La CUP apressa Mas a desobeir

No volen ser una crossa de Junts pel Sí. Ni tampoc els hi val, ja, cap diàleg amb l’Estat. La CUP vol ser la garantia d’una ruptura que preveu iniciar el dia després de del 27S: “No negociarem per la llibertat, en tot cas ho farem des de la llibertat”. El cap de llista de la CUP, Antonio Baños, ha repetit, un cop més, que el full de ruta que planteja la llista d’Artur Mas no els representa. “La gent que ha fet el de sempre no pot fer coses noves. Nosaltres farem coses noves, i els de sempre que ens mirin”. Amb aquest missatge, la CUP ha celebrat un dels mítings més importants que preveu fer en la campanya celebrat a Vic, feu del nacionalisme conservador.

La proclama de la CUP, que sap que tindrà la clau del futur govern, ha estat contundent. Però també irònica, la principal arma del discurs de Baños, que ha segellat una intervenció lúcida i amb un sentit de l'humor poc habitual en política. El periodista i escriptor ha criticat els 18 mesos que preveu Junts pel Sí abans de proclamar la independència. “Nosaltres no tenim frases tan complicades ni llargues, el full de ruta de Mas s'assembla massa a la pregunta que va formular Unió a la seva militància”. El candidat de la CUP ha contraposat aquests plans amb el primer punt del seu programa cap a la independència, que passa per proclamar una declaració unilateral. “El món ha de saber que el poble català ha decidit prendre les regnes del seu destí”.

A aquesta idea s'hi ha afegit Quim Arrufat. “La CUP no gestionarà un govern autonòmic”, ha advertit el fins fa poc diputat. Un nou avís per a Junts pel Sí que, a jutjar pel que s’ha vist aquest dimarts a la capital d’Osona, no ho tindrà fàcil per comptar amb el suport de l’esquerra independentista. “La independència, per si sola, no ens arreglarà gran cosa, no es tracta de tenir una nova bandera”. Per a la CUP, conceptes com “desobediència o sobirania” seran vitals per fer “omplir de sentit” la ruptura, que preveuen immediata després del 27S.

L'acte també ha servit perquè la CUP expressi algunes de les seves línies vermelles. Una d’elles, la relació amb la Unió Europea. “La pregunta no és que ens passarà si marxem de la UE, sinó quins drets tindrem si ens hi quedem”, ha explicat Baños, que també ha fet menció de la banca i de la Troika. “El 100% dels banquers espanyols estan convençuts que la independència és un problema per ells, això vol dir que per nosaltres és una doble solució”, ha receptat Baños, en un discurs basat en la radicalitat democràtica, molt allunyat de les capes més conservadores de la llista que formen CDC i ERC, i que només feia uns dies, havia fet el seu acte a la capital d’Osona, aplegant 2.500 persones.

Per la seva part, Arrufat ha fet una intervenció en clau de memòria, en què ha recordat el cicle polític que ha portat fins el 27S. El diputat ha celebrat que la formació hagi multiplicat per quatre els seus regidors fins a 400 en les passades municipals i que estigui als governs de desenes de municipis. I ha destacat figures “oblidades per la democràcia”. Noms com Lluís Maria Xirinacs, Xavier Vinader, Salvador Seguí, o Federica Montseny, que han aixecat una ovació ensordidora al recinte. “El millor homenatge als caiguts és la victòria, no el record del passat”.

Esclat de l’esquerra independentista a la Catalunya profunda

Esclat de l’esquerra independentista a la Catalunya profundaL’elecció de Vic, feu del nacionalisme conservador, com escenari de l’acte central de la CUP, no és casual. L’esquerra independentista té especial interès en visibilitzar les classes populars –tal i com ens expliquen fonts de l’equip de campanya de la formació— en territori tradicionalment conservador. De fet, el predomini vitalici de CiU a la capital d’Osona no va impedir que la CUP entrés amb força al consistori en les municipals del 24-M, fins al punt de tenir la clau de la governabilitat.

Només la manca d’un acord alternatiu –possibilitat que la CUP va descartar— va impedir la construcció d’un govern d’esquerres, que hagués posat punt i final als 38 anys d’alcaldies conservadores. CiU, amb nou regidors –35,4% del vot–, es va fer amb l’alcaldia, tot i el meritori resultat de la CUP, amb 4 quatre representants –16,9% del vot—, que se situava com a tercera força per darrera d’ERC, amb 5 regidors -20,7% del vot-.

La radiografia de Vic és important perquè escenifica una tendència repetida en ciutats importants de les comarques centrals de Catalunya, on la formació liderada ara per Antonio Baños ha crescut exponencialment, sobretot en els darrers anys, aprofitant l’embranzida de l’entrada al Parlament i amb l’esclat de l’independentisme. La CUP trepitja els talons de convergents i republicans, com a Manresa o Igualada. Menció especial es mereix Berga, on els cupaires va duplicar els vots de 2011 i es van imposar per sobre de CiU, fins al punt de fer-se amb l’alcaldia.

Un dels fronts de la campanya de la CUP, a més, està sent el contingut social. En aquest sentit, les crítiques al patriarcat des d'una vessant feminista i la lluita contra el feixisme han estat alguns dels eixos del discrus, que ha contraposat l'independentisme “transformador” amb un de més instrumental. “Portarem les veus de les lluites per il·luminar la cova que és el Parlament”. Un compromís al qual s'ha agafat Baños, que ha agraït el treball realitzat pels tres diputats que, el 2012, van irrompre al Parlament. L'acte ha acabat amb música i els punys en alt.