seva arribada per no entrar en fallida.
Aquesta herència va permetre a Barcelona, en un primer moment i sense necessitat d'aprovar pressupostos, augmentar la cobertura de beques menjador o començar el procés de remunicipalització de 3 escoles bressol, que tornaran a la xarxa pública amb el començament del nou curs. En matèria d'infància, la capital catalana també preveu obrir 10 noves escoles bressol durant el mandat, el que permetrà ampliar en 900 les actuals places públiques. Un augment similar s'ha anunciat a Madrid per al pròxim curs, on a més l'ajuntament s'ha proposat crear la seva pròpia xarxa d'escoles infantils, despenjant-se de les de la Comunitat.
A principis d'aquest mes l'equip de govern va aprovar finalment els seus primers comptes, un ampliació pressupostària respecte als anteriors de Trias que permetrà disposar de 275 milions d'euros més. Els grups d'esquerra van validar uns pressupostos que preveien destinar prop de 70 milions més que el 2015 a polítiques d'habitatge i serveis socials, a més d'un augment de la inversió en els districtes més castigats com Sant Andreu o Nou Barris, a canvi de contemplar diverses prioritats dels grups. Per part d'ERC, la principal petició va ser assegurar la inversió en metro perquè la línia 10 arribés a la Zona Franca. La CUP, en canvi, va reclamar que BComú complís el compromís del seu programa segons el qual havien de dissoldre el cos d'antiavalots de la Guàrdia Urbana.
Les polítiques de seguretat s'han convertit en un dels principals ossos de BComú. Mentre que tant Badalona com Sabadell, les altres dues grans ciutats catalanes en què es van produir canvis de govern fa un any, han dissolt les unitats d'antiavalots al llarg d'aquests mesos, l'equip de Colau no s'ha avançat en aquest línia fins aquest dilluns, quan ha presentat el nou pla policial que es limita a traslladar les atribucions de les trucades USP (antiavalots) a una nova unitat, creada ad hoc.
Exemple a seguir, també en política d'aliances?
L'actuació de Barcelona en Comú en polítiques públiques és seguida de prop per la resta d'ajuntaments del canvi, que sovint s'han mirat al mirall de la capital catalana com la punta de llança del terratrèmol municipal que formen tots junts. I un altre aspecte que els ha unit a la majoria d'elles és el de la inestabilitat. Igual que Colau a Barcelona, la majoria de nous alcaldes estan en minoria i necessiten de pactes amplis per tirar endavant la seva acció de govern, tasca que algunes vegades resulta àrdua en uns plens més fragmentats que mai.
Per acabar amb aquesta inestabilitat, Barcelona en Comú es s'ha decantat aquest mes per incorporar el PSC al govern municipal. Després de gairebé 365 dies de camí en solitari dels de Colau, Jaume Collboni i els altres tres regidors socialistes assumiran àrees executives des de la tercera tinença d'alcaldia. El pas donat per BComú podria ser l'inici de l'entrada del PSOE en diferents governs municipals, sense anar més lluny, el de Madrid. Preguntada per aquesta qüestió al març passat, l'alcaldessa Carmena va assegurar que “seguia amb molt interès” les negociacions a Barcelona per l'entrada dels socialistes. Un cop culminat el pacte barceloní, la madrilenya no va semblar decidida a imitar-lo. “Estem bé així i així seguim”, ha assegurat.
La situació és diferent a la capital aragonesa, on PSOE i Saragossa en Comú porten mesos temptejant un pacte que, igual que a Barcelona, els morats necessiten com a element d'estabilitat. A La Corunya, l'equip de govern ha tirat endavant els nous pressupostos –ampliació, com a Barcelona– aquest mateix dilluns amb els vots del PSOE, no sense abans sotmetre'ls a les esmenes tant dels socialistes com del PP. Igual que en matèria d'habitatge, de serveis socials o de drets humans, en matèria d'aliances també Colau a Barcelona sembla marcar el camí d'altres ciutats del canvi.
